27
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
28
de setembre
a les
16:31h
La repressió de l'Estat i els qüestionats mètodes usats pel sistema judicial espanyol per frenar el referèndum ja arriben als tribunals europeus. Tal com havien assenyalat diversos dirigents sobiranistes des de feia temps, aquest era el pas que preveien fer si el govern central actuava contra el referèndum amb mètodes que vulneressin drets fonamentals, com alguns dels detinguts de la setmana passada entenen que ja ha ocorregut. És per això que, segons ha anunciat Andreu Van den Eynde, advocat del ja ex-secretari general de Vicepresidència i Economia i Hisenda Josep Maria Jové, el cas del seu client està a punt d'arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans.
Així, els seus equips legals estan ultimant una demanda al Tribunal d'Estrasburg en què denunciaran les irregularitats i violacions de drets fonamentals que Jové hauria patit durant la seva detenció i en el procés contra ell, en un context "d'aplicació d'estat d'excepció de facto i de limitació de drets fonamentals de la ciutadania", com els de reunió, expressió, premsa o informació. Aquesta actuació anirà contra l'estat espanyol com a signant dels tractats europeus que l'obliguen a respectar i promoure els drets inclosos en ells, per bé que també es demanaran "responsabilitats concretes a les autoritats i funcionaris que hagin causat perjudicis", ja siguin jutges o policies.
La demanda de Van den Eynde -que també és l'advocat d'ERC i de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell- és la primera que arriba, però l'advocat preveu que els propers dies altres detinguts també puguin fer un pas similar. El lletrat ha fet aquest anunci aquest dimecres en una roda de premsa a la seu dels republicans, acompanyat de l'eurodiputat Josep Maria Terricabras i l'exeurodiputat Ernest Maragall.
Irregularitats en la detenció i el procés
Entre les irregularitats que detecten els advocats de Jové hi ha el fet que el mateix jutge que havia de determinar la regularitat de la detenció fos el que l'havia ordenat, que aquestes actuacions s'emmarquin en una causa oberta per les declaracions de Santi Vidal de la qual, mig any després, encara ningú no ha estat cridat a declarar ni informat dels drets, o que l'única acusació que rebessin els detinguts fos que ho havien estat pel fet de participar en l'organització d'un referèndum, cosa que està destipificada com a delicte del codi penal. De fet, el mateix jutge del cas Vidal havia dictat resolucions on deia que no estava investigant el referèndum i, a més, aquesta qüestió està sent tractada en paral·lel en procediments liderats per la fiscalia o el TSJC.
A banda, hi ha qüestions com el fet que s'obligués a declarar els detinguts en manilles o que se'ls tingués tres dies privats de llibertat, el màxim permès, quan la llei fixa que s'ha resoldre aquesta retenció amb el mínim de temps. Igualment, als detinguts tampoc no se'ls donava informació del cas, ni tan sols es va informar al Col·legi d'Advocats per tal que les famílies estiguessin al corrent de la situació. Ni tan sols els seus advocats sabien on eren els detinguts i van haver de recórrer les comissaries per trobar-los.
Esgotada la via espanyola
Segons els lletrats de Jové, la possibilitat de recórrer a Europa existeix pel fet que algunes actuacions relatives a l'operació per frenar el referèndum les ha pres el Tribunal Constitucional -com les sancions econòmiques o la suspensió de càrrecs públics- i, per tant, això ja esgota el procediment a l'Estat i permet fer el salt a Estrasburg. Com a òrgan implicat en el fre a l'1-O, l'alt tribunal estaria implicat en les actuacions d'altres tribunals, com el que va ordenar les detencions de la setmana passada.
Sigui com sigui, aquest recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans no tindrà una resposta immediata, ja que la via usada és la ordinària -la urgent, que té una resposta quasi instantània és només per a casos molt flagrants-. Igualment, aquesta demanda és una eina que avança en paral·lel amb els treballs de l'equip de l'adovcat Jose Jover, contractat per ERC per denunciar l'Estat i les accions contra el procés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg.
Així, els seus equips legals estan ultimant una demanda al Tribunal d'Estrasburg en què denunciaran les irregularitats i violacions de drets fonamentals que Jové hauria patit durant la seva detenció i en el procés contra ell, en un context "d'aplicació d'estat d'excepció de facto i de limitació de drets fonamentals de la ciutadania", com els de reunió, expressió, premsa o informació. Aquesta actuació anirà contra l'estat espanyol com a signant dels tractats europeus que l'obliguen a respectar i promoure els drets inclosos en ells, per bé que també es demanaran "responsabilitats concretes a les autoritats i funcionaris que hagin causat perjudicis", ja siguin jutges o policies.
La demanda de Van den Eynde -que també és l'advocat d'ERC i de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell- és la primera que arriba, però l'advocat preveu que els propers dies altres detinguts també puguin fer un pas similar. El lletrat ha fet aquest anunci aquest dimecres en una roda de premsa a la seu dels republicans, acompanyat de l'eurodiputat Josep Maria Terricabras i l'exeurodiputat Ernest Maragall.
Irregularitats en la detenció i el procés
Entre les irregularitats que detecten els advocats de Jové hi ha el fet que el mateix jutge que havia de determinar la regularitat de la detenció fos el que l'havia ordenat, que aquestes actuacions s'emmarquin en una causa oberta per les declaracions de Santi Vidal de la qual, mig any després, encara ningú no ha estat cridat a declarar ni informat dels drets, o que l'única acusació que rebessin els detinguts fos que ho havien estat pel fet de participar en l'organització d'un referèndum, cosa que està destipificada com a delicte del codi penal. De fet, el mateix jutge del cas Vidal havia dictat resolucions on deia que no estava investigant el referèndum i, a més, aquesta qüestió està sent tractada en paral·lel en procediments liderats per la fiscalia o el TSJC.
A banda, hi ha qüestions com el fet que s'obligués a declarar els detinguts en manilles o que se'ls tingués tres dies privats de llibertat, el màxim permès, quan la llei fixa que s'ha resoldre aquesta retenció amb el mínim de temps. Igualment, als detinguts tampoc no se'ls donava informació del cas, ni tan sols es va informar al Col·legi d'Advocats per tal que les famílies estiguessin al corrent de la situació. Ni tan sols els seus advocats sabien on eren els detinguts i van haver de recórrer les comissaries per trobar-los.
Esgotada la via espanyola
Segons els lletrats de Jové, la possibilitat de recórrer a Europa existeix pel fet que algunes actuacions relatives a l'operació per frenar el referèndum les ha pres el Tribunal Constitucional -com les sancions econòmiques o la suspensió de càrrecs públics- i, per tant, això ja esgota el procediment a l'Estat i permet fer el salt a Estrasburg. Com a òrgan implicat en el fre a l'1-O, l'alt tribunal estaria implicat en les actuacions d'altres tribunals, com el que va ordenar les detencions de la setmana passada.
Sigui com sigui, aquest recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans no tindrà una resposta immediata, ja que la via usada és la ordinària -la urgent, que té una resposta quasi instantània és només per a casos molt flagrants-. Igualment, aquesta demanda és una eina que avança en paral·lel amb els treballs de l'equip de l'adovcat Jose Jover, contractat per ERC per denunciar l'Estat i les accions contra el procés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg.
| ERC destaca el discurs de Trump |
|---|
| L'eurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras ha ironitzat que la resposta de Donald Trump sobre l'1-O és "extraordinàriament interessants" i un "anàlisi polític preciós", ja que va recórrer a tòpics com que li agrada molt Espanya. Més seriós, però, també ha assenyalat que és "un relat popular de la realitat", atès que reconeix que "potser es votarà" i que, "si no, els catalans es queixaran molt". Pel que fa a la Unió Europea, el republicà ha apuntat que les seves institucions són "extraordinàriament lentes" i que la Comissió Europea "parla en nom dels estats, que es defensen entre ells". Malgrat tot, arran de la "vulneració de drets fonamentals que desvetlla la preocupació" de Brussel·les i d'un eventual resultat contundent del referèndum, espera que "s'haurà passat pantalla" i Europa es veurà obligada a intervenir en una negociació on també hi hagi l'Estat. "És ridícul que sigui un assumpte intern i en parli tothom", ha etzibat. |