24
d'octubre
de
2021
Actualitzat:
27
de novembre
de
2023,
13:31h
Al llarg de la història, especialment en els darrers tres-cents anys, la majoria de règims de l'estat espanyol han mirat de castigar el català. Des del Decret de Nova Planta, el 1716, fins a la llei Wert, la persecució contra la llengua o els reiterats intents de minoritzar-la -l'últim, l'avantprojecte de llei de l'audiovisual que prepara el govern espanyol i que ja ha fet aixecar la veu al sector-, han estat habituals i expliquen, parcialment, la situació que viu a dia d'avui el català. En aquest context, el paper de la societat civil i el voluntariat, tan actiu a casa nostra en lluites de tot tipus, ha estat cabdal per defensar la llengua en les etapes més fosques del franquisme i la Transició, però també actualment, en un moment que les dades indiquen que la llengua necessita ajuda.
Són moltes les entitats que, des de diferents punts de vista, fan aquesta feina de defensa i promoció de la llengua arreu dels Països Catalans. A través de campanyes, projectes o accions concretes miren de posar el català al centre de del debat, facilitar-ne l'ús, normalitzar-ne la situació i denunciar les vulneracions de drets lingüístics que es produeixen arreu del territori. A NacióDigital hem seleccionat cinc entitats representatives -n'hi ha moltes més- del Principat, el País Valencià i les Illes, per retratar la seva tasca a través de la militància de base. Totes les veus consultades assenyalen el paper fonamental de la societat civil mobilitzada per defensar el català i pressionar la classe política i els poders mediàtics perquè situïn la qüestió al centre de l'agenda: "És la clau de volta".
Isidor Marí: "El català no es troba en situació d'igualtat enlloc"
Una entitat amb pes específic en la defensa de la llengua i la cultura catalana és Òmnium Cultural. Fundada el 1961 i amb més de 180.000 socis, Òmnium ha lluitat sempre per promoure el català, primer durant el franquisme, des de la clandestinitat, i a dia d'avui en el marc de grans campanyes i accions concretes a favor de la llengua. La més recent s'ha activat aquesta setmana: el "Tàndem Cultural", que consisteix en promoure parelles lingüístiques per assistir a actes culturals, combinant així llengua i cultura, dos dels camps de treball fundacionals d'Òmnium. Alhora, de cara a aquest curs l'entitat impulsa una "triple línia d'actuació" per defensar la llengua dels atacs de l'Estat. El "Tàndem", de fet, agafa el fil d'una campanya anterior, "Quedem?", com explica a NacióDigital l'històric militant d'Òmnium Isidor Marí, impulsor d'aquella primera acció l'any 2006.
Nascut a Eivissa i llicenciat en Filologia Catalana, Marí ha dedicat la seva vida a la defensa de la llengua a les Illes i a Catalunya, tant des de l'acadèmia com des de les institucions i també a peu de carrer. Va promoure els primers cursos de català i debats sobre llengua a Eivissa i, ben aviat, es va involucrar al món de l'ensenyament. "La defensa de la llengua durant el franquisme era força diferent d'ara. Les classes de català s'havien de fer d'amagat, no hi havia cap ajuda i tot era gràcies al voluntariat. Les dificultats eren evidents, hi havia una forta persecució lingüística", explica. Ja llicenciat, va treballar fins els anys 80 a la facultat de Lletres de Palma i amb l'Obra Cultural Balear, i amb grups de pares va organitzar la primera escola cooperativa de català, Mata de Jonc, que encara existeix. "Era durant la Transició, anys molt moguts", reconeix.
Després va fer feina des de la política i ha col·laborat intensament amb Òmnium des que Jordi Porta n'era el president. "La societat civil té un paper crucial en la defensa de la llengua", té clar Marí, "perquè és la manera d'organitzar i visibilitzar accions que de manera individual no tindrien tant relleu". El moment actual és diferent dels anys més foscos de la dictadura, però recalca que cal continuar "incidint i reclamant a les institucions i als polítics que actuïn". "El català té unes dificultats que no són prou ben atestes. Cal una suma d'esforços màxima, perquè el català no es troba en situació d'igualtat enlloc", insisteix, i demana fer-ho des d'un punt de vista optimista. "La situació és difícil, però si dius que el català està a punt de desaparèixer ningú farà l'esforç d'aprendre'l", avisa.
Biel Pallarès: "La llengua s'està posant al centre de moltes reivindicacions"
Més enllà d'Òmnium, hi ha moltes més entitats i organitzacions que defensen la llengua. Una de ben coneguda és la Plataforma per la Llengua, que des de l'any 1993 treballa per promoure el català com a eina de cohesió social. Nascuda a partir del Col·lectiu l'Esbarzer, un grup vinculat al teixit associatiu de la Vila de Gràcia, l'ONG va modernitzar el discurs a favor del català i amb els anys s'ha anat consolidant com una de les entitats de referència de la societat civil en l'àmbit de la llengua i des d'una perspectiva de Països Catalans. Entre els seus objectius, Plataforma per la Llengua impulsa campanyes de normalització lingüística i treballa en la defensa dels drets lingüístics i culturals de les persones que parlen català.
Aquesta setmana, de fet, l'entitat ha presentat una nova campanya centrada en el català a les universitats -un espai on darrerament s'han denunciat vulneracions de drets lingüístics dels estudiants- que consisteix en facilitar als universitaris la presentació de queixes quan una classe que s'hauria de fer en català -com indica el pla docent- es fa en una altra llengua, sovint en castellà. En declaracions a NacióDigital, l'impulsor d'aquesta acció i voluntari de Plataforma, Biel Pallarès, explica que va entrar de voluntari després del confinament i es va oferir per col·laborar en tot allò relacionat amb les universitats. "Més endavant vaig proposar una campanya per oferir facilitats per recollir el màxim de queixes lingüístiques a les universitats. Era un buit, una necessitat dels estudiants, i finalment ha tirat endavant", explica.
Pallarès, de 21 anys i estudiant d'Enginyeria Civil a la UPC, combina el voluntariat amb els estudis. Fa anys que és soci de la Plataforma per la Llengua i ara forma part de la comissió d'Educació, que analitza periòdicament la situació de la llengua en aquest àmbit i enfoca les campanyes que es poden fer des de l'entitat. "La societat civil té un paper clau, fonamental. Tal com està tot, ningú mou fitxa si des de baix no hi ha reivindicacions i queixes", sosté. Hi ha poca motivació entre els joves, ara, per defensar el català? "Al contrari, trobo que la llengua s'està posant al centre de moltes reivindicacions. La gent detecta que el català s'utilitza menys i un augment de les vulneracions de drets, i s'està conscienciant per actuar", assegura.
Joana Mollà: "Considero que he de posar el meu granet de sorra per transmetre la llengua"
Altres projectes combinen política institucional i societat civil. És el cas del Voluntariat per la Llengua, impulsat des de la secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL). El programa va néixer el 2003 i promou la pràctica del català a través de la parelles lingüístiques formades per voluntaris que parlen català i aprenents que o bé el volen començar a parlar o volen guanyar fluïdesa. El compromís mínim dels voluntaris és de deu hores: una hora a la setmana durant deu setmanes. Fins ara ja hi han passat més de 150.000 parelles lingüístiques, segons dades de la Generalitat.
Joana Mollà és una de les persones que formen part d'aquest projecte. Hi va participar als inicis, l'any 2008, i després ho va deixar durant un temps per tenir cura dels fills abans de tornar-hi, l'any 2020, pel confinament. "El català és la meva llengua materna i considero que he d'ajudar a conservar-la i posar el meu granet de sorra per transmetre-la", explica en declaracions a NacióDigital. Mollà assenyala un dels problemes que s'ha trobat: persones que viuen a Catalunya però no tenen cap entorn que els permeti parlar en català. "Una noia amb qui vaig fer de parella lingüística m'explicava que tothom li parlava en castellà, fins i tot a la feina. Era de León i parlava molt bé el català", explica.
Mollà és educadora social i ara que els fills són grans ha reprès el voluntariat, que prefereix que sigui presencial per poder aprofitar i explicar coses de la seva ciutat, Igualada. "Si puc ajudar al català i, alhora, explicar detalls de la meva ciutat, doncs encara millor", diu. Ella no només ha fet de parella lingüística, també ha fet de voluntària en altres àmbits relacionats amb la llengua, com ara professora de classes de repàs. "És important que des del carrer es faci aquesta militància. Cal més consciència lingüística", apunta, i lamenta que molta gent passi directament al castellà quan parla amb alguna persona que no coneix. "Molta gent ens entendria en català, però tenim la tendència a canviar ràpidament al castellà, és una pega que tenim molts", reconeix.
La dura tasca al País Valencià i les Illes
A la resta dels Països Catalans la situació és complexa. El País Valencià i les Illes comparteixen amb Catalunya la preocupació per la reculada de l'ús social del català. En aquests dos territoris, a més, han viscut llargues etapes amb governs liderats pel PP obertament contraris a la llengua. Amb el govern del Botànic, hi ha hagut una millora important en la funció pública i també es valora positivament la recuperació dels mitjans públics en català, però la utilització de la llengua, concretament en els sectors més joves, és un problema. A les Illes, l'arribada d'un govern progressista s'ha traduït en una menor hostilitat contra la llengua, però encara no s'ha acabat de fer el tomb per promoure activament el català.
Dues entitats paradigmàtiques que defensen la llengua i la cultura al País Valencià i les Illes són Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i Obra Cultural Balear (OCB). La primera, creada l'any 1971 i legalitzada el 1978, va néixer per promoure la llengua i la cultura del País Valencià. Entre les línies d'actuació hi ha les classes de català, l'impuls de grups i músics en valencià per apropar la llengua las joves i la defensa dels mitjans públics en català. La segona, fundada el 1962, també en la línia de defensar la llengua i la cultura pròpies. Els primers anys, això ho va fer amb cursos de català i edició de textos sobre la cultura de les Balears, juntament amb campanyes com la recent "Comença amb un bon dia!".
En conversa amb NacióDigital, la coordinadora de l'OBC Aina Vidal detalla aquesta campanya, que consisteix en incentivar la gent a iniciar converses amb català, és a dir, promoure l'ús social del català. "El percentatge de gent que entén el català és força alt, però ens falta que la gent l'utilitzi", explica. L'entitat també va fer crear l'entitat "Paraula" per cobrir la demanda de cursos de català. "Les institucions no oferien aquest servei i durant dues dècades vam oferir formació en català de molts tipus", detalla. A les Illes hi va haver un "abans i un després" amb el govern del PP de José Ramon Bauzà, que va "trencar el consens sobre la llengua". "Ara el català està polititzat a les Illes", lamenta Vidal, que manté que la societat civil té un "paper molt important". "Defensar la llengua i la cultura és una manera de coordinar la societat", assegura.
Des del País Valencià, la presidenta de la Fundació Casal Jaume I de la Safor Valldigna i membre d'ACPV, Josepa Costa, fa 25 anys que està implicada en voluntariat per la llengua, una tasca que ha vegades ha estat complicada. "Nosaltres som frontera, som en una situació de minorització. Un cop tenim assumit això, cada cop que plantegem alguna acció ja sabem amb quins mitjans comptem i amb quins no", explica. Recorda que en l'època del PP, paradoxalment, "era més fàcil fer accions". "Tots teníem clar que no volíem que el govern ens fes desaparèixer com a poble", diu Costa. Ara és una mica més difícil, perquè el català ha recuperat prestigi i la gent no s'involucra tant. Per ella, però, el paper de la societat civil organitzada és "clau de volta" en la defensa de la llengua.
Són moltes les entitats que, des de diferents punts de vista, fan aquesta feina de defensa i promoció de la llengua arreu dels Països Catalans. A través de campanyes, projectes o accions concretes miren de posar el català al centre de del debat, facilitar-ne l'ús, normalitzar-ne la situació i denunciar les vulneracions de drets lingüístics que es produeixen arreu del territori. A NacióDigital hem seleccionat cinc entitats representatives -n'hi ha moltes més- del Principat, el País Valencià i les Illes, per retratar la seva tasca a través de la militància de base. Totes les veus consultades assenyalen el paper fonamental de la societat civil mobilitzada per defensar el català i pressionar la classe política i els poders mediàtics perquè situïn la qüestió al centre de l'agenda: "És la clau de volta".
Isidor Marí: "El català no es troba en situació d'igualtat enlloc"
Una entitat amb pes específic en la defensa de la llengua i la cultura catalana és Òmnium Cultural. Fundada el 1961 i amb més de 180.000 socis, Òmnium ha lluitat sempre per promoure el català, primer durant el franquisme, des de la clandestinitat, i a dia d'avui en el marc de grans campanyes i accions concretes a favor de la llengua. La més recent s'ha activat aquesta setmana: el "Tàndem Cultural", que consisteix en promoure parelles lingüístiques per assistir a actes culturals, combinant així llengua i cultura, dos dels camps de treball fundacionals d'Òmnium. Alhora, de cara a aquest curs l'entitat impulsa una "triple línia d'actuació" per defensar la llengua dels atacs de l'Estat. El "Tàndem", de fet, agafa el fil d'una campanya anterior, "Quedem?", com explica a NacióDigital l'històric militant d'Òmnium Isidor Marí, impulsor d'aquella primera acció l'any 2006.
Nascut a Eivissa i llicenciat en Filologia Catalana, Marí ha dedicat la seva vida a la defensa de la llengua a les Illes i a Catalunya, tant des de l'acadèmia com des de les institucions i també a peu de carrer. Va promoure els primers cursos de català i debats sobre llengua a Eivissa i, ben aviat, es va involucrar al món de l'ensenyament. "La defensa de la llengua durant el franquisme era força diferent d'ara. Les classes de català s'havien de fer d'amagat, no hi havia cap ajuda i tot era gràcies al voluntariat. Les dificultats eren evidents, hi havia una forta persecució lingüística", explica. Ja llicenciat, va treballar fins els anys 80 a la facultat de Lletres de Palma i amb l'Obra Cultural Balear, i amb grups de pares va organitzar la primera escola cooperativa de català, Mata de Jonc, que encara existeix. "Era durant la Transició, anys molt moguts", reconeix.
Després va fer feina des de la política i ha col·laborat intensament amb Òmnium des que Jordi Porta n'era el president. "La societat civil té un paper crucial en la defensa de la llengua", té clar Marí, "perquè és la manera d'organitzar i visibilitzar accions que de manera individual no tindrien tant relleu". El moment actual és diferent dels anys més foscos de la dictadura, però recalca que cal continuar "incidint i reclamant a les institucions i als polítics que actuïn". "El català té unes dificultats que no són prou ben atestes. Cal una suma d'esforços màxima, perquè el català no es troba en situació d'igualtat enlloc", insisteix, i demana fer-ho des d'un punt de vista optimista. "La situació és difícil, però si dius que el català està a punt de desaparèixer ningú farà l'esforç d'aprendre'l", avisa.
Biel Pallarès: "La llengua s'està posant al centre de moltes reivindicacions"
Més enllà d'Òmnium, hi ha moltes més entitats i organitzacions que defensen la llengua. Una de ben coneguda és la Plataforma per la Llengua, que des de l'any 1993 treballa per promoure el català com a eina de cohesió social. Nascuda a partir del Col·lectiu l'Esbarzer, un grup vinculat al teixit associatiu de la Vila de Gràcia, l'ONG va modernitzar el discurs a favor del català i amb els anys s'ha anat consolidant com una de les entitats de referència de la societat civil en l'àmbit de la llengua i des d'una perspectiva de Països Catalans. Entre els seus objectius, Plataforma per la Llengua impulsa campanyes de normalització lingüística i treballa en la defensa dels drets lingüístics i culturals de les persones que parlen català.
Aquesta setmana, de fet, l'entitat ha presentat una nova campanya centrada en el català a les universitats -un espai on darrerament s'han denunciat vulneracions de drets lingüístics dels estudiants- que consisteix en facilitar als universitaris la presentació de queixes quan una classe que s'hauria de fer en català -com indica el pla docent- es fa en una altra llengua, sovint en castellà. En declaracions a NacióDigital, l'impulsor d'aquesta acció i voluntari de Plataforma, Biel Pallarès, explica que va entrar de voluntari després del confinament i es va oferir per col·laborar en tot allò relacionat amb les universitats. "Més endavant vaig proposar una campanya per oferir facilitats per recollir el màxim de queixes lingüístiques a les universitats. Era un buit, una necessitat dels estudiants, i finalment ha tirat endavant", explica.
Pallarès, de 21 anys i estudiant d'Enginyeria Civil a la UPC, combina el voluntariat amb els estudis. Fa anys que és soci de la Plataforma per la Llengua i ara forma part de la comissió d'Educació, que analitza periòdicament la situació de la llengua en aquest àmbit i enfoca les campanyes que es poden fer des de l'entitat. "La societat civil té un paper clau, fonamental. Tal com està tot, ningú mou fitxa si des de baix no hi ha reivindicacions i queixes", sosté. Hi ha poca motivació entre els joves, ara, per defensar el català? "Al contrari, trobo que la llengua s'està posant al centre de moltes reivindicacions. La gent detecta que el català s'utilitza menys i un augment de les vulneracions de drets, i s'està conscienciant per actuar", assegura.
Joana Mollà: "Considero que he de posar el meu granet de sorra per transmetre la llengua"
Altres projectes combinen política institucional i societat civil. És el cas del Voluntariat per la Llengua, impulsat des de la secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL). El programa va néixer el 2003 i promou la pràctica del català a través de la parelles lingüístiques formades per voluntaris que parlen català i aprenents que o bé el volen començar a parlar o volen guanyar fluïdesa. El compromís mínim dels voluntaris és de deu hores: una hora a la setmana durant deu setmanes. Fins ara ja hi han passat més de 150.000 parelles lingüístiques, segons dades de la Generalitat.
Joana Mollà és una de les persones que formen part d'aquest projecte. Hi va participar als inicis, l'any 2008, i després ho va deixar durant un temps per tenir cura dels fills abans de tornar-hi, l'any 2020, pel confinament. "El català és la meva llengua materna i considero que he d'ajudar a conservar-la i posar el meu granet de sorra per transmetre-la", explica en declaracions a NacióDigital. Mollà assenyala un dels problemes que s'ha trobat: persones que viuen a Catalunya però no tenen cap entorn que els permeti parlar en català. "Una noia amb qui vaig fer de parella lingüística m'explicava que tothom li parlava en castellà, fins i tot a la feina. Era de León i parlava molt bé el català", explica.
Mollà és educadora social i ara que els fills són grans ha reprès el voluntariat, que prefereix que sigui presencial per poder aprofitar i explicar coses de la seva ciutat, Igualada. "Si puc ajudar al català i, alhora, explicar detalls de la meva ciutat, doncs encara millor", diu. Ella no només ha fet de parella lingüística, també ha fet de voluntària en altres àmbits relacionats amb la llengua, com ara professora de classes de repàs. "És important que des del carrer es faci aquesta militància. Cal més consciència lingüística", apunta, i lamenta que molta gent passi directament al castellà quan parla amb alguna persona que no coneix. "Molta gent ens entendria en català, però tenim la tendència a canviar ràpidament al castellà, és una pega que tenim molts", reconeix.
La dura tasca al País Valencià i les Illes
A la resta dels Països Catalans la situació és complexa. El País Valencià i les Illes comparteixen amb Catalunya la preocupació per la reculada de l'ús social del català. En aquests dos territoris, a més, han viscut llargues etapes amb governs liderats pel PP obertament contraris a la llengua. Amb el govern del Botànic, hi ha hagut una millora important en la funció pública i també es valora positivament la recuperació dels mitjans públics en català, però la utilització de la llengua, concretament en els sectors més joves, és un problema. A les Illes, l'arribada d'un govern progressista s'ha traduït en una menor hostilitat contra la llengua, però encara no s'ha acabat de fer el tomb per promoure activament el català.
Dues entitats paradigmàtiques que defensen la llengua i la cultura al País Valencià i les Illes són Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i Obra Cultural Balear (OCB). La primera, creada l'any 1971 i legalitzada el 1978, va néixer per promoure la llengua i la cultura del País Valencià. Entre les línies d'actuació hi ha les classes de català, l'impuls de grups i músics en valencià per apropar la llengua las joves i la defensa dels mitjans públics en català. La segona, fundada el 1962, també en la línia de defensar la llengua i la cultura pròpies. Els primers anys, això ho va fer amb cursos de català i edició de textos sobre la cultura de les Balears, juntament amb campanyes com la recent "Comença amb un bon dia!".
En conversa amb NacióDigital, la coordinadora de l'OBC Aina Vidal detalla aquesta campanya, que consisteix en incentivar la gent a iniciar converses amb català, és a dir, promoure l'ús social del català. "El percentatge de gent que entén el català és força alt, però ens falta que la gent l'utilitzi", explica. L'entitat també va fer crear l'entitat "Paraula" per cobrir la demanda de cursos de català. "Les institucions no oferien aquest servei i durant dues dècades vam oferir formació en català de molts tipus", detalla. A les Illes hi va haver un "abans i un després" amb el govern del PP de José Ramon Bauzà, que va "trencar el consens sobre la llengua". "Ara el català està polititzat a les Illes", lamenta Vidal, que manté que la societat civil té un "paper molt important". "Defensar la llengua i la cultura és una manera de coordinar la societat", assegura.
Des del País Valencià, la presidenta de la Fundació Casal Jaume I de la Safor Valldigna i membre d'ACPV, Josepa Costa, fa 25 anys que està implicada en voluntariat per la llengua, una tasca que ha vegades ha estat complicada. "Nosaltres som frontera, som en una situació de minorització. Un cop tenim assumit això, cada cop que plantegem alguna acció ja sabem amb quins mitjans comptem i amb quins no", explica. Recorda que en l'època del PP, paradoxalment, "era més fàcil fer accions". "Tots teníem clar que no volíem que el govern ens fes desaparèixer com a poble", diu Costa. Ara és una mica més difícil, perquè el català ha recuperat prestigi i la gent no s'involucra tant. Per ella, però, el paper de la societat civil organitzada és "clau de volta" en la defensa de la llengua.