Els missatges amb Comín compliquen (encara més) la investidura de Puigdemont

"Jo ja estic sacrificat". Aquestes quatre paraules del reguitzell de missatges de Carles Puigdemont a Toni Comín esbombats per Telecinco han caigut com una gerra d'aigua freda en les files de Junts per Catalunya aquest dimecres al matí. Perquè posen en evidència la fragilitat de la candidatura del president cessat i el seu desànim en aquests moments: sectors del PDECat li han demanat que tiri la tovallola i dirigents d'ERC com Joan Tardà ho han manifestat a micròfon obert.

Fonts de Junts per Catalunya s'han afanyat a circumscriure els missatges a l'àmbit privat. Però més enllà de denunciar la vulneració de la intimitat per la qual s'han fet públics els missatges, a ningú escapa que el contingut és un reflex de l'atzucac en la qual es troba la investidura. S'ha fet evident que ni hi ha unitat dins de l'independentisme -com ja es va visualitzar amb l'ajornament del ple d'investidura- i que l'exhibida fermesa de Puigdemont d'arribar fins al final flaqueja sense càmeres al davant.  

Els missatges se sumen a la perversitat de l'escenari judicial, que es complica amb la possible inhabilitació del Suprem abans de l'abril

El president del Parlament, Roger Torrent, va defensar que la seva investidura havia de ser "efectiva i amb valor real". I és que els republicans sostenen de portes endins que una votació simbòlica -la investidura a distància- que acabés amb una suspensió per part del Tribunal Constitucional situaria de nou el procés en l'estadi de la desobediència, recauria una querella sobre els membres de la mesa i es complicaria la situació processal dels consellers que van ser a la presó, s'allargaria l'aplicació del 155 i podria abocar Catalunya, de nou, a unes eleccions. Però també és cert que difícilment Puigdemont podria tornar a Catalunya i ser investit sense ser abans detingut i posat a disposició del jutge del Suprem Pablo Llarena.
 
L'unionisme burxa en la divisió

A la perversitat de l'escenari judicial -ara també el Suprem preveu inhabilitar els dirigents independentistes abans fins i tot de ser jutjats- se suma ara uns missatges que deixen al descobert com dins de l'independentisme hi ha qui urgeix a buscar un altre candidat per a la presidència de la Generalitat que permeti fer Govern i posar en marxa un full de ruta possibilista. I les veus surten també des del propi partit del president cessat. 

A més, l'unionisme s'ha agafat als missatges com a una taula de salvació per proclamar a bombo i platerets que el procés sobiranista arriba a la seva fi. "El pla de Moncloa triomfa", "això s'ha acabat" o "tornem a viure els últims dies de la Catalunya republicana" han estat algunes de les frases dels missatges de Puigdemont que han donat ales als constitucionalistes. El PP i Ciutadans han burxat en l'esquerda independentista i han tret pit de la seva estratègia judicialitzadora. Una estratègia que no va funcionar amb el "pas al costat" de Mas

Els unionistes tornen a abonar la tesi que ja van desenvolupar després de les eleccions del 27 de setembre del 2015, quan deien que si Artur Mas queia de la presidència el "suflé" independentista es desinflaria. No va passar, però ara tornen a personalitzar el procés en la figura de Puigdemont per proclamar la fi del procés tot obviant que els independentistes segueixen tenint majoria absoluta al Parlament.

Ciutadans, PP i PSC -que s'ha mostrat més respectuós amb la privacitat i "'estat d'ànim" del president cessat- ja han aprofitat aquest escenari per demanar a Torrent que iniciï una nova ronda de consultes amb els grups per escollir un altre candidat a la presidència. El president del Parlament, però, espera l'informe dels lletrats. Va precisar, a més, que el ple no quedava suspès, sinó ajornat, i que no proposaria cap altre candidat que no fos Puigdemont. A no ser, clar està, que aquest acabi renunciant. De moment, públicament segueix dient que ni s'"arronsarà" ni es farà "enrere".