Els temps estan canviant: Fèlix Millet i Jordi Montull són a la presó. Un dels -pocs- avantatges d'aquesta crisi és que dóna peu a una catarsi creïble en la manera de gestionar els recursos públics. Moralment, els casos de corrupció que han anat esclatant no contribueixen gens a mantenir la confiança dels ciutadans en la seva administració, però també és cert que ara hi ha una opció clara per acabar amb unes pràctiques generalitzades de, com a mínim, una gran laxitud a l'hora de fer circular els diners públics.

Els partits catalans han de regenerar-se. I si no és per convicció serà perquè, almenys durant molts anys, no hi haurà diners per a tants càrrecs inútils, tants inútils amb càrrec, tanta empresa subsidiària, tant subsidi d'empresa, tants amics que fan informes i tants informes amb llistat d'amics... Això s'ha acabat, simplement perquè ja no es pot pagar.

El cas és que hi ha una oportunitat i s'ha d'aprofitar. Però no només per fer net; també per retornar l'ètica als polítics del futur. Ens hi va tot.