Política

Entre Mariano i la independència

ARA A PORTADA

Juan José Omella, el cardenal que no sintonitzava amb el catalanisme Pep Martí i Vallverdú
El Papa, una passió a la catalana Ferran Casas i Manresa
El Papa situa Catalunya com a país d’acollida en un Lluís Companys ple Pep Martí i Vallverdú
L'Escolania de Montserrat emociona el Papa Lleó XIV amb el «Virolai» Redacció
El Papa, en català des de la Catedral: «Cal construir harmonia més enllà de tota polarització» Pep Martí i Vallverdú

Redacció

Publicat el 01 de desembre de 2011 a les 22:59

Ahir Artur Mas va justificar a TV3 el seu any de govern amb una idea fixa: última oportunitat per a Espanya d'aconseguir una convivència positiva -i acceptada en les dues direccions- amb els catalans. Mas fins i tot va atorgar a les retallades un paper estratègic, el d'aconseguir solvència política i financera a Europa de cara a una hipotètica cruïlla històrica. Per això, al llarg de tota l'entrevista el president de la Generalitat va marcar el pacte fiscal com a una qüestió "de dret a decidir". Més enllà: la independència, citada amb tota la gamma d'eufemismes.

El que ja no queda clar és si l'estratègia d'Artur Mas està pensada per quedar-se o per marxar d'Espanya. Però, sigui com sigui, el cas és que fins i tot en la primera de les hipòtesis, el Govern català només pot tenir alguna possibilitat de forçar un sí al pacte fiscal si fa totalment creïble l'amenaça de constituir un estat independent a través del Parlament i/o el sufragi popular.

Dit d'una altra manera, ahir Artur Mas va reduir les opcions a només tres: sobirania fiscal dins d'Espanya, estat propi dins d'Europa o el ridícul. Els llibres d'Història sempre estan en blanc.

Escull Nació com la teva font preferida de Google