Entre Sànchez, Puigdemont i el «pla D»: el calendari de l'independentisme per evitar eleccions

JxCat i ERC aposten sense fissures per l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), però de moment la CUP no es mourà de l'abstenció. Això implica que les dues principals forces de l'independentisme hauran de poder fer ús dels 66 vots, per tal de superar en segona votació els 65 contraris de Cs, PSC, "comuns" i PP, cosa que fa imprescindibles els vots de Carles Puigdemont i el conseller de Salut, Toni Comín.

Pel que fa al primer, la intenció és mantenir la delegació del seu vot, que ja va exercir la setmana passada i ningú no va impugnar. Això permetria no haver de renunciar a l'acta, un gest que li impediria aspirar a recuperar la presidència, més endavant, però hi ha el problema que, com que ja no està pres, no està clar que encara pugui fer-ho. De fet, el PP ja ha demanat a la mesa del Parlament que anul·li des d'ara el vot delegat i, si no ho fa, recorrerà a la justícia. Quant a Comín, una delegació d'ERC ha viatjat a Brussel·les, entre altres motius, per convèncer-lo que deixi l'escó si el seu vot és necessari, però el conseller ha reclamat prioritzar la delegació del vot també per a ell i recorda, en tot cas, que també caldria disposar del vot de Puigdemont.

Tres opcions sobre la taula

Des de l'alliberament de Puigdemont per part de la justícia alemanya, la seva investidura torna a ser un element a tenir en compte. En essència, l'independentisme té tres opcions en el trànsit cap al 22 de maig: la via Sànchez, ressuscitar la tria a distància del president legítim -a la qual mai s'ha renunciat, almenys formalment, al llarg de la legislatura- i un pla D que per ara no està consensuat entre les ànimes de JxCat ni tampoc entre aquest grup parlamentari i els seus socis d'ERC.

ERC renuncia a posar sobre la taula noms alternatius, però insisteix en demanar que aviat n'aparegui algun no esquitxat per la justícia

De fet, els republicans, que ja fa setmanes que reclamen a Puigdemont una investidura eficient, no saben quins són els seus plans de cara a les següents setmanes. Com que el nom del president l'ha de posar JxCat, ERC renuncia a posar sobre la taula noms alternatius, però insisteix en demanar que aviat n'aparegui algun no esquitxat per la justícia. Sigui quin sigui, tindrà el suport dels republicans, satisfets amb el repartiment assolit a l'executiu. Aquesta setmana aspiren a reunir-se amb la resta de llistes independentistes i a pactar l'estratègia amb el president empresonat, Oriol Junqueras, i la secretària general exiliada, Marta Rovira, per bé que aquesta formació es lamenta que, com l'horitzó, l'escenari d'una investidura efectiva sembla que s'allunyi a mesura que s'avança.

1. L'aposta per Sànchez

Fa unes setmanes, en conèixer que l'ONU havia imposat mesures cautelars a Espanya per tal de "garantir" els drets polítics de Sànchez, la defensa jurídica que l'assessora el va anar a veure a la presó de Soto del Real. Jordi Pina, el seu advocat, li va preguntar si estaria disposat a tornar a ser candidat a la Generalitat. "Cal contemplar tots els escenaris", va assenyalar Pina en roda de premsa. Sànchez va enviar una carta al grup parlamentari de JxCat dijous passat per comunicar la predisposició a ser investit quan faltaven només unes hores perquè la justícia alemanya alliberés Puigdemont, i l'aposta va ser refermada pel mateix president a l'exili en sortir de Neumünster.
 
L'exlíder de l'ANC, privat de llibertat des del 16 d'octubre, va ser proposat formalment dissabte pel president del Parlament, Roger Torrent, i ara tot està en mans de Llarena. Torrent ha enviat una carta al jutge del Suprem per tal que permeti la sortida de la presó de Sànchez i que es pugui sotmetre la investidura, tot avisant que, en cas contrari, estarà contravenint la legalitat internacional. Teòricament, Llarena s'hauria de pronunciar abans de divendres -data del ple d'investidura-, però de moment el jutge només ha fixat una cita per al número dos de JxCat: dilluns haurà de comparèixer al Suprem per conèixer el seu processament per rebel·lió.

En privat, diverses veus de la candidatura sostenen que hi ha "molt poques esperances" que Sànchez sigui investit. Les previsions jurídiques, malgrat el glop d'optimisme per l'alliberament de Puigdemont i el fet que la justícia alemanya fes decaure el delicte de rebel·lió, passen perquè els empresonats romanguin a Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco fins que arribi el judici. "Ara hem d'anar alerta. L'Estat està ferit i pot ser més agressiu que mai", manté un dirigent de JxCat.

2. Tornar a Puigdemont

"Hem de fer un acte de sobirania", destacava aquest dilluns, en privat, un bon coneixedor de l'entorn de Puigdemont. La sortida de Neumünster i el cop judicial a l'Estat han insuflat ànims en els sectors de JxCat més propers al president a l'exili, i per això no falta qui aposta -com l'ANC i la CUP- per tornar a la via Puigdemont en el moment en què decaigui la candidatura de Sànchez pel Tribunal Suprem. Proposar de nou el vencedor de les eleccions del 21-D en el bloc independentista suposaria tornar al xoc amb l'Estat, i precisament per això genera recels en el PDECat i ERC, que creuen que el gest simbòlic no seria efectiu, ja que seria ràpidament suspès pel Tribunal Constitucional i, per tant, no permetria formar Govern i aixecar el 155.

Coneixedors dels moviments de Puigdemont assenyalen que no farà "res que pugui perjudicar els presos", tot i que part del seu entorn el vol empènyer a tornar a provar la investidura

En tot cas, però, JxCat segueix alimentant la possibilitat de governar a distància, la qual cosa manté viva l'opció de Puigdemont. El grup parlamentari que comanda Elsa Artadi ha presentat esmenes a la reforma de la llei de la Presidència per tal que es puguin nomenar consellers a distància i que el Govern es pugui reunir sense que tots els seus membres siguin al Palau de la Generalitat. Les esmenes indiquen que caldrà validar la identitat dels dirigents a l'exili abans que es connectin a través de mitjans electrònics amb els seus companys d'executiu.

Un alt dirigent consultat destaca, malgrat aquest moviment, que de moment tornar a l'aposta per Puigdemont "no està sobre la taula", i la circumscriu més a l'entorn presidencial que no pas al propi dirigent de JxCat. "No farà res que pugui perjudicar els presos", recalca aquesta font, per bé que la consellera Clara Ponsatí ho ha demanat obertament. De moment, el president a l'exili ha reclamat diàleg amb l'Estat, ha demanat l'alliberament dels reclosos i ha insistit en aprofitar l'oportunitat que brinda l'ONU per intentar fins al final la investidura de Sànchez.

3. El "pla D"

Oficialment, al llarg d'aquesta setmana JxCat i ERC només tindran entre cella i cella aconseguir que Sànchez pugui ser investit, i per això centraran els missatges en Llarena i en comparar el sistema judicial espanyol amb l'alemany. De portes endins, però, la candidatura de Puigdemont fa setmanes que debat una possible alternativa no encausada -l'anomenat "pla D"-, la qual va pactar amb els republicans que presentaria abans de Sant Jordi per tal d'arribar a aquesta data amb la investidura solucionada.

Un dels noms que han tingut més presència al llarg dels últims dies és el de Marta Madrenas, alcaldessa de Girona. El disseny del Govern està pràcticament enllestit, de manera que ERC té clar que avalarà qualsevol alternativa i, per tant, a partir de la presa de possessió no hi hauria traves per formar-lo ràpidament. L'independentisme té fins al 22 de maig per arribar a aquest estadi si no vol anar a unes noves eleccions a mitjans de juliol. I el PDECat, de moment, no vol valorar públicament quin ha de ser el desllorigador.