ERC i Unides Podem presenten el nou codi penal com una millora però lamenten que el PSOE no hagi anat més enllà

És una reforma positiva, però també millorable. Aquest és el missatge que han volgut traslladar Unides Podem i ERC durant la comissió de Justícia del Congrés, que ha avalat el dictamen per a la reforma del codi penal, pas previ a la seva votació al ple. Malgrat les dures crítiques de la dreta, que ho consideren un atac a la Constitució, i els retrets de Junts i la CUP, que avisen que les modificacions converteixen l'1-O en delicte i no resolen el problema polític de fons, els dos partits del govern espanyol, amb el suport d'ERC, el PNB, Bildu i el PDECat han encarrilat una reforma que, si tot va segons allò previst, entrarà en vigor abans d'acabar l'any, i que tira endavant conjuntament amb reformes al Poder Judicial per desbloquejar els nomenaments del Tribunal Constitucional.

La proposta ha tirat endavant després d'un debat tens, amb diverses advertències per part de la presidència de la mesa de la comissió, i amb una votació interrompuda perquè alguns diputats volien votar esmenes per separat i, fins i tot, hi ha algun diputat que s'ha equivocat a l'hora de posicionar-se. La reforma suposa derogar el delicte de sedició, modificar el delicte de malversació per tal de castigar amb menys pena de presó aquell mal ús de recursos públics sense ànim de lucre -cosa que penalitzaria l'1-O-, i també implica canvis en els desordres públics, molt criticats per l'independentisme -excepte ERC- i els moviments socials. Els proper pas, aquest dijous, es traslladar la votació al ple del Congrés, abans que el text es voti al Senat i entri en vigor.

El portaveu del PSOE, Francisco Aranda, ha demanat a la dreta que "deixi pas a la política" i ha reivindicat la capacitat d'arribar a acords. El socialista ha reivindicat la política i no pas deixar els problemes en mans dels jutges, i ha defensat la tramitació que s'ha fet del codi penal. "Pensem que el 2022 tenim una societat més forta que no pas el 2017", ha insistit. També ha recordat que el PSOE va donar suport "sense fissures" a l'aplicació de l'article 155 i ha insistit que, ara, la proposta dels socialistes es "reconstruir els ponts trencats a la societat catalana i donar una oportunitat a la política". Aranda ha assegurat que les esmenes pactades amb ERC no despenalitzen l'1-O i castiguen també la corrupció. "La gent vol política", ha reblat. 

La portaveu d'ERC, Carolina Telechea, ha dit que la reforma és "positiva" però té marge de millora. Ha recordat que la sedició desapareix i això és positiu, perquè cap manifestant podrà ser condemnat per aquest delicte. De tota manera, la dirigent republicana ha dit que la nova llei no és la seva, però també ha dit que aprofitaran "totes les oportunitats" per "millorar la vida de la gent". "Millorar la vida de la gent suposa derogar el delicte de sedició, limitar sense despenalitzar la malversació i democratitzar el codi penal", ha insistit Telechea. Per això, ERC fa una valoració positiva de la reforma i ha insistit que en l'exposició de motius queda clar què són desordres greus i això, ha dit, és un pas important. "Per nosaltres, el dret de manifestació i protesta no hauria d'estar penalitzat", ha reblat.

Des d'Unides Podem, Jaume Asens ha dit que la reforma que va introduir el PP el 2015 era una "nyap" i ha dit que les modificacions, en termes generals, són positives, tot i que hi ha algunes "ombres". El portaveu ha dit que el delicte de desordres públics té "deficiències". "Ens hem quedat a mitjan camí però hem arribat tan lluny com ha estat possible; hem pogut acabar amb la sedició, però queda l'article 557 bis contra el dret de manifestació", ha afirmat, i també ha recordat que cal acabar amb la llei mordassa. "El fantasma de Gallardón està present en aquest codi penal, però el que s'ha aprovat és millor que el que hi ha", ha assegurat Asens. El portaveu ha admès que s'ha anat molt ràpid, però també ha dit que hi havia situacions que no es podien perpetuar, com ara el bloqueig del Poder Judicial.
 

La dreta ho considera un cop a la democràcia 

La dreta ha carregat amb duresa contra la reforma, que considera un cop a la democràcia i a la Constitució. El portaveu del PP, Luis Santamaría, ha acusat Sánchez de posar un "pont de plata" a Junqueras per ser candidat d'ERC a la Generalitat i despenalitzar el referèndum. "Estem en l'etapa més negre de la nostra etapa recent", ha dit Santamaría, que ha anticipat que el proper pas serà autoritzar un referèndum "contra natura". El PP ha dit que el govern espanyol està "legislant sense reflexió" i ha avisat que tornarà a passar el mateix que amb la llei del "només sí és sí". "El resultat sempre és el mateix: hi perden els espanyols", ha lamentat Santamaria, que ha considerat la reforma d'una "legislació a la carta".

Segons els populars, de la reforma se'n desprèn un "deix autoritari" en un procediment de "trencament constitucional". "L'eliminació de la sedició deixa l'Estat sense un instrument adequat per actuar contra les amenaces", ha assegurat Santamaria, que també ha criticat la reforma de la malversació, que diu que va en contra de les directives europees. El portaveu conservador ha afirmat que els canvis al Poder Judicial són amb l'objectiu de "parasitar les institucions". "Els espanyols n'estem farts; convoquin eleccions", ha reblat. 

Vox ha demanat suspendre la tramitació de la reforma del codi penal a l'espera dels informes de la comissió constitucional de la cambra, del CGPJ i de diverses instàncies. Ha acusat el govern espanyol d'afavorir aquells que "amb violència i intimidació" fa anys que intenten trencar l'Estat. La ultradreta ha anunciat que presentarà recurs al TC contra la reforma. Ciutadans ha acusat el PSOE de pactar amb els "antisistema" i amb aquells que volen trencar Espanya.
 

Junts i la CUP avisen que la reforma converteix l'1-O en delicte

El portaveu de Junts, Josep Pagès, ha titllat de "desastre" la tramitació legislativa, que barreja la reforma del codi penal amb altres coses. "La proposició de llei ha amagat els seus propòsits; se'ns ha furtat la possibilitat de debatre", ha criticat Pagès. En tot cas, el dirigent independentista ha dit que ERC ha assumit que el referèndum va ser "delicte", tant pel que fa a la sedició com pel que fa a la malversació. "El que va ser un pompós anunci de país d'Aragonès, ha acabat sent una acceptació de les esmenes d'un partit del 155 com el PSOE", ha lamentat. La reforma, segons Pagès, va començar malament i ha acabat pitjor, i ha dit que per Junts l'1-O no serà mai delicte.

A més, també ha dit que s'està "criminalitzant" la protesta i que es manté la incertesa, amb un supòsit agreujat que manté la "intimidació". Sobre la malversació, Pagès ha criticat la reforma. "No es regula de cara al futur ni d'avançar en els paràmetres europeus; no s'aborda el problema de fons", ha dit, i ha recordat que mantenir el delicte per l'ús indegut dels recursos públics va contra la justícia europea. "Cal una amnistia i negociar per a l'autodeterminació", ha reblat. 

La portaveu de la CUP, Mireia Vehí, ha dit que la proposta de PSOE, Podem i ERC assumeix que l'1-O és "delicte" i que les manifestacions derivades del procés mereixen càstigs amb "delictes especials". "Ens alegrem si això millora la situació d'algunes persones per l'1-O, però ens sembla que manté l'estela de 2015 perquè modifica penes però no canvia els conceptes", ha alertat Vehí, que ha recordat que el codi penal s'ha de plantejar pensant que "l'aplicarà el teu pitjor enemic". "Això no són coses de catalans; què passaria si governés el PP amb Vox?", s'ha preguntat. Precisament, sobre la malversació i el delicte que es podria aplicar a l'1-O, ha avisat que també podria castigar "moltes altres coses". "I si parlem d'una campanya del Ministeri d'Igualtat? Un militant masclista pot pensar que la campanya mereix l'aplicació d'aquest delicte de malversació", ha exemplificat. 

Vehí ha reconegut que el delicte de desordres públics millora lleugerament, però ha lamentat que es manté la "intimidació" i les penes pels desordres greus. "Es continua mantenint que l'1-O i les protestes de 2019 són accions que mereixen càstigs; no soluciona, intenta salvar els mobles", ha reblat. La dirigent cupaire també ha criticat la tramitació "exrpés" d'una llei tan important com el codi penal. 
 

PNB i Bildu ho veuen com un pas en la bona direcció

El PNB i Bildu han dit que la reforma va en la bona direcció per desjudicialitzar la política. El portaveu dels nacionalistes bascos, Mikel Legarda, ha recordat que la repressió no és la resposta a la qüestió catalana i que cal abordar-ho a través de vies polítiques. El portaveu de Bildu, al seu torn, ha dit que la reforma és positiva però que s'ha de millorar per evitar que els jutges tinguin marge de maniobres per aplicar-ho contra els independentistes, bascos o catalans, o l'activisme en general. Considera que això es podrà fer a través d'esmenes.
 

Menys penes si no hi ha lucre

L'acord subscrit entre ERC i PSOE per la malversació és pràcticament el que havien presentat els socialistes en resposta a la proposta d'ERC. Els negociadors sostenen que amb el nou redactat, els corruptes no quedaran impunes. Fonts dels republicans insisteixen que el nou tipus de malversació no es pot aplicar a l'1-O. De tota manera, admeten que els tribunals poden "retorçar" el dret per interpretar que el referèndum és resultat de destinar diners públics a una finalitat no prevista. Arribat aquest cas, però, les penes es reduirien. Si fins ara estava castigat amb un màxim de 12 anys per al tipus greu -el que va aplicar el Suprem-, ara seria d'un màxim de quatre anys de presó i sis d'inhabilitació. 

L'esmena transaccionada fixa que la malversació amb finalitats lucratives -la corrupció política més coneguda, amb enriquiment personal o de tercers- queda castigada com fins ara, amb penes que en el cas més greu pot arribar als 12 anys de presó. S'introdueix un apartat nou, entès com a malversació d'ús, que penalitza destinar recursos públics a usos privats però sense voluntat d'apropiar-se'ls. Això queda castigat amb penes de sis mesos a tres anys de presó. El tercer tipus és el que, segons el PSOE, podria aplicar-se a l'1-O, tot i que ERC ho nega. Estableix que es castigarà amb penes de fins a quatre anys de presó -sense agreujants- el fet de destinar diners públics a finalitats no previstes causant "dany o entorpiment greu" del servei públic. Si això no passa, la pena és només d'un màxim de tres anys d'inhabilitació i multa. 

La reforma de la malversació inclou també una definició de què s'entén com a patrimoni públic, que serà "tot el conjunt de béns i drets, de contingut econòmic-patrimonial, pertinents amb les administracions públiques". L'acord també estableix un apartat nou, en què es diu que si el culpable d'aquests fets ha reparat el dany causat o ha col·laborat de manera activa i efectiva a identificar els altres responsables per esclarir els fets, se'ls aplicarà la pena en menor grau. Paral·lelament, PSOE i Podem han pactat un nou delicte que penalitza l'enriquiment il·lícit d'autoritats públiques amb penes de fins a tres anys de presó si no ho poden justificar. Amb tot plegat, el PSOE vol escenificar el seu compromís en la lluita contra la corrupció.
 

Canvis als desordres i una interpretació acotada

Els republicans també han anunciat canvis -de mínims- en el redactat del delicte de desordres públics: es fixa un nou requisit per al tipus bàsic dels desordres amb relació a la invasió d'instal·lacions, que fa referència "l'alteració greu del funcionament efectiu d'aquests llocs". Alhora, també s'ha acordat una esmena del PSOE i Podem que fixa quin criteri han de seguir els tribunals a l'hora d'interpretar el delicte de desordres públics, per tal que el tipus agreujat es doni només en casos de "situacions excepcionals". ERC aspirava a modificar el delicte reduint les penes mínimes en el tipus agreujats, eliminant el concepte d'"intimidació" i suprimint el tipus atenuat, però el PSOE no ho ha acceptat.