ERC intenta una nova treva amb Junts per pilotar el Govern fins al 30-M

Amb el president inhabilitat enmig de la gestió de la pandèmia, l'independentisme va ser incapaç d'articular una resposta conjunta. L'acció de la justícia d'apartar Quim Torra del càrrec obria de bat a bat la batalla electoral, però el Govern havia de continuar. Enmig de les desconfiances mai refetes, JxCat i ERC van segellar un acord de mínims per pilotar l'interinatge amb el 14 de febrer com a destinació final. Ara, però, l'endarreriment dels comicis fins al 30 de maig obliga també a pautar el nou epíleg del Govern, motiu pel qual el vicepresident Pere Aragonès ha reclamat al seu soci unes reforçar les bases de la relació. Des de Junts han emplaçat el dirigent a "precisar" a què es refereix exactament. 

Segons ha pogut saber NacióDigital, el també candidat d'ERC a la presidència busca, per una banda, una mena de treva per poder allargar una legislatura que Torra va donar per esgotada fa just un any, però també una "millora" de la logística de funcionament del dia a dia de portes endins de Palau. Després de mesos de turbulències al Govern i d'una relació entre socis que s'ha anat enverinant a mesura que s'acostava el dead line inicialment fixat, Aragonès ha explicitat que cal "fer els ajustos que siguin necessaris" per "enfortir els mecanismes de coordinació" i transitar quatre mesos més de convivència.

El vicepresident, que ha llançat la consigna en una trobada organitzada per Europa Press, ho ha deixat anar sense concrecions. Poc després, la secretària general adjunta, Marta Vilalta, afegia que és de difícil comprensió que dirigents que formen part dels partits del Govern "es dediquin més a fer campanya que a prioritzar les necessitats de la ciutadania per superar la crisi". I és que l'abrupta interrupció del procés electoral que ja estava engegat s'ha produït en un moment d'especial tensió entre els republicans i la candidata de Junts, Laura Borràs, que ha carregat contra la gestió del Govern posant el focus en els republicans i obviant que el partit que representa en forma part. També Joan Canadell, que ocupa el tercer lloc de la llista, ha incendiat la relació amb ERC amb polèmiques declaracions. 

L'acord de mínims signat al setembre es va fonamentar sobre la desconfiança i recels no superats entre els dos partits i, més enllà de deixar simbòlicament la cadira buida del president, limitava les funcions del vicepresident i establia mecanismes de consens en la presa de decisions. El pacte de no-agressió pivotava en el temor creuat que tenien els dos partits que la situació d'interinatge pogués ser utilitzada electoralment en detriment de l'altre. Ni ERC volia ser acusada d'usurpar la presidència de la Generalitat i el lideratge del Govern ni Junts volia que la vicepresidència amb funcions de president de Pere Aragonès suposés una plataforma electoral per als republicans. El document de l'acord especificava que Aragonès assumia "interinament funcions limitades de presidència".

Fins ara, Aragonès i Budó s'han repartit la representació institucional, el dirigent ERC ha esquivat assumir en solitari el pes del Govern al Parlament i s'ha buscat l'equilibri de visibilitat dels dos socis. Tot i això, la convivència ha estat marcada per polifonies i contradiccions entre consellers en la presa de decisions sobre la pandèmia. Paradigmàtic va ser el daltabaix del novembre, quan en la gestió de la desescalada els republicans es van aixecar de la taula de decisió conjunta i van acusar JxCat d'haver filtrat documents a la premsa. D'esma, les dues parts es van veure abocades a refer uns ponts sempre fràgils que també es van esquerdar en episodis com el de la polèmica rave de Cap d'Any a Llinars del Vallès, amb acusacions creuades entre Salut i Interior, o les múltiples topades per l'abast de les restriccions durant aquests mesos. 

"Hem de fer un pas endavant", ha demanat Aragonès per posar sobre la taula el nou marc relacional, després de recordar que "la ciutadania està esgotada de disputes estèrils". Fonts properes al vicepresident expliquen que la voluntat és continuar funcionant amb "colideratge i codecisió" perquè continua mancat la figura de president, però que amb quatre mesos de nou al davant "no es pot mantenir el nivell de crispació". Cal, insisteixen, greixar el funcionament de la coalició en termes tècnics però també polítics. "És incomprensible que els principals membres de la llista de Junts acusin acusant el Govern de fer coses mal fetes quan les decisions s'estan prenent de forma col·legiada", asseguren. De fet, recorden que Aragonès "sempre surt a defensar tots els consellers i no a acusar-los" encara que de vegades no es comparteixin els pronunciaments.

"No podem donar resposta a una proposta que no existeix", ha replicat la portaveu de Junts, Elsa Artadi, que sí que ha afegit que comparteix que "les picabaralles no beneficien ningú" i que l'"empatia i la voluntat política" són la base de la convivència. Fonts del partit de Carles Puigdemont asseguren que fins ara ERC no ha fet cap petició en la comissió d'enllaç que existeix entre els dos partits. En tot cas, subratllen que Borràs és candidata i no forma part del Govern. "Ella no és del Govern. En tot cas, Aragonès sí i potser també hauria d'aclarir moltes vegades quan està fent campanya o quan fa de vicepresident", asseguren. En tot cas, insisteixen que si arriba una proposta estan disposats a parlar-ne. 

Ambdues parts sí que comparteixen que hi ha aspectes "millorables" en l'engranatge del dia a dia, tot i que precisen que són de caràcter més intern. La lectura en aquest sentit és que es va preveure un acord amb una vigència fins a les eleccions del febrer i que ara que el marc temporal ha canviat clar fer els ajustos pertinents per continuar. Aspectes de comunicació, revisió dels òrgans de presa de decisió i qüestions organitzatives de caràcter intern formen part del paquet de funcionament que s'haurà d'actualitzar.

En tot cas, aquesta és el vessant que ambdues parts veuen més solventables. Amb l'historial acumulat de polèmiques, en la seva exposició Aragonès ha fixat ja paràmetres de futur un cop s'hagi de teixir una nova aliança després de les eleccions. "Fa falta una nova manera de governar i una nova forma de lideratge, que treballi a partir de les lluites compartides", ha assegurat. I és aquesta afirmació la que ha estat interpretada pels socis com una voluntat de tenir més protagonisme.

ERC ha expressat sense embuts que el seu objectiu és obtenir la presidència de la Generalitat i governar amb un pacte on hi sigui Junts, però també la CUP, els comuns i el PDECat. De la mateixa manera, Junts aspira a retenir el màxim càrrec institucional amb Borràs al capdavant però amb un executiu format només per independentistes. El Govern, però, té encara 132 dies al davant i, per tant, una llarga agonia si no es recondueix la convivència. A no ser que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya irrompi aquest dimarts per dir que la legislatura s'acaba i que es facin eleccions ja.