Pedro Sánchez buscava aquest diumenge un resultat que donés vida a l'alternativa que preveia brandar el proper dissabte al comitè federal del PSOE (un govern espanyol presidit per ell amb el suport de Podem i l'abstenció de C's) i que compliqués encara més les coses a Mariano Rajoy. Però s'ha trobat amb el contrari. Les veus que, dins i fora del partit, li han reclamat no posar pals a les rodes a la investidura del guanyador de les eleccions del 26 de juny i li han recordat que el seu lloc és a l'oposició tindran ara arguments renovats.

Si les autonòmiques havien de ser un termòmetre de la gestió de la governabilitat d'Espanya que han fet uns i altres en les darreres setmanes hi ha un guanyador –el PP de Rajoy- i tres perdedors: Podem i, sobretot, PSOE i Ciutadans. 

Es miri per on es miri el resultat de Pedro Sánchez és dolent, tant a Euskadi com a Galícia. Al País Basc, els socialistes han perdut 7 dels 16 escons que tenien. Els 9 seients seran, però, suficients (sempre que l'escrutini del vot estranger no modifiqui l'ajustada lluita pel darrer escó biscaí entre el PNB i EH Bildu) per donar la majoria absoluta al govern d'Iñigo Urkullu i el PSE podrà continuar sent el soci de referència. L'estratègia de Sánchez a nivell espanyol i l'aliança amb els nacionalistes conservadors a Euskadi no han donat cap rèdit a Sánchez. El contrari. I es dóna la circumstància que la basca és, juntament amb el PSC, una de les poques federacions que dóna suport al secretari general.
 
El pacte d'esquerres estava fet a Galícia

No es millor la situació a Galícia. En Marea, la coalició on s'integra Podem, ha quedat per davant dels socialistes, que han perdut quatre dels 18 escons que tenien. I si a Euskadi el paper del PP és del tot irrellevant i el seu resultat es limita a complir expectatives, el de Galícia és un gran cop de mà a Rajoy. Perdre la majoria absoluta hauria estat un daltabaix atès que el pacte d'esquerres es donava per fet.

Els mals resultats del PSOE, sumats al bon resultat del PP a Galícia, aplanen el camí a Rajoy, que s'ha bolcat en la campanya gallega, per continuar a la Moncloa. Els populars tampoc renunciaran ara a presentar-lo de nou a la investidura. Sánchez pretenia un comitè federal del PSOE que ratifiqués el no a Rajoy i que donés ales a la seva alternativa. Però haurà de sentir retrets dels barons a la seva estratègia, i pels mals resultats a Galícia i Euskadi. De nou, sentirà allò que el PSOE ha de ser a l'oposició, que és on els van situar els ciutadans el 26-J després d'obtenir el seu pitjor resultat històric i les pegues a un pacte de perdedors amb Podem i C's o que passi per les formacions sobiranistes.

Només li queda la por de Podem i C's a les urnes

L'únic que podria hores d'ara alimentar l'alternativa de Sánchez és que la por de Podem i Ciutadans a unes terceres eleccions els conduís a donar-li suport sense demanar contrapartides. Els resultats d'aquest diumenge obriran una reflexió a uns i altres. El resultat d'En Marea queda lluny dels objectius (que passaven, d'entrada, per arrabassar la majoria absoluta del PP) i el de Podem a Euskadi és un fracàs, més tenint en compte que havien guanyat les darreres eleccions espanyoles i ara han perdut la meitat dels vots. Ciutadans ha obtingut uns resultats pobríssims i ha confirmat que la seva alternativa és encara molt lluny de quallar i de tenir presència homogènia a tota Espanya.

Dret a decidir basc en guaret

El vencedor del 25 de setembre en clau espanyola és el PP. Però el resultat basc pot alimentar la reivindicació del dret a decidir. Difícilment el robust PNB s'entendrà amb EH Bildu malgrat la mà estesa de l'enfortit d'Arnaldo Otegi, però 57 dels 75 diputats de la cambra basca són partidaris del dret a decidir. És una majoria que no s'activarà tot i que en funció de com es gestioni la governabilitat d'Espanya i el procés català podria acabar obrint un nou front d'aquí al 2020. Aquesta no serà, però, la lectura que a Madrid es farà de la nit electoral. La lectura és la d'un PP enfortit i un PSOE cada cop més lluny de la Moncloa i que ara seria castigat en unes terceres eleccions.