Sorpresa a França. L'extrema dreta s'estavellaria davant del Nou Front Popular i el partit de Macron, segons les projeccions de l'Ifop a peu d'urna pel canal de televisió TF1. La formació d'esquerres seria la primera força amb entre 180 i 215 escons, seguits, en segona posició de la majoria presidencial, Ensemble, amb una forquilla entre 150-180 i, en tercer lloc, apareixeria el Reagrupament Nacional, que es quedaria entre els 120 i els 150 representants. Es tracta d'un escenari inesperat, allunyat tant dels sondejos dels darrers dies com dels resultats a la primera volta, en què l'extrema dreta es va imposar i enterra l'aspiració de governar per part del partit de Le Pen.
La decisió del president Emmanuel Macron d'avançar els comicis de la cambra de representació arran de l'auge ultra a les eleccions europees, ha acabat per servir-li com a fre de l'extrema dreta. Fins a 207 candidats republicans s'han retirat de la segona volta per facilitar un cordó sanitari al partit ultra. Tot i això, sense cap partit amb majoria absoluta (289 escons), els resultats auguren una governança difícil. L'única formació que sumaria prou suports seria una hipotètica aliança de l'esquerra i les forces de Macron -opció difícil-. Per evitar el bloqueig, l'assemblea francesa preveu un mecanisme per formar govern amb perfils tècnics.
Place de la République, la France qu’on aime relève la tête ✊
— Marcel (@realmarcel1) July 7, 2024
🎥@LucAuffretpic.twitter.com/CjaBnlvmkU
El primer partit a reaccionar als sondejos ha estat el gran guanyador de la nit, Jean-Luc Mélenchon. El fundador de la França Insubmisa ha exigit al president de França, Emmanuel Macron, que "s'inclini i admeti la desfeta" de la seva coalició. Macron pot tenir la clau de la governabilitat, però sempre ha estat molt crític amb el moviment. "El primer ministre Attal ha de marxar i el president té el deure de convidar l'NFP a governar", ha reblat Mélenchon. El líder d'esquerres ha constatat que la formació de Marine Le Pen, Reagrupament Nacional, està "lluny d'aconseguir la majoria absoluta" i ha assegurat que les "lliçons" dels vots dels ciutadans francesos "són clares". "El nostre poble ha votat amb consciència", ha sentenciat.
🇫🇷 La Marseillaise retentit sur la Place Stalingrad à Paris !
— La France insoumise 🔴 #NouveauFrontPopulaire (@FranceInsoumise) July 7, 2024
❤️ Nous sommes la Nouvelle France et nous allons tout changer !#VictoireNFP#NouveauFrontPopulairepic.twitter.com/XOk0RFKQnQ
L'altra cara de la moneda rau en el Reagrupament Nacional. El president del partit ultra, Jordan Bardella, ha justificat els resultats per “l’aliança del deshonor” i "contranatura" entre l’esquerra del Nou Front Popular i el bloc centrista d’Emmanuel Macron ha “privat” als francesos d’un nou govern que “redreci” el país. En una declaració des de la seu del partit a París, Bardella ha acusat Macron de condemnar els francesos “als braços de l’extrema esquerra”. El candidat de Marine Le Pen ha admès la “frustració de molts francesos” però ha assegurat que el partit ultra ha obtingut, malgrat tot, el resultat “més important de tota la història”.
Una altra de les formacions de l'NFP que surt més reforçat de les eleccions és el Partit Socialista (PS). El primer secretari, Olivier Faure, ha tret pit dels resultats i assegura que es fa seus les exigències dels votants francesos descontents: "Cal que fem una refundació perquè torni a ser possible fer una Nació", ha assegurat Faure que ha avançat, que en els pròxims dies el NFP presentarà un projecte col·lectiu enfocat a beneficiar la majoria de francesos: "França es mereix una alternativa millor que haver de triar entre el neoliberalisme o el feixisme". Els socialistes reneixen després d'haver quedat relegats a l'ostracisme en els darrers comicis. Una resurrecció que també inclou l'expresident François Hollande, que és a totes les travesses per ser primer ministre.
El primer ministre, Gabriel Attal, dimiteix
A l'espera de saber com s'aclareix el futur, l'actual primer ministre, Gabriel Attal, ha anunciat la seva dimissió després dels resultats electorals. El seu partit, Ensemble, ha quedat segon en els comicis, per darrere del Nou Front Popular. Així, doncs, el prémier de la formació de Macron, el més jove de la història de l'assemblea, presentarà aquest dilluns la seva renúncia tot i que manté que la seva aposta pel país encara "és viva" i es mantindrà ferm per defensar el seu país. Amb el seu adeu caldrà veure com s'articula el nou govern. El primer pas serà el 19 de juliol, la data en què es produirà la primera sessió de la nova assemblea.
Lo dijimos. El ciclo electoral no había terminado y hoy teníamos el reto de conseguir por primera vez un diputado abertzale, independentista y de izquierdas en Paris.
— Arnaldo Otegi 🔻 (@ArnaldoOtegi) July 7, 2024
Reto conseguido: @PeioIZATE estará en Paris por primera vez en la historia.
Aitzina @EHBai! #NazioaGarapic.twitter.com/suxnNe0N9Q
D'altra banda, la marca a l'estat francès d'EH Bildu ha aconseguit entrar a l'Assemblea Nacional. El candidat d'EH Bai a Iparralde, PeioDufau, ha estat elegit com a diputat per París amb un 37,5% dels vots. És el primer cop a la història que l'esquerra abertzale ho aconsegueix, com ha assenyalat en una piulada l'exlíder de la formació, Arnaldo Otegui. De fet, és el segon cop que ho assoleixen en tot l'estat. El primer fou Michel Labèguerie el 1962, de tarannà centrista, però ferm defensor abertzale, tant en política com a través de les seves cançons.