L'extrema dreta avança amb força a França. La formació d'ultradreta Reagrupament Nacional ha guanyat la primera volta de les eleccions legislatives a França amb el 34,2% dels vots, segons indiquen les primeres projeccions, basades en enquestes. El partit de Marine Le Pen s'imposa a l'aliança d'esquerres, el Nou Front Popular que obté un 29,1% dels suports i es posiciona en segona força. A més distància, el segueix el bloc liderat pel president Emmanuel Macron amb el 21,5% dels sufragis. Si es confirmen les projeccions, l'extrema dreta guanyaria per primer cop unes eleccions legislatives a França i es posicionaria com a primera força a l'Assemblea Nacional després de la segona volta, que se celebrarà el pròxim diumenge.
"Els francesos han votat passar pàgina". Aquesta ha estat la primera reacció de la líder de la formació d'extrema dreta Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, que ha celebrat aquest diumenge la victòria assegurant que "els francesos han posat el Reagrupament Nacional al capdavant". Ara bé, la líder ultra ha demanat més suports en la segona volta per poder arribar a la majoria absoluta i que el candidat de la formació, Jordan Bardella, pugui governar.
Per ara, les enquestes per a la segona volta situen la formació encara per sota de la majoria absoluta, que a la cambra francesa es troba en 289 diputats. L'Assemblea Nacional té 577 escons i, segons les projeccions, Reagrupament Nacional es quedaria entre 240 i 270 seients, mentre a l'aliança d'esquerres li correspondrien entre 180 i 200 seients. El bloc liderat per Macron tindria entre 60 i 90 diputats i Els Republicans, la dreta tradicional, que ha quedat com a quarta força amb el 10% dels vots n'obtindria entre 30 i 50.
Macron reclama un front clarament "demòcrata i republicà" per aturar l'extrema dreta
Així doncs, la votació del diumenge vinent serà clau per determinar si l'extrema dreta arriba al govern francès. Per barrar-los el pas, el president francès Emmanuel Macron ha fet una crida aquest diumenge a construir un "gran reagrupament clarament demòcrata i republicà". En una carta remesa a l'agència AFP, Macron, que va convocar els comicis després dels mals resultats a les eleccions europees, també ha defensat que l'alta participació d'aquest diumenge "mostra una voluntat de clarificar la situació política". La participació en la primera volta de les eleccions legislatives a França s'havia disparat fins a 20 punts a les 17:00 respecte a la primera volta dels comicis de fa dos anys.
La proposta de reagrupament arriba, precisament, després que el front que han bastit diverses formacions d'esquerres hagi passat per sobre del bloc liderat pel partit de Macron. “O el Nou Front Popular o el Reagrupament Nacional”, ha recalcat el líder de la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, que veu la primera volta de les eleccions legislatives com una “gran desfeta” del president de la República. Per evitar dividir el vot, el dirigent s’ha compromès a retirar els candidats del NFP que hagin quedat en tercera posició. Si es retira el candidat amb menys suports, la formació de Le Pen podria tenir més dificultats per obtenir la majoria absoluta.
L'extrema dreta arrasa a la Catalunya Nord
Un dels punts en què el Rassemblement National ha tingut més suports ha estat la Catalunya Nord. En una de les quatre circumscripcions l'extrema dreta ha aconseguit la majoria absoluta mentre en les tres restants ha fregat el 50%. En concret, en la primera circumscripció, la candidata ultra Sophie Blanc ha guanyat amb un 45,24% dels vots. De cara a la segona circumscripció, Anaïs Sabatini ho ha fet amb un 54,98% i no caldrà fer segona volta mentre Sndrine Dogor-Such (45,70%) i Michèle Martinez (47,79%) s'han quedat a les portes.
En classificar-se per a la segona volta tots els candidats que hagin obtingut un 12,5% dels vots, l'elevada participació implica que hi haurà desenes de circumscripcions amb el que s'anomenen 'triangulars', és a dir, tres candidats en la segona volta. En la primera volta de les legislatives del 2022 la participació va ser del 47,5% i només va haver-hi vuit triangulars, mentre el 7 de juliol podria haver-n'hi més de 200. Les triangulars dispersen el vot i podrien afavorir els candidats del Reagrupament Nacional, que, sigui com sigui parteixen com a favorits.