El debat d'aquest dimarts al Congrés dels Diputats era només una qüestió estètica entre catalans. A Elena Salgado li era ben igual el resultat de la votació, i més encara amb qui se'n sortís el PSOE. Al capdavall, la decisió de l'Estat és pagar com sigui el TGV a Extremadura i deixar Catalunya sense el Fons de Competitivitat. Qualsevol altra consideració estava fora de l'abast dels diputats.

Tot i així, el catalanisme polític va veure, una vegada més, com el PNB salvava el PSOE d'una derrota cantada. Mentre el BNG votava a favor de la moció de CiU, invocant èticament els pactes de Galeusca, els nacionalistes bascos insistien en no sentir-se concernits per les raons dels seus equivalents catalans, amb l'argument que ells estan al marge de les "autonomies de règim comú", que és com el seu portaveu va definir els que no són ni bascos ni navarresos.

De la mateixa manera que Europa accepta una excepció britànica, Espanya accepta una excepció basca. Però, malauradament, Catalunya no entra en cap de les dues categories. Així que, sopars de duro al marge, no hi haurà manera de subsistir sense ser un país normal.