Felip VI empara el malestar de la judicatura en ple debat sobre l'amnistia

Alt voltatge polític en un acte que havia de ser protocol·lari. El debat sobre l'amnistia i la mala relació entre el poder judicial i el poder executiu ha estat protagonista de la cerimònia de lliurament de despatxos a la nova promoció de jutges i jutgesses, que s'ha fet aquest dimecres a l'auditori del Fòrum. Sota la presidència de Felip VI, que ha defensat la "independència" i la "plena separació" del poder judicial respecte de la resta de poders, el president en funcions del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Vicente Guilarte, ha dedicat el seu discurs a blindar els jutges. "La vostra funció mai no podrà veure's revisada per instàncies alienes a les jurisdiccionals; el CGPJ es mantindrà vigilant davant qualsevol atac a la vostra independència, vingui d'on vingui", ha advertit. El monarca ha emparat tot aquest malestar.

Les paraules de Felip VI i de Guilarte les ha entomat de manera impassible el ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños, peça clau en les negociacions del PSOE amb els partits independentistes i sobre l'amnistia. Bolaños, assegut a l'esquerra del rei a la taula presidencial, ha aplaudit protocol·làriament el discurs del president del Poder Judicial, que ha tornat a exigir a la política que s'allunyi dels jutges: "Deixin-nos el pau". "La independència és bidireccional: ni jo influeixo en l'activitat política, encara que alguna vegada tingueu la temptació de fer-ho, ni vull que influeixin en la meva", ha afirmat Giularte davant dels 160 nous jutges i la plana major de la judicatura espanyola, entre els quals Manuel Marchena, president de la sala segona del Suprem.

Felip VI ha estat l'encarregat de tancar l'acte, situant el Poder Judicial com a "peça clau" en l'arquitectura institucional espanyola. "La funció de jutge i executar el fet jutjat, atribuïda en exclusiva a un poder de l'Estat independent i plenament separat de la resta de poders, el respecte a les resolucions dictades pels òrgans judicials, i la igualtat de tots davant la llei són condicions indispensables en una democràcia", ha dit el rei. Les seves paraules, en l'actual context, no es poden deslligar del debat sobre l'amnistia, en què els contraris a la llei adverteixen que es produeix una vulneració del principi de separació de poders, del principi d'igualtat i, en definitiva, un intent per part del govern espanyol d'usurpar les funcions dels jutges. No és casual que Felip hagi remarcat especialment les paraules "en exclusiva". 

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reaccionat al discurs del rei. "La veritable independència judicial és la que no es deixa endur per odis i fòbies, massa sovint contra Catalunya", ha afirmat, i ha exigit que la llei d'amnistia s'apliqui un cop entri en vigor. "No hi ha democràcia sense separació efectiva de poders ni amb jutges més preocupats per fer política", ha criticat Aragonès.
 

La renovació del CGPJ és inajornable

Abans de l'entrega oficial dels despatxos, ha estat el torn del president en funcions del Poder Judicial. El president en funcions del poder judicial, que ha reconegut que serà el primer i molt probablement l'últim discurs que va en el càrrec, ha tornat a urgir el poder polític perquè es posi d'acord per renovar el Consell General del Poder Judicial, en funcions des de fa més de cinc anys. El PP i el PSOE continuen sense posar-se d'acord, i ja han hagut de recórrer a una mediació europea per mirar de desencallar la situació. "Són ells, i no nosaltres, els que alimenten aquesta insuportable situació", ha dit el president en funcions de l'òrgan de govern dels jutges. La independència dels jutges, principi que ha centrat tots els discursos, va lligada a aquesta renovació. "No hi ha res més contrari a la independència judicial que inserir la renovació del CGPJ en l'àmbit del debat polític", ha reblat.
 

Qui són els nous jutges?

Més dones i menys fills de jutges, però també d'unes característiques socioeconòmiques concretes. La nova fornada de jutges que entra a partir d'avui a la carrera judicial està formada per 160 professionals, la majoria dels quals (119) són dones i la resta (41) homes. L'edat mitjana dels nous jutges és de 28 anys. Els més joves en tenen 24 i el més gran, 39. Han estat cinc anys per preparar i aprovar les oposicions i la majoria no ve de família de juristes. Destaca que el 98% dels nous jutges ha pogut estudiar perquè la família els ha ajudat econòmicament i un 65% no ha treballat de res abans de treure's les oposicions.  Dels nous jutges, només 14 venen de Catalunya. El territori que més n'aporta és Andalusia, amb 33, seguida de Castella i Lleó i la Comunitat de Madrid, amb 18. Malgrat aportar-ne 14, Catalunya rebrà 44 nous jutges d'aquesta promoció.