El PP celebrarà els propers 18, 19 i 20 de gener una convenció ideològica que ha de servir per fixar el discurs de la formació sota el nou lideratge de Pablo Casado. La convenció vol ser la posada de llarg del "nou PP" i arriba després de les eleccions andaluses, que han culminat en una aliança entre els populars, Ciutadans i l'extrema dreta de Vox. Els dirigents i quadres del partit es reuniran pocs dies després que s'hagin conegut també els noms dels principals candidats a les eleccions del maig, que en la seva majoria són exponents de la ideologia i l'estil que vol imprimir Casado.

Pels passadissos i cercles interns del PP comencen a circular crítiques per l'estratègia i l'estil estil de Casado, a qui es titlla d'autoritari pel fet d'haver imposat candidats en contra del criteri d'algunes direccions territorials. El fet és que Casado està imposant un model de dirigent que segueix el seu propi motlle: jove, ideològicament de dreta radical i del tot alineat amb la política d'aliances dissenyada des de Génova, que vol dir apostar per la suma de PP, Ciutadans i Vox.          

Els ideòlegs de Casado

El president del PP s'està envoltant de quadres d'ideologia "segura", és a dir, decantada cap a l'ala dreta del partit, molts dels quals s'han format o han exercit responsabilitats a la FAES, la fundació de José María Aznar. El president del PP ha constituït un nucli dur en què, a més del secretari general i número dos de la formació, Teodoro García Egea, brillen dos dirigents amb vel·leïtats intel·lectuals dins de la dreta: Pablo Hispán i Javier Fernández-Lasquetty. Aquest segon ha estat nomenat cap de gabinet de Casado i va ser conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid en temps d'Esperanza Aguirre i teòric de la privatització dels serveis de salut madrilenys. No se'n va sortir (ni Ignacio González se'n va veure amb cor) i va abandonar l'executiu.

Pablo Hispán és economista i doctor en Història Contemporània per la Universitat de Navarra. Se'l considera una peça clau en l'entorn de Casado i home ben connectat amb sectors catòlics conservadors. Hispán ha estat encarregat per Casado de coordinar els programes electorals de cara al maig i és amic del líder del PP des de fa anys, tot i que havia treballat a la Moncloa de Rajoy, a prop de Jorge Moragas. En l'elaboració del discurs del PP, la figura d'Hispán és esmentada com a connexió determinant.        

Capitans de Madrid

Casado ja ha fet públics els candidats del PP a l'Ajuntament de Madrid i a la Comunitat. La seva aposta per perfils de la seva corda ha superat totes les previsions i confirma la marca madrilenya de la base de suport del líder conservador. El nom més destacat és el d'Isabel Díaz Ayuso, que serà el cap de cartell a la Comunitat. Com el mateix Casado, es tracta d'una dirigent que va créixer a l'escalf d'Esperanza Aguirre, una política avui apartada de la primera línia, però que deu estar assaborint la revenja sobre els seus enemics interns, en veure com els seus cadells ocupen els despatxos del poder.

Díaz Ayuso, vicesecretària de comunicació, diputada a la Comunitat de Madrid, és una conservadora que gaudeix de lluir les seves credencials de dretes. Es confessa partidària de reeditar el pacte amb Vox on sigui possible i arriba a dir que "Vox no proposa res que el PP no hagi defensat abans". Ha afirmat que si Soraya Sáenz de Santamaría hagués guanyat les primàries internes, ella hagués abandonat el partit. En una recent entrevista a El Confidencial, assegurava que "la política és espectacle" i advocava per un llenguatge desacomplexat: "Estic cansada d'escoltar bestieses". 

A l'alcaldia, per intentar descavalcar Manuel Carmena, el PP presentarà José Luis Martínez-Almeida, actualment regidor i veu implacable contra l'equip de govern municipal. La seva designació ha sobtat tant com la de Díaz Ayuso, amb qui comparteix la bona sintonia amb Casado, la joventut i una actitud desvergonyida. Alguns analistes han destacat que són perfils baixos que poden admetre sense escarafalls una coalició amb Ciutadans. Però també són dirigents molt conservadors que no tindran problemes per donar-se la mà amb Vox.

S'acumulen els purgats

Un fet nou que s'està produint al "nou" PP de Casado és el creixement del llistat de damnificats, els quadres dirigents que estan sent bandejats sense manies. No són ja els afectats per casos de corrupció, sinó aquells que no compten en els càlculs de Génova, sigui perquè se'ls veu cartes perdedores a les urnes o perquè es van posicionar per altres candidats durant les primàries i són vistos amb desconfiança per Casado. Ángel Garrido, el president de la Comunitat de Madrid, sembla que cobria totes aquestes característiques. Garrido ha estat apartat, però sembla que, a més, amb poques contemplacions i informant-lo poc abans de fer públic la designació de Díaz Ayuso. A les primàries, Garrido va fer costat a María Dolores de Cospedal, avui retirada de la política després de dimitir, esquitxada per les gravacions de Villarejo.

Fora de Madrid també hi ha hagut canvis de peces. A Cantàbria, la presidenta del PP regional, María José Sáenz de Buruaga, esperava ser candidata a la comunitat, però Casado l'ha apartada en favor de l'atleta Ruth Beitia. Sáenz de Buruaga s'havia posicionat en favor de Santamaría durant les primàries. Casado també ha donat una plantofada a Alfonso Alonso, líder del PP basc i un dels sorayos més reconeguts, a qui ha imposat contra els seus desitjos a Ruth González com a candidata a l'alcaldia de Bilbao.      

Casado té una idea molt clara del que vol: un PP més ancorat a la dreta i un terreny favorable per, després de les eleccions del maig, si es dona l'aritmètica, reproduir els pactes a tres amb Ciutadans i Vox. Per això necessita controlar el màxim poder territorial possible del partit. El personalisme amb què actua afegeix més tensió pel líder de cara al maig. Si les urnes no l'acompanyen, la seva posició pot patir una forta sacsejada.