20
de juny
de
2018, 21:48
Actualitzat:
21
de juny,
17:17h
El Partit Popular ja està en plena brega electoral. Després d'anys de lideratges indiscutits, vots gairebé unànimes i crítiques en veu baixa, la militància assisteix ara a un panorama inaudit: set candidats han saltat a l'arena enmig d'una batalla política sense concessions. Tots els aspirants han fet una crida a als afiliats perquè s'inscriguin per poder votar el 5 de juliol, quan hi haurà la primera "purga" de presidenciables i quedaran descartats els qui no obtinguin el 10% dels vots. Molts notables del partit estan avaluant la situació abans de pronunciar-se en favor d'algú. En els propers dies, el "tot PP" s'anirà decantant. Us oferim els principals noms que ja han mostrat les seves cartes.
Santamaría: exministres i tecnòcrates
L'exvicepresidenta no ha volgut concretar els avals que ha lliurat i li ha tret rellevància. De fet, en tindrà poca. Sí que està lluint els exministres que ja han explicitat que estan amb ella. Un d'ells és Cristóbal Montoro, l'ex d'Hisenda, com també els qui van ser titulars de Treball, Fátima Báñez, Energia, Álvaro Nadal, Foment, Íñigo de la Serna, o el de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo. El suport de De la Serna és especialment valuós, ja que havia corregut com a possible aspirant ell mateix. També està amb Soraya Alfonso Alonso, exministre de Sanitat, que alhora suposa un suport territorial, ja que és el president del PP basc.
Entre el cercle de tecnòcrates que han treballat amb ella a Moncloa i que fan costat a Santamaría hi ha també José Luis Ayllón. Pel que fa poder territorial, a banda d'Alonso, Sanntamaría té el president del partit a Andalusia, Juanma Moreno. Però això no vol dir totes les forces vives dels populars andalusos, ja que un potent sector liderat per Juan Ignacio Zoido està contra Moreno i Soraya.
Cospedal: el partit més pota negra
La secretària general ha presentat més de 3.300 signatures. Pot comptar amb el gruix del PP a Castella-la Manxa, on té el seu feu, bona part de l'actual estructura a la Comunitat de Madrid, on li dona suport el president Ángel Garrido, l'home a qui va situar després de la renúncia de Cristina Cifuentes, Navarra i, potser, focus importants del País Valèncià. També té el sector andalús crític amb Juanma Moreno.
Entre els exministres, Soraya domina, però Cospedal té al costat Dolors Montserrat, que serà la seva portaveu de campanya, i és cospedalista l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido, Jesús Posada, que va ser president del Congrés, i sembla que també Isabel García Tejerina, malgrat que sempre se l'ha considerada molt propera a Íñigo de la Serna. Amb Cospedal hi ha més exponents del PP més tradicional. Però avui, quan ha anat a presentar els avals, ha fet el gest d'envoltar-se d'un grup de militants de base.
Pablo Casado, joves i "moderns"
El vicesecretari general de Comunicació s'ha plantat a Génova amb cinc caixes d'avals, més de 5.000 suports. Al seu costat hi anava un altre vicesecretari, el basc Javier Maroto, amb qui va entrar a la cúpula del PP quan Rajoy renovar la direcció el 2015. Maroto és el primer dirigent del partit que va fer pública la seva homosexualitat i presumeix de ser liberal en drets individuals. Amb Casado hi ha joves diputats en ascens com el murcià Teodoro García Egea, un dirigent de qui es parla com un dels dirigents de futur al partit, o la diputada valenciana Belén Hoyo.
En l'entorn de Casado creuen que els donarà suport un antic pes pesant, Esperanza Aguirre. Casado era molt proper a la lideresa, avui en hores baixes i qüestionada. Però Aguirre conserva ascendent en franges de la militància madrilenya i s'ha de sentir molt allunyada a Cospedal i Santamaría. Un altre membre de l'equip de Casado també té poc a veure amb la renovació. Li fa costat Ignacio Cosidó, avui senador i que va ser director general de la Policcia sent ministre de l'Interior Jorge Fernández.
García-Margallo, la vella torxa d'UCD
L'exministre d'Exteriors ha presentat uns 500 avals, molts d'ells d'Alacant, d'on és diputat. García-Margallo assegura que té molts suports i que entre ells hi ha el de diversos exministres, pe`ro no ha volgut fer públic cap nom. Sí que en unes declaracions ha gosat comparar l'actual batalla interna amb la que es va produir l'any 1977 entre la renovació (Suárez) o l'immobilisme (Arias Navarro).
Fernández Díaz, amb García Hernández
Situat en una posició molt conservadora, considerat proper a l'Opus Dei, José Ramón García Hernández és diputat per Àvila. El fet que Casado sigui també diputat per aquesta província li dificultarà recollir molts suports del seu territori. Qui sí que li ha mostrat el seu suport és l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, que comparteix amb el candidat un catolicisme molt tradicional.
José Luis Bayo i Elio Cabanes són candidiats sorgits de la base, i no es coneix cap dirigent de pes que els faci costat. En ple allau d'escàndols de corrupció al País Valencià, on va dirigir Noves Generacions, Bayo va crear la Iniciativa Regeneració, una plataforma crítica que reclamava "un militant, un vot" al PP. Ha recollit 350 signatures. Cabanes és regidor de la Font de la Figuera, també a València, i ha dut a Génova uns 140 avals.
Els neutres
Molts barons territorials o figures de pes en l'organigrama del partit resten al marge, de moment, de la batussa. Uns per prudència o calculant la correlació de forces. D'altres per la seva posició institucional o perquè algú ha de fer oposició al govern socialista mentre els ganivets volen. No s'ha pronunciat en favor de ningú Rafael Hernando, i és difícil que ho faci sent portaveu del grup al Congrés, on hi ha una colla dels contendents.
Tampoc la presidenta del Congrés, Ana Pastor, s'ha volgut pronunciar, tot i que sí que ha reconegut estar disgustada perquè Níñez Feijóo no ha donat el pas. Una manera de dir que no li fan tant de pes els candidats que finalment s'han presentat. I Javier Arenas? De moment, no ha dit res. Arenas és el gran supervivent de totes les batalles internes dins del partit des de fa dècades i continua sent un maniobrer considerable.
Santamaría: exministres i tecnòcrates
L'exvicepresidenta no ha volgut concretar els avals que ha lliurat i li ha tret rellevància. De fet, en tindrà poca. Sí que està lluint els exministres que ja han explicitat que estan amb ella. Un d'ells és Cristóbal Montoro, l'ex d'Hisenda, com també els qui van ser titulars de Treball, Fátima Báñez, Energia, Álvaro Nadal, Foment, Íñigo de la Serna, o el de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo. El suport de De la Serna és especialment valuós, ja que havia corregut com a possible aspirant ell mateix. També està amb Soraya Alfonso Alonso, exministre de Sanitat, que alhora suposa un suport territorial, ja que és el president del PP basc.
Entre el cercle de tecnòcrates que han treballat amb ella a Moncloa i que fan costat a Santamaría hi ha també José Luis Ayllón. Pel que fa poder territorial, a banda d'Alonso, Sanntamaría té el president del partit a Andalusia, Juanma Moreno. Però això no vol dir totes les forces vives dels populars andalusos, ja que un potent sector liderat per Juan Ignacio Zoido està contra Moreno i Soraya.
Cospedal: el partit més pota negra
La secretària general ha presentat més de 3.300 signatures. Pot comptar amb el gruix del PP a Castella-la Manxa, on té el seu feu, bona part de l'actual estructura a la Comunitat de Madrid, on li dona suport el president Ángel Garrido, l'home a qui va situar després de la renúncia de Cristina Cifuentes, Navarra i, potser, focus importants del País Valèncià. També té el sector andalús crític amb Juanma Moreno.
Entre els exministres, Soraya domina, però Cospedal té al costat Dolors Montserrat, que serà la seva portaveu de campanya, i és cospedalista l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido, Jesús Posada, que va ser president del Congrés, i sembla que també Isabel García Tejerina, malgrat que sempre se l'ha considerada molt propera a Íñigo de la Serna. Amb Cospedal hi ha més exponents del PP més tradicional. Però avui, quan ha anat a presentar els avals, ha fet el gest d'envoltar-se d'un grup de militants de base.
Pablo Casado, joves i "moderns"
El vicesecretari general de Comunicació s'ha plantat a Génova amb cinc caixes d'avals, més de 5.000 suports. Al seu costat hi anava un altre vicesecretari, el basc Javier Maroto, amb qui va entrar a la cúpula del PP quan Rajoy renovar la direcció el 2015. Maroto és el primer dirigent del partit que va fer pública la seva homosexualitat i presumeix de ser liberal en drets individuals. Amb Casado hi ha joves diputats en ascens com el murcià Teodoro García Egea, un dirigent de qui es parla com un dels dirigents de futur al partit, o la diputada valenciana Belén Hoyo.
En l'entorn de Casado creuen que els donarà suport un antic pes pesant, Esperanza Aguirre. Casado era molt proper a la lideresa, avui en hores baixes i qüestionada. Però Aguirre conserva ascendent en franges de la militància madrilenya i s'ha de sentir molt allunyada a Cospedal i Santamaría. Un altre membre de l'equip de Casado també té poc a veure amb la renovació. Li fa costat Ignacio Cosidó, avui senador i que va ser director general de la Policcia sent ministre de l'Interior Jorge Fernández.
García-Margallo, la vella torxa d'UCD
L'exministre d'Exteriors ha presentat uns 500 avals, molts d'ells d'Alacant, d'on és diputat. García-Margallo assegura que té molts suports i que entre ells hi ha el de diversos exministres, pe`ro no ha volgut fer públic cap nom. Sí que en unes declaracions ha gosat comparar l'actual batalla interna amb la que es va produir l'any 1977 entre la renovació (Suárez) o l'immobilisme (Arias Navarro).
Fernández Díaz, amb García Hernández
Situat en una posició molt conservadora, considerat proper a l'Opus Dei, José Ramón García Hernández és diputat per Àvila. El fet que Casado sigui també diputat per aquesta província li dificultarà recollir molts suports del seu territori. Qui sí que li ha mostrat el seu suport és l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, que comparteix amb el candidat un catolicisme molt tradicional.
José Luis Bayo i Elio Cabanes són candidiats sorgits de la base, i no es coneix cap dirigent de pes que els faci costat. En ple allau d'escàndols de corrupció al País Valencià, on va dirigir Noves Generacions, Bayo va crear la Iniciativa Regeneració, una plataforma crítica que reclamava "un militant, un vot" al PP. Ha recollit 350 signatures. Cabanes és regidor de la Font de la Figuera, també a València, i ha dut a Génova uns 140 avals.
Els neutres
Molts barons territorials o figures de pes en l'organigrama del partit resten al marge, de moment, de la batussa. Uns per prudència o calculant la correlació de forces. D'altres per la seva posició institucional o perquè algú ha de fer oposició al govern socialista mentre els ganivets volen. No s'ha pronunciat en favor de ningú Rafael Hernando, i és difícil que ho faci sent portaveu del grup al Congrés, on hi ha una colla dels contendents.
Tampoc la presidenta del Congrés, Ana Pastor, s'ha volgut pronunciar, tot i que sí que ha reconegut estar disgustada perquè Níñez Feijóo no ha donat el pas. Una manera de dir que no li fan tant de pes els candidats que finalment s'han presentat. I Javier Arenas? De moment, no ha dit res. Arenas és el gran supervivent de totes les batalles internes dins del partit des de fa dècades i continua sent un maniobrer considerable.