El consell de ministres ha aprovat aquest divendres un informe del Ministeri de Justícia que denega la petició d'extradició que la jutgessa argentina Maria Servini havia demanat contra els ministres franquistes Utrera Molina (per haver convalidat amb la seva rúbrica la sentència de mort de Salvador Puig Antich), i Martín Villa (per la mort de cinc treballadors en una protesta). El ministre de Justícia ha argumentat que els crims ja han prescrit, i la pena de mort "als anys setanta estava prevista al Codi Penal de l'època", i per tant "qui signava una pena de mort no cometia un delicte".

El govern de Rajoy tanca d'aquesta manera la porta a la extradició que la jutgessa Servini havia demanat per alguns dels responsables dels crims del franquisme. Ho fa després d'haver dilatat el procés demanant a Argentina una ampliació d'informació que ha arribat recentment. 

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha explicat en roda de premsa que ha sotmès al consell de ministres un acord per a la denegació de l'extradició en base a tres motius.

Delictes "hipotètics" 

En primer lloc perquè es tracta de ciutadans de nacionalitat espanyola i de delictes "hipotèticament" -en paraules del ministre- comesos a l'Estat, i per tant qualsevol jurisdicció per jutjar-los seria espanyola.

En segon lloc, segons Catalá, són delictes que "suposadament van ser comesos als anys 70" i tan el Codi Penal d'aleshores com el vigent "tenen una previsió d'extinció de responsabilitat penal de quinze anys" i, per tant, "al 2014 quan es va iniciar aquest procediment estaria absolutament prescrita i extingida la responsabilitat criminal".

En tercer lloc, el govern espanyol argumenta que el delicte que s'imputa als dos ministres que és el d'haver signat sentències de mort, "als anys setanta estava previst al Codi Penal de l'època", i per tant "qui signava una pena de mort no cometia un delicte". "En aquell moment no era delicte", ha conclòs Catalá.