El grup de treball Llengües dels Ciutadans del Parlament Europeu -del qual formen part els eurodiputats del PP Esteban González Pons i del PSC Javi López- ha tractat per segona vegada l’ús del català, el basc i el gallec a la cambra europea. Segons fonts parlamentàries, la reunió d’aquest dimarts ha continuat analitzant l’encaix jurídic de la mesura en el reglament de l'Eurocambra, igual que ja van fer en la primera reunió del desembre passat, i les concrecions es tornaran a abordar a l'abril. El grup també ha debatut sobre altres casos de llengües reconegudes constitucionalment a estats membres de la Unió Europea (UE), però que no es poden utilitzar a l’Eurocambra -com el turc a Xipre, que és cooficial-, i que, per tant, podrien ser comparables al cas del català, l’euskera i el gallec.
Es tracta de la segona vegada que el grup de treball de multilingüisme de l’Eurocambra es reuneix per abordar la qüestió després que el setembre passat, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, fes arribar una nova carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, en què li requeria que fes efectiu l’ús de les tres llengües cooficials de l’Estat a la cambra europea. A conseqüència de la missiva, Metsola va sol·licitar al grup de treball -constituït el setembre passat expressament per aquesta nova legislatura- que abordés la viabilitat econòmica i logística de permetre l’ús al plenari europeu. El grup va derivar la petició als serveis tècnics, jurídics i consultius de la cambra.
Fonts parlamentàries indiquen que en la primera reunió que va mantenir el grup, el desembre passat, es va abordar l’encaix jurídic, mentre que en la reunió d’aquest dimarts es va acordar continuar analitzant el marc legal de la mesura i fer una comparativa amb altres casos similars al del català, l’euskera i el gallec. És precisament en aquest últim punt on el PSOE i el govern espanyol defensen, davant el temor o qüestionament d’altres formacions polítiques o estats membres, que el cas del català és únic, perquè es tracta d’una llengua parlada per 10 milions de persones -la tretzena més utilitzada en comparació a la resta de llengües oficials a la UE, per davant de l’anglès, el danès, el finès, el suec o el gaèlic-, que està reconeguda a la Constitució espanyola i es parla al Congrés i el Senat.
Fonts coneixedores de les converses del grup indiquen que la previsió és mantenir una tercera reunió el pròxim mes d’abril en què el grup tractarà les qüestions logístiques i de recursos derivades de permetre l’ús de les tres llengües, com pot ser el nombre d’intèrprets que serien necessaris per garantir la interpretació als plens.
Sobre la qüestió de recursos econòmics i logística, l’executiu de Pedro Sánchez també ha reiterat en diverses ocasions que es farà càrrec de les despeses que suposi tirar endavant la mesura. Així, de les reunions del grup ha de sortir una proposta detallada sobre què suposaria en termes econòmics l’ús de les tres llengües, i com es facilitaria la incorporació d’aquestes en termes logístics. La proposta s’haurà de portar després a la mesa de l’Eurocambra, on s’ha de donar la llum verda final. Fonts parlamentàries indiquen, en línia amb el que ja va dir el ministre Albares, que el grup hauria de reunir-se per prendre una decisió final abans d’anar a la Mesa al juny.