"Carrasco i Formiguera va donar la cara per l'església i l'església encara no ha donat la cara per Carrasco i Formiguera". Així de contundent s'ha expressat el pare Hilari Raguer en la presentació de la reedició de 'Divendres de passió. Vida i mort de Manuel Carrasco i Formiguera' (Publicacions de l'Abadia de Montserrat), la biografia que va publicar el 1984 i que ara torna en una tercera edició revisada, augmentada i il·lustrada.

El monjo -autor de 'Ser independentista no és cap pecat'- va afrontar la biografia del polític d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat a Burgos el 9 d'abril del 1938 després d'un judici sumaríssim, amb la intenció de "no mentir ni tenir por de la veritat", dues condicions que el van portar a "no ser imparcial" i a reconèixer la seva "admiració" per Carrasco, raó per la qual encara es força crític amb l'actuació de l'església respecte el polític afusellat, ja que ho va ser per les seves idees religioses i per tant es podria haver acollit a un procés de canonització que va engegar l'església catòlica i que només "ha servit per canonitzar els d'una banda". "Carrasco va ser un magnífic exemple de polític cristià", ha afegit Raguer, tot recordant que el polític va ser inequívocament independentista, ja que "va viure i morir per la independència de Catalunya".

Accés a noves fonts documentals

En aquesta tercera edició, ampliada gràcies a l'accés a fonts documentals de primer ordre, com la documentació del judici, el llegat de l'advocat defensor i les memòries d'un seu company de presó, i millorada amb una secció de fotografies, Raguer ha recordat que la mateixa biografia li va servir per "retre homenatge des de l'admiració personal".

En la presentació del llibre hi han participat també el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, el periodista Francesc Canosa i Rosa M. Carrasco, filla de Manuel Carrasco i Formiguera, que ha recordat que el seu pare va ser afusellat quan just tenia 21 mesos, i que va ser a través de la biografia de Raguer quan va «saber de veritat» qui havia estat el seu pare.