20
d'agost
del
2017
Actualitzat
el
22
d'agost
a les
10:36h
Dels atemptats del dijous i la matinada del divendres a Barcelona i a Cambrils encara n'hem de saber moltes coses. Com es va formar la cèl·lula i fins a quin punt es podrà donar per desarticulada si es deté Younes Abouyaaqoub, com pot ser que els seus presumptes integrants estiguessin durant sis mesos passant per okupes a Alcanar sense que ningú mogués un dit, qui conduïa la furgoneta de la Rambla, quin paper hauria tingut exactament l'imam de Ripoll en tot plegat i quins suports logístics van tenir.
Setanta-dues hores després dels atemptats, amb el dol oficial a punt de donar-se per acabat, a les portes de la reunió del pacte antiterrorista a Madrid i mentre s'escalfen els motors per a la gran manifestació de dissabte a Barcelona amb el lema "No tinc por", sí que han aflorat algunes evidències en el terreny polític, tal com sol passar cada cop que hi ha una gran sotragada. Vegem-les:
1. Estructures d'estat catalanes eficaces. Els Mossos d'Esquadra i el personal d'emergències i sanitari han rebut aquests dies la felicitació unànime per la seva feina en els moments posteriors a l'atemptat, tant en la investigació dels fets i la persecució dels membres de la cèl·lula -cinc d'ells van ser abatuts a Cambrils- com per l'atenció a les víctimes i la gestió de la informació. El Govern, i la policia i Emergències en particular, han estat diligents i rigorosos a l'hora d'informar la ciutadania, de la mateixa manera que ho han estat els mitjans públics -TV3 i el 3/24 van sumar un extraordinari 26% de les audiències totals el dijous-, que no s'han apartat del respecte a les víctimes, cosa que no han fet altres mitjans.
Els àmbits en els quals la Generalitat té competències plenes (gairebé d'estat i que en un determinat moment poden ser exercides sense "monitorizació" dels ministeris o el Tribunal Constitucional) han respost davant un test d'estrès com mai s'havia viscut al nostre país, i en ple mes d'agost, i això esvaeix alguns dubtes sobre la capacitat de l'autogovern en un moment polític clau. D'altra banda, casos com els darrers atemptats o situacions com la que s'ha viscut les darreres setmanes al Prat amb els vigilants d'Eulen apunten en la direcció de reforçar, ja sigui internalitzant la gestió o sent molt més exigent en les concessions, els serveis públics, més que no pas en aprimar-los i debilitar l'estat del benestar.
2. Una resposta política desigual. Les institucions catalanes i els seus serveis públics han rebut, com dèiem, el reconeixement de diversos mitjans internacionals. El Govern ha donat en tot moment explicacions i va reaccionar de forma ràpida, també convocant la manifestació de dissabte de forma conjunta amb Ada Colau i projectant, per tant, una encertada i necessària unitat interna. La conselleria de l'Interior va constituir des del primer moment un gabinet de crisi en què participaven també l'ajuntament de Barcelona i els cossos policials de l'Estat, i la mateixa tarda de dijous el Govern es va reunir de forma extraordinària, constituint després un comitè de seguiment al Palau de la Generalitat amb Puigdemont, Junqueras i altres consellers.
L'Estat ha tingut, en canvi, una resposta tímida. En algun moment del dijous va intentar assumir el control de la situació amb l'argument que la investigació havia recaigut, en tant que es tractava d'un cas de terrorisme, en l'Audiència Nacional, i l'havien de liderar la Guàrdia Civil o el Cos Nacional de Policia. La primera en arribar va ser Soraya Sáenz de Santamaría i dijous a la nit ho va fer Mariano Rajoy. Un i altre van mantenir la cordialitat institucional amb la Generalitat (les hores posteriors a l'atemptat han estat marcades per una inhabitual absència de retrets), però no van convidar cap representant de l'executiu català a la reunió del dijous a la nit a la delegació del govern espanyol, cosa que sí havia fet Puigdemont. La reacció de la Moncloa ha estat, a més, vacil·lant: van dubtar sobre si calia passar del nivell quatre al cinc d'alerta (hauria implicat desplegar l'exèrcit) i el ministre Zoido va haver de rectificar després de donar la cèl·lula per desarticulada quan encara queda almenys un presumpte terrorista per detenir.
En els darrers temps l'executiu del PP havia traslladat al delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, la consigna que "es notés" la presència de l'Estat al territori: visites de ministres, desplegament de la Guàrdia Civil per contrarestar la vaga de la concessionària Eulen al Prat... Aquesta crisi, però, ha deixat el govern de l'Estat en un inèdit paper secundari. Rajoy ni ha cregut necessari celebrar un consell de ministres extraordinari -com sí esperava fer pel procés sobiranista després de la reunió de la mesa del 16 d'agost si s'hagués donat tràmit a la llei del referèndum-, ni ha fet que s'instal·lés permanentment a Barcelona algun dels seus ministres ni ha obert ambaixades per poder signar llibres de condol. L'alcaldessa de París, Ane Hidalgo, va signar el llibre de la delegació de la Generalitat a París. Serà més difícil regatejar ampliacions de plantilla o concessions de compra d'armes als Mossos, no donar-los accés als organismes de cooperació policial internacional o trigar altre cop set anys per reunir la Junta de Seguretat.
3. La monarquia i la foto. El paper dels governs és important i simbòlic, i fins i tot ho és el de l'Església, tal com s'ha fet evident en la polèmica homilia de l'arquebisbe Omella d'aquest diumenge. Però en el cas d'un estat com Espanya, una monarquia parlamentària, és especialment simbòlica. Felip VI era de vacances (la Zarzuela no ha volgut dir on) i no va aparèixer fins divendres al migdia per ser a l'acte conjunt de repulsa a la plaça de Catalunya. La segona aparició va ser per fotografiar-se (és l'única autoritat que ho ha fet) amb les víctimes, menors inclosos, als hospitals després de demanar-ho expressament.
La Corona assumeix, pel que sembla sense contradiccions, animar missions comercials de venda d'armes a països com Aràbia Saudita (considerat font de finançament dels focus de radicalisme religiós islàmic a Europa) el passat gener amb les mostres de dolor de Felip i Letízia.
El monarca pretén encapçalar dissabte la manifestació de Barcelona, però la CUP ja ha advertit que ho hauria de fer el personal dels serveis públics que va assistir les víctimes i que si ho fa el monarca no hi serà. Sens dubte serà un dels assumptes de la setmana. La premsa monàrquica, amb l'Abc i La Vanguardia al capdavant, ha destacat aquest cap de setmana la suposada bona acollida dels reis a Barcelona i la seva "generositat" institucional.
4. Ombres sobre el procés. La mateixa tarda dels atemptats el director adjunt d'El País Lluís Bassets barrejava els atemptats amb les campanyes d'alguns partits catalans sobre el procés i els turistes i l'endemà, aquest mateix diari i El Mundofeien sengles editorials demanant arraconar el referèndum de l'1 d'octubre després de l'atemptat. Al diari de Prisa arribarien després gestos més ofensius, com ara l'acudit de Peridis, o directament grotescos, com la referència en portada al "catalán de payés" dels suposats terroristes de Ripoll. L'opinió publicada espanyola, amb capçaleres cada cop més desvinculades per raons empresarials de la realitat social catalana -i més minoritzades en audiència-, voldrà usar en les properes setmanes l'atemptat per frenar el procés.
Per ara, Rajoy ha estat prudent i s'ha limitat a fer referències genèriques a la unitat, però difícilment resistirà a la temptació. Els mitjans estatals busquen amplificar qualsevol sortida de to dels líders catalans o dels seus alts càrrecs, i alguns d'ells no van dubtar a manipular unes declaracions de Puigdemont a Onda Cero. La gestió dels atemptats complica encara més un escenari de repressió contra els dirigents sobiranistes, però paradoxalment també pot fer més receptiu al missatge de l'"ara no toca" que arribarà des de Madrid els sectors que més dubtaven sobre implicar-se o no a l'1-O. Institucionalment, el marge de l'Estat s'ha fet més estret però l'argumentari d'un determinat unionisme se sentirà més legitimitat fent bandera de la "unitat".
Ajornar el referèndum o deixar-lo córrer seria regalar la gestió dels temps de la política als terroristes, però la Diada que ve serà estranya i l'agenda s'ha esberlat. Quan no hi ha polèmica política per mig (com va passar amb l'11-M per les mentides del govern d'Aznar sobre l'autoria) els atemptats entren i surten ràpidament de les agendes. Caldrà veure què passa en el cas català perquè la norma té excepcions. Al Govern no hi ha ara previsió de frenar res i la CUP ha anunciat aquest diumenge que al primer ple de setembre s'aprovarà la llei del referèndum.
5. El terrorisme, arma política. Les crides genèriques a fer pinya es deixaran sentir aquest dilluns al ministeri de l'Interior, on es reuneix el pacte antigihadista per primera vegada amb la presència d'ERC i el PDECat, que com Podem i el PNB es van negar a signar-lo quan el PP i el PSOE el van constituir el 2015 en un context d'enduriment de les mesures penals i de limitació de llibertats individuals. El modus operandi que pretenia la cèl·lula que va actuar a Barcelona i Cambrils havia de ser similar al de l'11-M. Els van fallar les bombones de butà i van optar per un "pla B" desesperat en forma d'atropellaments.
Ni el número de víctimes és el mateix (a Madrid el 2004 van ser 193 morts amb diversos terroristes immolats i que gaudien d'una àmplia infraestructura) ni es preveu similar el terratrèmol polític malgrat que, aleshores a poques hores d'unes eleccions i ara a les portes del referèndum de l'1-O, el moment polític és tens. Les mentides del PP, que va intentar vincular els atacs a ETA fins a darrera hora per no pagar a les urnes la seva implicació a la guerra d'Iraq i que no havia atès les alertes de les centrals d'intel·ligència, van desembocar en una agra comissió d'investigació que, sumada a la sortida traumàtica de Mariano Rajoy, José María Aznar i els seus del govern, va crispar l'ambient extraordinàriament durant els quatre primers anys de govern de Zapatero. Aquest cop no passarà, però les mesures preventives, des del convenciment que la seguretat total no existeix, i menys amb aquest terrorisme, poden escalfar els debats. El dubte sobre quant de temps durarà la correcció política d'aquests dies és raonable.
Setanta-dues hores després dels atemptats, amb el dol oficial a punt de donar-se per acabat, a les portes de la reunió del pacte antiterrorista a Madrid i mentre s'escalfen els motors per a la gran manifestació de dissabte a Barcelona amb el lema "No tinc por", sí que han aflorat algunes evidències en el terreny polític, tal com sol passar cada cop que hi ha una gran sotragada. Vegem-les:
1. Estructures d'estat catalanes eficaces. Els Mossos d'Esquadra i el personal d'emergències i sanitari han rebut aquests dies la felicitació unànime per la seva feina en els moments posteriors a l'atemptat, tant en la investigació dels fets i la persecució dels membres de la cèl·lula -cinc d'ells van ser abatuts a Cambrils- com per l'atenció a les víctimes i la gestió de la informació. El Govern, i la policia i Emergències en particular, han estat diligents i rigorosos a l'hora d'informar la ciutadania, de la mateixa manera que ho han estat els mitjans públics -TV3 i el 3/24 van sumar un extraordinari 26% de les audiències totals el dijous-, que no s'han apartat del respecte a les víctimes, cosa que no han fet altres mitjans.
Els àmbits en els quals la Generalitat té competències plenes (gairebé d'estat i que en un determinat moment poden ser exercides sense "monitorizació" dels ministeris o el Tribunal Constitucional) han respost davant un test d'estrès com mai s'havia viscut al nostre país, i en ple mes d'agost, i això esvaeix alguns dubtes sobre la capacitat de l'autogovern en un moment polític clau. D'altra banda, casos com els darrers atemptats o situacions com la que s'ha viscut les darreres setmanes al Prat amb els vigilants d'Eulen apunten en la direcció de reforçar, ja sigui internalitzant la gestió o sent molt més exigent en les concessions, els serveis públics, més que no pas en aprimar-los i debilitar l'estat del benestar.
2. Una resposta política desigual. Les institucions catalanes i els seus serveis públics han rebut, com dèiem, el reconeixement de diversos mitjans internacionals. El Govern ha donat en tot moment explicacions i va reaccionar de forma ràpida, també convocant la manifestació de dissabte de forma conjunta amb Ada Colau i projectant, per tant, una encertada i necessària unitat interna. La conselleria de l'Interior va constituir des del primer moment un gabinet de crisi en què participaven també l'ajuntament de Barcelona i els cossos policials de l'Estat, i la mateixa tarda de dijous el Govern es va reunir de forma extraordinària, constituint després un comitè de seguiment al Palau de la Generalitat amb Puigdemont, Junqueras i altres consellers.
L'Estat ha tingut, en canvi, una resposta tímida. En algun moment del dijous va intentar assumir el control de la situació amb l'argument que la investigació havia recaigut, en tant que es tractava d'un cas de terrorisme, en l'Audiència Nacional, i l'havien de liderar la Guàrdia Civil o el Cos Nacional de Policia. La primera en arribar va ser Soraya Sáenz de Santamaría i dijous a la nit ho va fer Mariano Rajoy. Un i altre van mantenir la cordialitat institucional amb la Generalitat (les hores posteriors a l'atemptat han estat marcades per una inhabitual absència de retrets), però no van convidar cap representant de l'executiu català a la reunió del dijous a la nit a la delegació del govern espanyol, cosa que sí havia fet Puigdemont. La reacció de la Moncloa ha estat, a més, vacil·lant: van dubtar sobre si calia passar del nivell quatre al cinc d'alerta (hauria implicat desplegar l'exèrcit) i el ministre Zoido va haver de rectificar després de donar la cèl·lula per desarticulada quan encara queda almenys un presumpte terrorista per detenir.
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Ada Colau han exhibit unitat Foto: ACN
En els darrers temps l'executiu del PP havia traslladat al delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, la consigna que "es notés" la presència de l'Estat al territori: visites de ministres, desplegament de la Guàrdia Civil per contrarestar la vaga de la concessionària Eulen al Prat... Aquesta crisi, però, ha deixat el govern de l'Estat en un inèdit paper secundari. Rajoy ni ha cregut necessari celebrar un consell de ministres extraordinari -com sí esperava fer pel procés sobiranista després de la reunió de la mesa del 16 d'agost si s'hagués donat tràmit a la llei del referèndum-, ni ha fet que s'instal·lés permanentment a Barcelona algun dels seus ministres ni ha obert ambaixades per poder signar llibres de condol. L'alcaldessa de París, Ane Hidalgo, va signar el llibre de la delegació de la Generalitat a París. Serà més difícil regatejar ampliacions de plantilla o concessions de compra d'armes als Mossos, no donar-los accés als organismes de cooperació policial internacional o trigar altre cop set anys per reunir la Junta de Seguretat.
3. La monarquia i la foto. El paper dels governs és important i simbòlic, i fins i tot ho és el de l'Església, tal com s'ha fet evident en la polèmica homilia de l'arquebisbe Omella d'aquest diumenge. Però en el cas d'un estat com Espanya, una monarquia parlamentària, és especialment simbòlica. Felip VI era de vacances (la Zarzuela no ha volgut dir on) i no va aparèixer fins divendres al migdia per ser a l'acte conjunt de repulsa a la plaça de Catalunya. La segona aparició va ser per fotografiar-se (és l'única autoritat que ho ha fet) amb les víctimes, menors inclosos, als hospitals després de demanar-ho expressament.
La Corona assumeix, pel que sembla sense contradiccions, animar missions comercials de venda d'armes a països com Aràbia Saudita (considerat font de finançament dels focus de radicalisme religiós islàmic a Europa) el passat gener amb les mostres de dolor de Felip i Letízia.
El rei Felip VI saluda algunes de les víctimes de l'atemptat Foto: Casa Reial
El monarca pretén encapçalar dissabte la manifestació de Barcelona, però la CUP ja ha advertit que ho hauria de fer el personal dels serveis públics que va assistir les víctimes i que si ho fa el monarca no hi serà. Sens dubte serà un dels assumptes de la setmana. La premsa monàrquica, amb l'Abc i La Vanguardia al capdavant, ha destacat aquest cap de setmana la suposada bona acollida dels reis a Barcelona i la seva "generositat" institucional.
4. Ombres sobre el procés. La mateixa tarda dels atemptats el director adjunt d'El País Lluís Bassets barrejava els atemptats amb les campanyes d'alguns partits catalans sobre el procés i els turistes i l'endemà, aquest mateix diari i El Mundofeien sengles editorials demanant arraconar el referèndum de l'1 d'octubre després de l'atemptat. Al diari de Prisa arribarien després gestos més ofensius, com ara l'acudit de Peridis, o directament grotescos, com la referència en portada al "catalán de payés" dels suposats terroristes de Ripoll. L'opinió publicada espanyola, amb capçaleres cada cop més desvinculades per raons empresarials de la realitat social catalana -i més minoritzades en audiència-, voldrà usar en les properes setmanes l'atemptat per frenar el procés.
Per ara, Rajoy ha estat prudent i s'ha limitat a fer referències genèriques a la unitat, però difícilment resistirà a la temptació. Els mitjans estatals busquen amplificar qualsevol sortida de to dels líders catalans o dels seus alts càrrecs, i alguns d'ells no van dubtar a manipular unes declaracions de Puigdemont a Onda Cero. La gestió dels atemptats complica encara més un escenari de repressió contra els dirigents sobiranistes, però paradoxalment també pot fer més receptiu al missatge de l'"ara no toca" que arribarà des de Madrid els sectors que més dubtaven sobre implicar-se o no a l'1-O. Institucionalment, el marge de l'Estat s'ha fet més estret però l'argumentari d'un determinat unionisme se sentirà més legitimitat fent bandera de la "unitat".
El delegat del Govern a França, Martí Anglada, amb l'alcaldessa de París, Ane Hidalgo
Ajornar el referèndum o deixar-lo córrer seria regalar la gestió dels temps de la política als terroristes, però la Diada que ve serà estranya i l'agenda s'ha esberlat. Quan no hi ha polèmica política per mig (com va passar amb l'11-M per les mentides del govern d'Aznar sobre l'autoria) els atemptats entren i surten ràpidament de les agendes. Caldrà veure què passa en el cas català perquè la norma té excepcions. Al Govern no hi ha ara previsió de frenar res i la CUP ha anunciat aquest diumenge que al primer ple de setembre s'aprovarà la llei del referèndum.
5. El terrorisme, arma política. Les crides genèriques a fer pinya es deixaran sentir aquest dilluns al ministeri de l'Interior, on es reuneix el pacte antigihadista per primera vegada amb la presència d'ERC i el PDECat, que com Podem i el PNB es van negar a signar-lo quan el PP i el PSOE el van constituir el 2015 en un context d'enduriment de les mesures penals i de limitació de llibertats individuals. El modus operandi que pretenia la cèl·lula que va actuar a Barcelona i Cambrils havia de ser similar al de l'11-M. Els van fallar les bombones de butà i van optar per un "pla B" desesperat en forma d'atropellaments.
Ni el número de víctimes és el mateix (a Madrid el 2004 van ser 193 morts amb diversos terroristes immolats i que gaudien d'una àmplia infraestructura) ni es preveu similar el terratrèmol polític malgrat que, aleshores a poques hores d'unes eleccions i ara a les portes del referèndum de l'1-O, el moment polític és tens. Les mentides del PP, que va intentar vincular els atacs a ETA fins a darrera hora per no pagar a les urnes la seva implicació a la guerra d'Iraq i que no havia atès les alertes de les centrals d'intel·ligència, van desembocar en una agra comissió d'investigació que, sumada a la sortida traumàtica de Mariano Rajoy, José María Aznar i els seus del govern, va crispar l'ambient extraordinàriament durant els quatre primers anys de govern de Zapatero. Aquest cop no passarà, però les mesures preventives, des del convenciment que la seguretat total no existeix, i menys amb aquest terrorisme, poden escalfar els debats. El dubte sobre quant de temps durarà la correcció política d'aquests dies és raonable.