Jordi Puigneró: «L'1-O van entrar els tancs digitals per la xarxa»

El despatx de Jordi Puigneró (Sant Cugat del Vallès, 1974) té una vista privilegiada de la Catedral de Barcelona. Fa tot just unes setmanes que s'hi ha traslladat i, per tant, encara no hi té gaire objectes personals. Els quadres que pengen de les parets els va posar la seva antecessora, Meritxell Borràs, quan era consellera de Governació. Ara el departament ha canviat de cara -es diu Polítiques Digitals i Administració Pública- en consonància amb els canvis accelerats que viu la societat. NacióDigital conversa amb Puigneró durant uns quaranta minuts juntament amb els companys dels diaris El Món i El Nacional. El conseller, diu, volia concedir la primera entrevista a mitjans nadius digitals.

- En campanya, vostè va participar en un acte en el qual el president Carles Puigdemont defensava la creació d'una "República digital". Com es concretarà en el pla de Govern?

- Aquest serà un segle digital i ciutadà en el qual tindrem noves oportunitats per assolir l'objectiu que Catalunya acabi esdevenint un estat. El problema, fins ara, és que hem intentat construir-ne un del segle passat, i és molt probable que en el futur siguin molt diferents. La forma com governarem les societats han de comptar molt més amb les persones, i per tant cal empoderar-les digital i tecnològicament. Cal que els ciutadans no vagin a votar només un cop cada quatre anys, i que puguin participar de manera activa o passiva en el dia a dia. La idea és generar models de serveis digitals que beneficiïn el conjunt de la societat, de forma controlada i garantint la privacitat.

- Com passa a Estònia, un dels models d'èxit en aquest àmbit.

- Exacte. No farem res que no es faci en altres estats, ja. Necessitem tenir una ciutadania formada en aquest entorn digital, i això vol dir que en el seu procés d'aprenentatge en la vida laboral tinguin en compte que la innovació és un element cabdal. Cal protegir la societat des d'una perspectiva dels drets i deures digitals i des de la ciberseguretat. Sense un entorn físic segur, és molt difícil construir una societat sobre això, i el mateix ha de passar a nivell de la xarxa; hem de garantir que sigui segura. Si no ho és, la gent no hi confiarà. Si la gent no hi confia, no l'utilitzarà. I si no l'utilitzem, perdrem el tren del progrés del segle XXI i no ens situarem al capdavant del lideratge de cap a on va el món en aquests moments.

- Per això es va posar en marxa l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya. La llei que la va crear, però, està suspesa arran d'un recurs del govern espanyol al Tribunal Constitucional (TC).

- La llei va ser aprovada amb un ampli consens, gràcies als vots a favor de Junts pel Sí, el PSC i Catalunya Sí que es Pot. Va ser impugnada a l'últim minut que l'Estat podia portar-la al Constitucional, i va quedar automàticament suspesa. Els arguments pels quals el govern espanyol recorre la llei i, al nostre parer, són bastant fluixos. L'Agència és un instrument al qual no hi renunciarem perquè hi tenim dret: tenim dret a defensar-nos, tenim dret a disposar d'un instrument de ciberseguretat que creiem que és plenament constitucional. En cap lloc la Constitució, quan es va elaborar, es parla de ciberseguretat. Tenim un gran camp per córrer, aquí. La meva voluntat és que l'any que ve veiem el naixement de l'Agència.

"L'Agència de Ciberseguretat de Catalunya és un instrument al qual no hi renunciarem perquè hi tenim dret: tenim dret a defensar-nos"

- Fins al 2019, per tant, caldrà esperar.

- El govern espanyol ho tindria molt fàcil. Atès que el PSC va donar suport i va aprovar conjuntament la llei al Parlament amb Junts pel Sí i Catalunya Sí que es Pot, no sé si tindria gaire sentit que l'executiu actual de l'Estat mantingués aquest recurs. El podria retirar i podríem veure molta més rapidesa. Aquest és un dels temes que plantejarà el president Quim Torra al president Pedro Sánchez i que jo presentaré a les ministres amb les quals em toqui relacionar-me bilateralment.
 
- El model de l'1-O és el que cal esperonar i consolidar per construir la República digital defensada pel Govern?

- El model de l'1-O és un gran exemple del que avui és coneix com a quàdruple hèlix, formada per empreses, administració, universitats i ciutadania, i es va convertir en un gran exemple d'innovació social que va fer possible que es pogués votar. Tot el que va acabar passant és ara fruit de certes investigacions, però el referèndum va ser gràcies a la capacitat de la societat catalana d'autoorganitzar-se en l'entorn d'internet. L'Estat funciona amb el mode mainframe -un servidor centralitzat amb uns quants clients-, i Catalunya funciona com internet, amb múltiples nodes. Estem en el bon camí per construir un Estat. No sabem com seran els estats del futur, però s’assemblaran més a un model internet que a un model mainframe.

- Aquest executiu es planteja crear una mena de carnet digital per als ciutadans de la República?

- Òbviament, nosaltres impulsarem projectes que tinguin a veure amb la voluntat de crear una identitat digital. És absolutament legal i constitucional, amb l'objectiu que això permeti bastir-hi a sobre una sèrie de serveis digitals. Serà en forma de carnet o d'app? Això no té major importància. Entenem que, com que volem impulsar aquesta ciutadania digital, no ho restringirem només als ciutadans de Catalunya. Vosaltres, avui, podeu registrar-vos com a ciutadans d'Estònia per tenir determinats serveis digitals. Aquest és un projecte que evidentment que tirarem endavant, ja ho portàvem al programa. No ens n'amaguem.

"El referèndum va ser gràcies a la capacitat de la societat catalana d'autoorganitzar-se en l'entorn d'internet"

- Aquest projecte inclou votar per vies telemàtiques?

- Des d'afavorir processos de compra a afavorir la participació ciutadana, volem que els ciutadans estiguin més empoderats, i això passa per posar a la seva disposició serveis digitals que permetin fer-ho. Això només es pot fer si tens una identitat a la xarxa. Aquest és un projecte que posarem en marxa tan aviat com poguem.

- Un dels missatges que Torra va traslladar dilluns passat als representants de la CUP és que el procés constituent es començaria a desenvolupar de manera immediata. Aquesta iniciativa tindrà algun component telemàtic?

- Tot tindrà un component telemàtic.
 
- També els debats ciutadans sobre el futur del país?

- Per suposat. Ho hem vist aquests mesos: la llei de la Presidència comporta actualment que el Govern pot fer servir els mitjans telemàtics en els seus àmbits, com ara les sessions del consell executiu, en la sessió de Govern, però no estan previstos en la presa de possessió. No els prohibia, però no els permetia explícitament. La videconferència i el treball en xarxa canvien la manera de treballar, també en els àmbits polítics. El que hem viscut aquests mesos amb la impossibilitat de fer una presa de possessió en format telemàtic no té cap sentit. Això forma part del passat, i ho hem d'adaptar.

- Està en vies d'adaptar-se.

- La modificació de la llei de la Presidència s'ha tornat a reactivar, i seguirà els passos que hagi de seguir. Estic segur que contemplarà una posada al dia dels usos telemàtics en totes les funcions del Parlament i al Govern.

- La reforma del reglament està en marxa.

- No tindria cap sentit que no fos així. Com a conseller de Polítiques Digitals, hi estic totalment a favor.

"El que hem viscut aquests mesos amb la impossibilitat de fer una presa de possessió en format telemàtic no té cap sentit"

- I el que passa a França, que s'ha prohibit l'ús dels mòbils a les escoles?

- Sempre crec que prohibir és pitjor, no és una bona solució. Hem d'educar en l'ús d'aquestes tecnologies. Ens hem d'adaptar al que signifiquen els mòbils i les tauletes. Quan diuen que els alumnes poden perdre el temps, jo recordo que hi havia amics meus que es passaven la classe fent dibuixos. I per això s'hauria de prohibir el dibuix? No. El que es tracta és d'educar en l'ús de les eines, regular l'ús a classe, però no prohibir-lo.- La intel·ligència artificial i la robotització són dos dels aspectes que marcaran l'economia en els propers anys, també a Catalunya.

- Hem de ser realistes: la revolucio digital és imparable. Durant un temps pots tenir una línia més conservadora o proteccionista, però no crec que sigui la millor política. L'únic que fas és retardar el que és inevitable. Cal mirar als ulls la revolució digital, afrontar-la. Això és com un tsunami: pots quedar-te a la platja, esperant que et passi per sobre, o pots surfejar-lo. És més intel·ligent mirar de surfejar-lo i introduir les mesures que ens ajudin a fer que en aquest període de transició ningú quedi enrere.

- Una de les feines pendents és la digitalització del departament de Justícia. És un dels objectius estratègics?

- Treballem intensament amb tots els departaments perquè es digitalitzin al màxim. Els ritmes que trobem a les conselleries són diferents. N'hi ha alguns més implicats i d'altres que els costa més.

- Quins són els més implicats?

- No faré distincions. Treballem intensament amb tots, els ajudem, i alguns van més ràpids que els altres.

"Hem tingut baixes laborals al CTTI derivades de la tensió i pressió, hem tingut gent que està en processos judicials, com jo mateix"

- El nou Govern, en clau política, ha de començar una nova etapa marcada pel que va significar l'1-O.

- Hem constatat una cosa: sempre ens havíem dit que els tancs entrarien per la Diagonal, i els que van entrar van ser els tancs per la xarxa. Aquesta ha estat la realitat que hem viscut com a conseqüència de l'1-O, també en clau de repressió digital. En el seu moment vaig enviar una carta al comissari europeu del ram, en ple tancament de webs i de bloqueig de tràfic, en la qual denunciava que s'estaven incomplint normatives europees.
 
- Hi ha investigacions sobre persones que van col·laborar a la xarxa amb el referèndum.

- Informàtics i gent dedicada a l'àmbit tecnològic està imputada i ha hagut de passar pels jutjats. No cal que expliqui el nombre d'entrades al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) al llarg d'aquests mesos. He d'agrair als treballadors que hagin mantingut la dignitat, han patit molt. Hem tingut baixes laborals derivades de la tensió i pressió, hem tingut gent que està en processos judicials, com jo mateix. I esperem, en primer lloc, que quan ara es parla d’acostament de presos i de destensionar la repressió, també es recordi el dany i les persones que estan implicades en aquest tipus de repressió en l'àmbit digital.

- El govern espanyol esquiva la decisió sobre acostar presos.

- No haurien d'estar ni a la presó, i els que són a l'exili -que també estan patint una presó, però d'una altra manera-, poguessin retornar sense que els comportés conseqüències. Veurem com actua l'Estat i la justícia espanyola en aquest àmbit, si té ganes d’ajudar a aquesta desescalada. Si això no es produeix -i es parla de diàleg fent veure que no ha passat res- nosaltres no ho acceptarem. Com a Govern, a banda de la prioritat de la reparació dels presos i els exiliats, tenim un mandat clar, que és el de l'1-O i el del 21-D.

"Com a Govern, a banda de la prioritat de la reparació dels presos i els exiliats, tenim un mandat clar, que és el de l'1-O i el del 21-D. No hi renunciem"

- Hi ha prevista una reunió entre Torra i Sánchez.

- No m'avançaré a posar cap escenari de futur, perquè tot està obert i pot passar de tot. Dependrà d’aquestes actituds i d'aquests primers passos que es puguin fer a l'Estat, de la reunió entre presidents i la negociació que pugui existir. No renunciem al nostre objectiu, que deriva del mandat de l'1-O i del 21-D en els terminis que hagin de ser.

- L'Escola de l'Administració Pública de Catalunya tindrà director? Agustí Colomines va ser cessat en l'etapa del 155.

- Tindrà director, o directora. La meva voluntat és restituir Colomines, perquè va ser intolerable i inadmissible que se'l cessés per dos tuits. Estic en converses amb ell per veure si vol ser restituït o no.