Josep Jover: «Si el referèndum és llibertat d'expressió, està garantit per la UE»

ERC ha encarregat a l'advocat Josep Jover (Terrassa, 1955) la missió de defensar els drets fonamentals dels catalans davant la Unió Europea (UE). Els casos del cànon digital, les clàusules sòl o el cèntim sanitari han permès a Jover conèixer les particularitats dels procediments judicials davant dels tribunals europeus i ara es posa a fer "feina de país". Aquest jurista, cap de llista del Partit Pirata en diverses ocasions i vinculat al 15-M, treballarà per garantir la llibertat d'expressió dels ciutadans de Catalunya en un moment crucial per al procés, marcat pel referèndum del proper 1 d'octubre i els previsibles embats de l'Estat.

- Com va rebre l'encàrrec d'Esquerra?

- El vaig rebre amb sorpresa. En vam parlar durant un parell de setmanes i fa 15 dies vam tancar l'acord. Jo sempre he estat vinculat al Partit Pirata, he treballat amb qüestions relacionades amb les llicències lliures i vaig exposar que la meva idea, si creava aquest equip, era aconseguir un resultat que pugui estar a disposició de totes les persones afectades pel dret a la llibertat d'expressió. Curiosament, ERC va estar d'acord de seguida en fer una cosa pensada per a tothom.

- Quins perfils hi ha dins del seu equip?

- Està format per 14 persones i hi ha experts en dret comunitari, en dret d'expressió i dos policies per tractar temes relacionats amb les forces i cossos de seguretat. Comencem a caminar en un escenari que s'havia obviat, que és el de la Unió Europea. 

- Els seus èxits davant la justícia europea l'avalen.

- Suposo. Davant la UE he portat el cas del cànon digital, el cèntim sanitari, el primer cas de les clàusules sòl de les hipoteques i ara he portat el cas del tinent Segura i els denunciants de corrupció. Fa unes tres setmanes vam estar a Brussel·les, on vam aconseguir que el Parlament Europeu adoptés l'acord d'instar la Comissió Europea perquè fes una directiva per als denunciants de corrupció.

- I ara quin és l'objectiu?

- El que pretenem és, en la major velocitat possible, plantejar dos o tres dictàmens centrats en dret comunitari i possiblement la creació d'una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè pugui ser utilitzada per tots els afectats per la vulneració del seu dret a la llibertat d'expressió.

- Si s'aconsegueix aquest pronunciament del TJUE, el referèndum quedarà protegit?

- Estem treballant en la frontera del dret. Per tant, hi ha tot el risc d'equivocar-se, però també tot el risc d'encertar-la. L'article 11 de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE diu que es garanteix la llibertat d'expressió i la seva segona part prohibeix als estats membres fer normes contra aquesta llibertat. Si això és així i s'entén que el referèndum, la seva convocatòria o la seva defensa és dret a la llibertat d'expressió, és dret comunitari. És com si diuen que ens faran fora de la UE aplicant el dret comunitari, però no es pot aplicar una part, s'ha d'aplicar tot, també l'article 11 de la Carta.

Hi ha una sentència del Tribunal de Justícia europeu del 2013 que posa la normativa de la UE per sobre de la Constitució

- Quin paper té el Tribunal Constitucional (TC) en aquest escenari?

- Hi ha una sentència del TJUE del 2013 que posa la normativa comunitària per sobre de la normativa constitucional. Concretament diu que "en virtut del principi de primacia del dret de la Unió, la invocació per un estat membre de les disposicions del dret nacional, fins i tot si són de rang constitucional, no pot afectar l'eficàcia del dret de la Unió en el territori d'aquest Estat". Jo crec que el gran error comès és no entendre que la piràmide constitucional ja no existeix des de 1986 i que des del 2007 hi ha una sèrie de drets que com a ciutadans europeus se'ns reserven per sobre dels constitucionals. Estem a la frontera del dret.

- Participarà en la defensa dels polítics sobiranistes perseguits, com els inhabilitats pel 9-N o la presidenta del Parlament, Carme Forcadell?

- No, el que fem es construir eines perquè estiguin a disposició dels advocats. El meu encàrrec no és defensar una persona concreta sinó a tots. L'únic que em puc queixar és que anem un any tard, però benvinguda la idea d'aquest escenari perquè és cert que per part dels nostres dirigents polítics s'ha oblidat el tauler de la UE. I també per part dels de l'altre cantó.

- Cal un canvi de mentalitat?

- Sempre es pensa en la UE com un àmbit polític, però al darrere també hi ha un tema jurídic. El tractat de Lisboa dona naturalesa de tractat internacional a la Carta dels Drets Fonamentals de la UE i els estats membres es donen set anys per aplicar-la a la normativa interna. Espanya encara no ho ha fet, però això no vol dir que no sigui obligatòria i estigui en vigor.

- Quin esquema judicial presenta Europa?

- A Europa, acabada la Segona Guerra Mundial, es plantegen dos projectes: un polític, que és el Consell d'Europa i el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) a Estrasburg, i l'econòmic, que és el que realment ha tingut èxit. A partir de l'aprovació del tractat de Lisboa, també tenim uns drets de caràcter fonamental que s'han de respectar. Aquests drets es poden defensar al TJUE, a Luxemburg. Aquest tribunal, per exemple, ha fet interessantíssimes sentències en matèria d'estrangeria. El que passa és que aquí pensem que el TJUE és exclusivament un tribunal de mercaders, que ho és, però a partir de 2007 també és garant dels drets dels ciutadans de la UE.

- Al TEDH també s'hi dirigirà?

- No. Per anar al Tribunal d'Estrasburg cal esgotar totes les instàncies passant pel TC. Al TJUE, en canvi, hi pot anar qualsevol jutge que entengui que allò que se li planteja és dret comunitari. Per exemple, podria haver-hi anat el jutge de Berga que portava el cas de l'alcaldessa Montse Venturós si considerava que hi havia dret comunitari. Per això és important la capacitat que hem de tenir d'explicar el dret comunitari a uns operadors jurídics que no estan acostumats a utilitzar-lo. Insisteixo que hi ha una sentència del TJUE que diu que les normes de la UE estan per sobre de les constitucionals. Són eines que hem d'explicar als operadors jurídics i als periodistes, perquè s'ha pintat el TC com una llosa, i la llosa potser no és tan llosa, però si tots ens ho creiem acabarà sent-ho, perquè farà l'efecte d'una llosa.
- Com funciona aquest procediment davant del TJUE?

- S'activa explicant al jutge que l'assumpte està afectat per dret europeu. En primera instància és potestatiu que el jutge es dirigeixi al TJUE però en segona instància és obligatori i el tribunal només podria excusar-se en dos motius: argumentant que no hi ha dret europeu implicat o que el TJUE ha dictat una sentència sobre l'assumpte.

- Més enllà de tribunals, creu que la UE es pronunciarà sobre el procés català?

- No. La UE és l'Europa dels mercaders. En el tractat de Lisboa es van aprovar normes molt basades en el lliure mercat però, per vendre la moto, també van aprovar una sèrie de drets pels ciutadans. El procés és un tema de tribunals, no de mitjancers. El tribunal ha de decidir si se'ns reconeix o no se'ns reconeix un dret. I si se'ns reconeix, fins a quin límit. La UE, directament o indirectament, donarà suport a la independència si entén que és un bon negoci. Però els jutges de la UE no estan subjectes a les pressions polítiques i la manca d'independència dels jutges espanyols.

- Parlem del "tauler" català. Què li van semblar els interrogatoris de la Guàrdia Civil?

- Tècnicament podrien estar ben fets, però vulneren l'article 11 de la llei de forces i cossos de seguretat de l'Estat, que recomanaria a tothom llegir-lo. Aquest article diu que la policia està per garantir els drets i deures dels ciutadans. El dret d'expressió és "drets i deures dels ciutadans"? Si ens ho creiem, els agents de la Guàrdia Civil ho van fer malament.

- Com s'explica el procediment del Tribunal de Comptes contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N?

- És una mostra més de la manca d'independència del poder judicial espanyol.

- Creu que hi ha hagut pressions polítiques en aquest cas? 

- No calen ni pressions polítiques. La mentalitat estructural castellana és una mentalitat que no entén el pacte o l'entén com una humiliació. Contra aquesta mentalitat no es pot fer res. O blanc o negre. El pacte és absolutament difícil. Jo he viscut històries de negociació semblant amb les entitats de gestió i qui està convençut que Déu li ha donat la raó, és molt difícil que pacti.

- No veu possible la tercera via...

- No. 

El 15-M no va ser res més que una gran pràctica de facultat feta per una generació a qui li deien que no en sabia de polítiques

- Si finalment es crea una legalitat catalana, seria partidari de les sancions als qui la incompleixin? 

- Legalitat catalana... Normalment les legalitats de països que s'independitzen no fan un canvi, sinó que, per exemple, diuen "la legalitat espanyola és vàlida però la cúpula som nosaltres" i les lleis van canviant de mica en mica. També cal tenir en compte que estem dins la UE: el 85% de la nostra vida ja està regida per directives i normativa europea. Les qüestions relacionades amb la legalitat seran una minúcia. El 85% de la feina que fan els nostres legisladors és adaptació de normativa comunitària. Tindrà més ressò als mitjans que a la vida de les persones.

- Va estar força vinculat al 15-M des de la seva comissió jurídica. Hi ha algun paral·lelisme entre aquest moviment i l'independentisme?

- No. La gent s'ha equivocat molt amb el 15-M. Allò no va ser res més que una gran pràctica de facultat feta per una generació a qui li deien que no en sabia de polítiques. Aleshores es van reunir i van muntar estructures en petit, com a les pràctiques de la facultat, que es van administrar durant dos mesos i després van marxar a casa amb el màster fet. La gent que hi havia a les places no era per la independència. És més: les votacions sobre la independència no van guanyar perquè la CUP i ERC es van equivocar, no van entendre el 15-M ni què passava.

- Què hi passava?

- La majoria de la gent que estaven a la plaça actualment són líders polítics o socials i econòmics. Jo tinc bastants clients que els vaig conèixer a la plaça i ara són directors d'empresa. El perfil sociològic, que em vaig encarregar de fer un estudi, era aquest. I el que era de dretes va sortir continuant sent de dretes, el d'esquerres, d'esquerres, i l'independentista, independentista. No hi va haver transvasament. 

- Quin era el fonament del 15-M?

- Va ser el resultat d'un xoc generacional. Hi havia gent d'entre 20 anys i pico i 30 i pico. Era una generació que volia prendre el poder. I l'independentisme, en canvi, és un moviment de trajectòria molt més llarga. No hi ha punts de contacte ni comparació i qui va voler fer punts de contacte es va enganxar els dits. 

- Com s'organitzaven els "indignats"?

- Hi havia un model diferent a cada lloc. A Barcelona va seguir un model grec, amb l'àgora al mig, en canvi a Madrid s'assemblava més a un soc àrab, amb carrerons i la plaça a part. Nosaltres sembla que estàvem més influenciats pel Mediterrani mentre que a Madrid va funcionar el concepte àrab. Un altra cosa important és que no hi va haver concentracions del 15-M en els llocs que no són capital encara que també hi hagués misèria, és a dir, era un moviment de presa de poder, no de consciència política. Allà es parlava de poder, potser a través de la política de canviar les coses, però en el fons de poder. ERC i CUP no van entendre que no tota revolució és catalanista. I la revolució que hi havia allà era per no viure pitjor que els pares, és a dir, contra el desmuntatge de l'estat del benestar.