18
d'abril
de
2016, 22:16
Actualitzat:
20
d'abril,
10:33h
Ja han passat gairebé dos anys d'unes eleccions europees que van començar a regirar el mapa polític català, i que van situar una ERC liderada per Josep Maria Terricabras (Calella, 1946) en posició guanyadora. L'eurodiputat d'Esquerra assegura que manté la connexió establerta per Oriol Junqueras amb Ramon Tremosa i destaca la percepció que, diu, hi ha al Parlament Europeu i al conjunt de la Unió de les causes defensades pels catalans. En el cas dels refugiats, ho confirma la carta d'agraïment del comissari Avramopoulos al president, Carles Puigdemont.
- Quin balanç fa de l'estada, fins ara, al Parlament Europeu.
- Aviat farà dos anys, vam ser elegits el 24 de maig, tot i que la feina de la legislatura va començar l'1 de juliol. En primer lloc, estic content amb la feina, però n'hi ha tanta que, o et concentres en algunes coses, o és pura bogeria. És brutal la quantitat de coses que hi ha per fer a Brussel·les. Els interessos dels estats, de les empreses... tot rebota allà. I jo estic molt concentrat en alguns comitès, com el comitè AFCO, d'afers constitucionals, amb el qual he tractat temes molt macos com la nova llei electoral europea, la que s'ha de posar en marxa l'any 2019. O la Iniciativa Ciutadana Europea. O en l'Europol. Ens ve una feina nova perquè es vol que Europol coordini les policies europees amb motiu dels atemptats, del terrorisme d'Estat Islàmic.
- En conjunt, molt volum, però interessant.
- S'hi ha d'afegir que, al Parlament Europeu, jo sóc un eurodiputat dels més de 700 que hi ha, juntament amb Ernest Maragall. Estem ficats dins del grup d'Els Verds-ALE, i jo sóc president d'ALE. He tingut més presència i influència pel fet que també sóc vicepresident del grup gràcies a l'altre càrrec. Puc intervenir en més plens, en plens importants com quan ve el president de la Comissió. I això, ho aprofito tant com puc. Però també s'ha de recordar que el Parlament Europeu té poc poder, perquè no legisla. Només colegisla. Ho fa amb els estats i, per tant, algunes vegades, els plantejaments del PE queden una mica diluïts o rebaixats perquè els estats són els que tenen el poder. Però encara que no tinguem poder, tenim influència.
- Encara que colegisli, hi ha coses que sí que depenen del Parlament Europeu, com la Iniciativa Ciutadana Europea. Influeix en el procés independentista que es limiti la capacitat d'intervenció ciutadana a Europa?
- No m'ho sembla, perquè cadascú som diputat provinents d'una certa geografia, però tenim sota la nostra responsabilitat qualsevol cas que afecti Europa. Jo tinc molt d'interès pels temes catalans, evidentment, però també pels temes de Suècia o de Grècia. L'ICE és recollir vots en diferents països de la Unió Europea i no crec que tingui una incidència directa en el nostre cas. El que sí que en té és el que estic detectant, que em sembla que té molt d'interès. La feina que estem fent en Maragall, en Tremosa, jo mateix... els altres diputats, també, però aquests tres som els que específicament volem una Catalunya independent. El treball que estem fent és apreciat, és valorat, al nostre grup i fins i tot en les intervencions que fem en plenari. Per això dic que no només nosaltres tenim gran interès per Europa, sinó que Europa pot tenir interès en nosaltres. Som uns parlamentaris fiables, amb posicions molt progressistes, defensant causes sempre per la llibertat, per la diversitat lingüística, que no és només un problema de l'estat espanyol. Defensem una sèrie de causes que són apreciades i valorades, i això, al cap i a la fi, em fa content.
- El veig molt positiu, amb el que es fa a Europa.
- També és veritat que enmig de tots els diputats del PE, hi ha un percentatge no poc important d'euroescèptics, perquè els ciutadans europeus han viscut una experiència molt dura en aquests últims anys, amb l'austeritat i les retallades. Això ha fet que entrés desconfiança respecte Europa. I això ha fet que partits euroescèptics se n'han aprofitat. El que desitjo és que això baixi i no pugi. Però algunes de les coses que passen, no ajuden. Quan veus com de malament hem gestionat la migració, per exemple. Es fa d'una manera, com ara posant-ho en mans de Turquia, que és una absoluta barbaritat. Perquè no forma part de la UE, i afirmar que és un estat fiable... està bombardejant alguns ciutadans seus, com els kurds. Vaig ser fa una mica més d'un mes al Kurdistan turc, al sud-est de Turquia, i ho vaig sentir. Vam arribar fins al lloc on es feien els bombardejos. O les declaracions d'Erdogan, dient que els homes i les dones no són iguals. A un estat que s'ha quedat no al segle XIX, no sé a quin segle, confiar-li la solució del problema és una declaració d'impotència per part de la UE.
- Parlant de refugiats i de la carta enviada pel comissari Avramopoulos al president Puigdemont i al ministre Fernández Díaz en resposta a la oferta per part de Catalunya d'acollir-ne 4.500. Com es llegeix això, des d'Europa?
- Em sembla que d'una manera relativament semblant. Aquí, es viu amb més intensitat, perquè aquests temes els portem molt a flor de pell. Però, amb tota franquesa, i no ho dic amb afany partidista, em sembla constatar clarament que, a Europa, el prestigi del govern espanyol està sota mínims.
- En el cas dels refugiats?
- En moltes coses, en general. Aquest és un factor més. Com quan se sap a Europa que es prohibeix un decret de pobresa energètica quan, allà, se n'ha aprovat un a favor d'ajudar la gent que pateix. S'han fet diversos actes al plenari, cosa que no es faria amb Alemanya, França o Anglaterra, en què el cartell anunciador de l'acte posa coses com "Espanya, el retorn en calent". I discutim les irregularitats fetes a Ceuta i Melilla en què els migrants es retornen. Retorn en calent vol dir que es retornen sense atenció mèdica, sense atenció judicial, ni legal de cap tipus. Això és il·legal, i es discuteix allà. O es discuteixen les agressions a la llengua. O, fa mesos, la llei de l'avortament també va ser rebutjada, la primera que havia preparat Ruiz-Gallardón. Hi ha tantes iniciatives espanyoles que es discuteixen en públic a diferència del que passaria amb estats de més prestigi, que em fa pensar que el prestigi del govern espanyol és molt i molt petit.
- Es diu que fins que els estats no s'hi vegin obligats, no es pronunciaran públicament per no descobrir les cartes. Però tenen constància d'estats que veurien amb bons ulls la independència?
- Tenim indicis d'això. Algunes cambres legislatives ja han acollit representants catalans perquè els ho vagin a explicar. Fins i tot els Estats Units. Ho han fet a Dinamarca i altres països. I aquest ja és un pas per començar a ensenyar cartes, mostrant que ens volen escoltar i no volen que quedem aïllats. Després, hi ha hagut en el passat algunes manifestacions d'algun país bàltic, d'algun de nòrdic, d'algun exministre, dient que ho veuen bé. I la diplomàcia espanyola els ha fet callar. També és veritat que, en aquests moments, hi ha altres temes brutalment importants. El tema de capçalera són els refugiats, els problemes econòmics, de frau fiscal... Això fan que el tema català estigui allà, a punt per ser tractat. A més, esperen l'evolució catalana i espanyola. Que cada vegada se'ns veu amb més simpatia, o m'enganyo molt -i em sembla que tant no m'enganyo- o ho veig bastant clar. Sense dir que tot està fet, que aquest és un procés molt complicat.
- Una altra matèria que ha tractat és aquesta reforma de la llei electoral, deixant als estats la decisió de posar el mínim per obtenir representació entre el 3 i el 5%. Quins són els motius de fons de deixar aquest marge?
- El de fons és, perquè a més l'han reconegut, cosa que vaig trobar forta, que si s'ha aprovat és perquè hi va haver una aliança. Els socialistes i els populars europeus es van posar d'acord. Per què? Perquè els alemanys van presentar allà un projecte per posar un llindar del 5%. I el tribunal constitucional els va dir que no, que era inconstitucional deixar tota aquesta gent fora. I va dir que potser d'un 3% se'n podria parlar. Això es va impugnar per part d'altres grups, i el tribunal va dir que ni això, que no es podia fer ni un 3 ni un 5. I els alemanys, sobretot els socialistes, van dir de fer-ho a través d'Europa. Si Europa ho posa com a norma, Alemanya ho haurà de complir. Aquesta és la raó, un interès estatal espuri, rebutjat fins i tot pels tribunals.
- I l'estat espanyol n'està encantat.
- No en sé reaccions, l'estat espanyol haurà de triar si fa un 3 o un 5, però és que és terrorífic tal com està muntat el sistema electoral a Espanya. Perquè, com que és districte únic, si posés un 5%, molts dels representants actuals... jo mateix vaig tenir el goig de guanyar les eleccions per ERC, amb un resultat excel·lent, 630.000 vots no són menyspreables, però això vol dir un 4% de vot. Quedaríem fora, com Convergència... i això també els passarà als Pirates alemanys i gent diversa. Confio que el consell no ho accepti, perquè hi ha estats que, això, no els agradarà.
- Per què alguns estats no ho veuran clar?
- Perquè hi ha algunes minories que quedaran completament desassistides, i desemparades. Pensem en casos en què hi ha minories nacionals o lingüístiques dins d'un estat europeu. Això passa contínuament, a Romania, a Hongria, a Polònia...
- I hi ha estats que això veuen que és dolent?
- Sí, que això és dolent o que tindran un rebuig tan fort que s'estimen més estalviar-s'ho. Ja n'hi han molts, de rebutjos, a Europa. Crec que va per aquí. I pel que es veu, el Consell Europeu no ho ha acceptat per unanimitat i per això ha quedat oberta aquesta via.
- Tenen la mateixa coordinació amb Tremosa, Urtasun, Gambús... que la que tenia Oriol Junqueras amb Ramon Tremosa i Raül Romeva, al Parlament Europeu?
- Sí, penso que en això hi ha una cordialitat personal, que és molt important. El factor humà és molt important. I hi ha qüestions catalanes, com per exemple la defensa de la llengua, que la fem tots. I aquí s'hi ha de sumar Javi López, del PSC. La fem tots. La fa el PSC, la fa ICV, la fem a ERC, la fa Tremosa des de CDC i Gambús des d'UDC. Aquí només hem d'excloure Ciutadans i UPyD. Diuen que són antinacionalistes, però són terriblement anticatalans, perquè de nacionalistes també en són ells d'una manera espectacular i vibrant. Amb els altres, es pot anar junt en temes culturals i de llengua. En temes d'independència, no, perquè cadascú s'ha anat posicionant. I sobre el dret de decidir, Urtasun hi està d'acord però ara Javi López ja no hi està tot i que abans hi estava. I Unió, amb Gambús, també hi està.
- Quin balanç fa de l'estada, fins ara, al Parlament Europeu.
- Aviat farà dos anys, vam ser elegits el 24 de maig, tot i que la feina de la legislatura va començar l'1 de juliol. En primer lloc, estic content amb la feina, però n'hi ha tanta que, o et concentres en algunes coses, o és pura bogeria. És brutal la quantitat de coses que hi ha per fer a Brussel·les. Els interessos dels estats, de les empreses... tot rebota allà. I jo estic molt concentrat en alguns comitès, com el comitè AFCO, d'afers constitucionals, amb el qual he tractat temes molt macos com la nova llei electoral europea, la que s'ha de posar en marxa l'any 2019. O la Iniciativa Ciutadana Europea. O en l'Europol. Ens ve una feina nova perquè es vol que Europol coordini les policies europees amb motiu dels atemptats, del terrorisme d'Estat Islàmic.
- En conjunt, molt volum, però interessant.
- S'hi ha d'afegir que, al Parlament Europeu, jo sóc un eurodiputat dels més de 700 que hi ha, juntament amb Ernest Maragall. Estem ficats dins del grup d'Els Verds-ALE, i jo sóc president d'ALE. He tingut més presència i influència pel fet que també sóc vicepresident del grup gràcies a l'altre càrrec. Puc intervenir en més plens, en plens importants com quan ve el president de la Comissió. I això, ho aprofito tant com puc. Però també s'ha de recordar que el Parlament Europeu té poc poder, perquè no legisla. Només colegisla. Ho fa amb els estats i, per tant, algunes vegades, els plantejaments del PE queden una mica diluïts o rebaixats perquè els estats són els que tenen el poder. Però encara que no tinguem poder, tenim influència.
L'eurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras. Foto: Adrià Costa
- Encara que colegisli, hi ha coses que sí que depenen del Parlament Europeu, com la Iniciativa Ciutadana Europea. Influeix en el procés independentista que es limiti la capacitat d'intervenció ciutadana a Europa?
- No m'ho sembla, perquè cadascú som diputat provinents d'una certa geografia, però tenim sota la nostra responsabilitat qualsevol cas que afecti Europa. Jo tinc molt d'interès pels temes catalans, evidentment, però també pels temes de Suècia o de Grècia. L'ICE és recollir vots en diferents països de la Unió Europea i no crec que tingui una incidència directa en el nostre cas. El que sí que en té és el que estic detectant, que em sembla que té molt d'interès. La feina que estem fent en Maragall, en Tremosa, jo mateix... els altres diputats, també, però aquests tres som els que específicament volem una Catalunya independent. El treball que estem fent és apreciat, és valorat, al nostre grup i fins i tot en les intervencions que fem en plenari. Per això dic que no només nosaltres tenim gran interès per Europa, sinó que Europa pot tenir interès en nosaltres. Som uns parlamentaris fiables, amb posicions molt progressistes, defensant causes sempre per la llibertat, per la diversitat lingüística, que no és només un problema de l'estat espanyol. Defensem una sèrie de causes que són apreciades i valorades, i això, al cap i a la fi, em fa content.
- El veig molt positiu, amb el que es fa a Europa.
- També és veritat que enmig de tots els diputats del PE, hi ha un percentatge no poc important d'euroescèptics, perquè els ciutadans europeus han viscut una experiència molt dura en aquests últims anys, amb l'austeritat i les retallades. Això ha fet que entrés desconfiança respecte Europa. I això ha fet que partits euroescèptics se n'han aprofitat. El que desitjo és que això baixi i no pugi. Però algunes de les coses que passen, no ajuden. Quan veus com de malament hem gestionat la migració, per exemple. Es fa d'una manera, com ara posant-ho en mans de Turquia, que és una absoluta barbaritat. Perquè no forma part de la UE, i afirmar que és un estat fiable... està bombardejant alguns ciutadans seus, com els kurds. Vaig ser fa una mica més d'un mes al Kurdistan turc, al sud-est de Turquia, i ho vaig sentir. Vam arribar fins al lloc on es feien els bombardejos. O les declaracions d'Erdogan, dient que els homes i les dones no són iguals. A un estat que s'ha quedat no al segle XIX, no sé a quin segle, confiar-li la solució del problema és una declaració d'impotència per part de la UE.
- Parlant de refugiats i de la carta enviada pel comissari Avramopoulos al president Puigdemont i al ministre Fernández Díaz en resposta a la oferta per part de Catalunya d'acollir-ne 4.500. Com es llegeix això, des d'Europa?
- Em sembla que d'una manera relativament semblant. Aquí, es viu amb més intensitat, perquè aquests temes els portem molt a flor de pell. Però, amb tota franquesa, i no ho dic amb afany partidista, em sembla constatar clarament que, a Europa, el prestigi del govern espanyol està sota mínims.
Josep Maria Terricabras durant l'entrevista amb Nació Digital. Foto: Adrià Costa
- En el cas dels refugiats?
- En moltes coses, en general. Aquest és un factor més. Com quan se sap a Europa que es prohibeix un decret de pobresa energètica quan, allà, se n'ha aprovat un a favor d'ajudar la gent que pateix. S'han fet diversos actes al plenari, cosa que no es faria amb Alemanya, França o Anglaterra, en què el cartell anunciador de l'acte posa coses com "Espanya, el retorn en calent". I discutim les irregularitats fetes a Ceuta i Melilla en què els migrants es retornen. Retorn en calent vol dir que es retornen sense atenció mèdica, sense atenció judicial, ni legal de cap tipus. Això és il·legal, i es discuteix allà. O es discuteixen les agressions a la llengua. O, fa mesos, la llei de l'avortament també va ser rebutjada, la primera que havia preparat Ruiz-Gallardón. Hi ha tantes iniciatives espanyoles que es discuteixen en públic a diferència del que passaria amb estats de més prestigi, que em fa pensar que el prestigi del govern espanyol és molt i molt petit.
- Es diu que fins que els estats no s'hi vegin obligats, no es pronunciaran públicament per no descobrir les cartes. Però tenen constància d'estats que veurien amb bons ulls la independència?
- Tenim indicis d'això. Algunes cambres legislatives ja han acollit representants catalans perquè els ho vagin a explicar. Fins i tot els Estats Units. Ho han fet a Dinamarca i altres països. I aquest ja és un pas per començar a ensenyar cartes, mostrant que ens volen escoltar i no volen que quedem aïllats. Després, hi ha hagut en el passat algunes manifestacions d'algun país bàltic, d'algun de nòrdic, d'algun exministre, dient que ho veuen bé. I la diplomàcia espanyola els ha fet callar. També és veritat que, en aquests moments, hi ha altres temes brutalment importants. El tema de capçalera són els refugiats, els problemes econòmics, de frau fiscal... Això fan que el tema català estigui allà, a punt per ser tractat. A més, esperen l'evolució catalana i espanyola. Que cada vegada se'ns veu amb més simpatia, o m'enganyo molt -i em sembla que tant no m'enganyo- o ho veig bastant clar. Sense dir que tot està fet, que aquest és un procés molt complicat.
- Una altra matèria que ha tractat és aquesta reforma de la llei electoral, deixant als estats la decisió de posar el mínim per obtenir representació entre el 3 i el 5%. Quins són els motius de fons de deixar aquest marge?
- El de fons és, perquè a més l'han reconegut, cosa que vaig trobar forta, que si s'ha aprovat és perquè hi va haver una aliança. Els socialistes i els populars europeus es van posar d'acord. Per què? Perquè els alemanys van presentar allà un projecte per posar un llindar del 5%. I el tribunal constitucional els va dir que no, que era inconstitucional deixar tota aquesta gent fora. I va dir que potser d'un 3% se'n podria parlar. Això es va impugnar per part d'altres grups, i el tribunal va dir que ni això, que no es podia fer ni un 3 ni un 5. I els alemanys, sobretot els socialistes, van dir de fer-ho a través d'Europa. Si Europa ho posa com a norma, Alemanya ho haurà de complir. Aquesta és la raó, un interès estatal espuri, rebutjat fins i tot pels tribunals.
L'eurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras. Foto: Adrià Costa
- I l'estat espanyol n'està encantat.
- No en sé reaccions, l'estat espanyol haurà de triar si fa un 3 o un 5, però és que és terrorífic tal com està muntat el sistema electoral a Espanya. Perquè, com que és districte únic, si posés un 5%, molts dels representants actuals... jo mateix vaig tenir el goig de guanyar les eleccions per ERC, amb un resultat excel·lent, 630.000 vots no són menyspreables, però això vol dir un 4% de vot. Quedaríem fora, com Convergència... i això també els passarà als Pirates alemanys i gent diversa. Confio que el consell no ho accepti, perquè hi ha estats que, això, no els agradarà.
- Per què alguns estats no ho veuran clar?
- Perquè hi ha algunes minories que quedaran completament desassistides, i desemparades. Pensem en casos en què hi ha minories nacionals o lingüístiques dins d'un estat europeu. Això passa contínuament, a Romania, a Hongria, a Polònia...
- I hi ha estats que això veuen que és dolent?
- Sí, que això és dolent o que tindran un rebuig tan fort que s'estimen més estalviar-s'ho. Ja n'hi han molts, de rebutjos, a Europa. Crec que va per aquí. I pel que es veu, el Consell Europeu no ho ha acceptat per unanimitat i per això ha quedat oberta aquesta via.
- Tenen la mateixa coordinació amb Tremosa, Urtasun, Gambús... que la que tenia Oriol Junqueras amb Ramon Tremosa i Raül Romeva, al Parlament Europeu?
- Sí, penso que en això hi ha una cordialitat personal, que és molt important. El factor humà és molt important. I hi ha qüestions catalanes, com per exemple la defensa de la llengua, que la fem tots. I aquí s'hi ha de sumar Javi López, del PSC. La fem tots. La fa el PSC, la fa ICV, la fem a ERC, la fa Tremosa des de CDC i Gambús des d'UDC. Aquí només hem d'excloure Ciutadans i UPyD. Diuen que són antinacionalistes, però són terriblement anticatalans, perquè de nacionalistes també en són ells d'una manera espectacular i vibrant. Amb els altres, es pot anar junt en temes culturals i de llengua. En temes d'independència, no, perquè cadascú s'ha anat posicionant. I sobre el dret de decidir, Urtasun hi està d'acord però ara Javi López ja no hi està tot i que abans hi estava. I Unió, amb Gambús, també hi està.
L'eurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras. Foto: Adrià Costa