Josep Soler: «El conflicte a Catalunya afectarà de ple l'economia espanyola»

Josep Soler és economista i director general de l'Institut d'Estudis Financers (IEF), el primer centre de formació en aquest àmbit de l'estat espanyol. President de l'Associació Europea d'Assessors en Finances (EFPA), ha estat auditor de la Comissió Europea i consultor del departament de Comerç dels Estats Units. De jove, va militar a Esquerra Democràtica de Catalunya, partit fundat per Ramon Trias Fargas. Durant anys, va ser membre del buró polític de la Internacional Liberal.

Coneix a fons les institucions comunitàries, i el funcionament i la psicologia dels mercats. Josep Soler observa el procés amb ulls europeus i és crític en com s'ha fet el procés. Considera que el debat sobre el cost econòmic de la independència no ha tingut prou rigor mentre contempla, astorat, l'actitud d'un Estat que veu com un "Goliat inconscient".

- Els presidents de l'ANC i d'Òmnium Cultural són a la presó. Què n'opina?

- Em sembla un error important. Una decisió que no farà més que encastar el problema i allunyar encara més la solució.

"A Europa es critica durament la unilateralitat i, alhora, la inconsciència de Rajoy"

- El prestigi d'Espanya es veurà afectat pel conflicte, més enllà de l'àmbit econòmic estricte?

- Ja ha quedat afectat. A Europa es critica durament la unilateralitat i, alhora, la inconsciència de Rajoy d'utilitzar la força i de no fer propostes polítiques.
 
- Viatja molt per Europa i va ser-hi després de l'1-O. Manté contacte amb els àmbits econòmics i financers més sensibles. Què diu l'opinió moderada europea del que està passant? Què pensen de l'actitud del govern de Rajoy?

- Particularment, tinc relació amb sectors diguem-ne "assenyats" i centrats. Seria gent més aviat de centredreta, del món financer. Sóc president de l'EFPA, una associació europea d'assessors financers, i vaig ser la setmana passada en el congrés que va celebrar l'organització a Itàlia. Hi havia 1.100 persones. No vaig trobar ningú que mostrés suport a la independència unilateral de Catalunya, però tampoc ningú que jutgés positivament l'actuació policial espanyola. I vaig copsar una gran incomprensió que no hi hagi un diàleg polític.

- Quina sortida veu al conflicte?

- Crec que és inevitable la convocatòria de noves eleccions. Una DUI només ens portaria desgràcies, perquè sabem que l'estat espanyol està disposat a fer-les. Si hi ha eleccions, depenent del resultat, veurem. I tant de bo hi hagués eleccions a Espanya. Ara, d'aquestes què sortiria? Una majoria absoluta de PP i Ciutadans?

"El xoc entre Catalunya i l'Estat és desigual, però si Goliat vol destruir David, aquest trobarà moltes simpaties"

- Què li sembla el que reclamen Ciutadans i sectors del PP, que propugnen una intervenció dura de l'Estat, que afectés fins i tot el sistema educatiu?

- Això seria la via més ràpida perquè l'independentisme passés del 50% al 80%. Que un govern derivat de l'article 155 pretengués canviar les polítiques em semblaria aberrant. I tampoc s'entendria des de l'àmbit internacional. Ara, una actuació d'aquest tipus és el que li està demanant l'ala més dretana a Rajoy. I pel sobiranisme podria ser una sortida per obtenir més suports. És cert que el xoc entre Catalunya i l'Estat és desigual. Quant a correlació de forces, Goliat pot imposar-se a David. Però si el vol destruir, es trobarà que David troba moltes simpaties.           

"Les empreses no estan preocupades per la independència, ho estan per la incertesa del procés"

- A partir de la decisió del Banc Sabadell i CaixaBank de traslladar les seves seus fora de Catalunya, s'ha produït un devessall de marxa d'empreses. Es poden quantificar els efectes econòmics d'això?

- Això depèn de si són reversibles o no, i quan. Jo sóc optimista i penso que si es troba una sortida política, la situació es pot revertir. El decret que ha aprovat l'Estat diu que la decisió de trasllat el pot adoptar el consell d'administració. De la mateixa manera pot tornar. Però aquest temps ha de ser breu i ha de donar certesa. Més important que de quin costat hi hagi la solució, en aquest tema el que importa és que s'elimini la incertesa. Les empreses, en general, no estan preocupades per la independència de Catalunya, ho estan per la incertesa que genera aquest procés. Incertesa legal, però també social, que es comencin a moure boicots des d'Espanya, o boicots catalans a les empreses que marxen, totes aquestes coses. Si aquesta incertesa s'allarga, aleshores ja no seria una broma.   
 
- Era una decisió inevitable?

- No hi havia altre remei. Uns dies abans hi va haver sortida de dipòsits. Hi havia moviments. Hem d'estar tranquils. Quan se solucioni el tema, en un sentit o un altre, la Caixa pot tornar aquí. Si no, entrava en situació de risc i ens podríem trobar en una situació d'independència però sense un motor econòmic com aquest.   

- Són casos molt diferents el dels bancs i les empreses?

- Els bancs són molt sensibles. El mercat i els estalviadors no admetrien ni per un segon que els bancs deixessin d'estar supervisats pel Banc Central Europeu. En el cas de les empreses, cada una és un món. En el sector de subministraments, penso en l'aigua o el gas, hi ha empreses que estan subjectes a contractes i un règim tarifari que els ve donat per l'Estat. I creuen que no poden entrar en un terreny d'inestabilitat.
Segurament, hi ha altres empreses que s'han precipitat i han actuat amb rebequeria.

- La marxa respon a una estratègia de l'Estat?

- Sincerament, crec que les empreses han pres les decisions per elles mateixes. Hi ha hagut un efecte mimètic. A Catalunya, contràriament al que passa en altres països, els dos principals bancs són també, per dimensió i ocupació, les empreses catalanes més grans. Per això s'hi han afegit tantes. Ara, si el conflicte polític es resol en unes setmanes, o fins i tot uns mesos, el seu efecte econòmic no serà important. El que sí que el pot tenir és el retraïment del consum, que es produeix sempre en moments d'inestabilitat. I no parlem de les decisions d'inversió. Cal dir que aquests cinc anys de procés no han afectat per res l'economia catalana. Ara, en canvi, hi ha indicadors que diuen que portem algunes setmanes amb retraïment del consum, que es veuen en el sector hoteler. El diner és molt poc racional.    

"Hi ha una pregunta incòmoda que s'ha de fer: Catalunya està en condicions d'assegurar la garantia de dipòsits?"

- El debat sobre el cost en l'economia ha estat el gran absent del procés?

- Crec que sí. L'economia implica tocar de peus a terra i és la part més incòmoda. És la que desperta més incògnites. Si no parles d'economia, es pot explicar més fàcilment que es viurà millor en la independència. Té la seva lògica. Si s'introduïen dubtes, la cohesió sobiranista podia patir. Qui toca més de peus a terra en el govern espanyol? Sol ser De Guindos. En el cas dels sobiranistes, hi ha una pregunta incòmoda que s'ha de fer: Catalunya està en condicions d'assegurar la garantia de dipòsits? Quan es veia imminent el rescat a Espanya, hi va haver molta retirada de dipòsits. De què fugien? De la incertesa.
 
- Quines són les principals postveritats que, segons vostè, s'han repetit des de les dues posicions enfrontades?

-  Potser podríem dir directament postmentides. Des de l'Estat, s'ha dit que una Catalunya independent seria inviable. Això no és cert. Hi ha molts països que tenen una dimensió menor i funcionen molt bé. Tampoc s'ha dit que la possibilitat d'un procés acordat seria factible i tindria molts menys costos de transició. Des del sobiranisme, s'han entestat a dir que una Catalunya independent no sortiria de la UE. I tant que en sortiria! Si més no, en una primera etapa. Tampoc estic d'acord que seríem una Noruega o una Dinamarca. Nosaltres som un país de treballadors, però som al sud d'Europa, no tenim ni el petroli noruec ni el fons per a les noves generacions. I hi ha una altra cosa en què incorren els dos bàndols: que és sobre el mateix concepte d'independència, que en el cas d'Espanya ja és molt reduïda. Pensem que Europa fa deu anys suposava el 10% del PIB mundial, ara és el 7,5%, i en deu o quinze anys serà el 5%. Per molts motius: reducció de població, envelliment i percentatges de creixement baixos.  

- La possibilitat que, de no ser a la UE, Catalunya pogués entrar a l'Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA) la veu viable?

- A l'EFTA només hi ha països molt potents econòmicament: Suïssa, Noruega...

- Paradoxalment, aquest moviment d'empreses ha contribuït a fer més versemblant l'opció d'una independència?

- Si algú s'ho pren així, s'equivoca. El que sí que és versemblant és que la gent ha canviat el seu estatus mental i ara està preocupada per l'evolució de les coses. I crec amb sinceritat que hem passat d'una preocupació en el bàndol unionista i molta il·lusió en el sobiranisme a una preocupació comuna en els dos costats. No saber com acabarà tot és el més preocupant.  

- Què pensa del discurs del govern espanyol sobre el trasllat de les seus empresarials?

- Home, l'immobilisme del govern espanyol ha generat també molta incertesa. Hauria de dir: he contribuït a embolicar-ho tant que moltes empreses han optat per marxar. En lloc d'això, ofereix una explicació indecent que és donar tota la culpa de la incertesa i d'aquests moviments de bancs i empreses al sobiranisme.
 
- Es diu que al Quebec també van marxar moltes empreses per culpa del sobiranisme quebequès. Va tenir això un efecte greu en l'economia quebequesa?

- No. La feblesa del Quebec no es deu al referèndum d'independència. El Canadà és una puça al costat d'un monstre, que és els Estats Units. El Quebec és una minoria dins d'un univers anglosaxó. Vaig ser-hi durant la campanya del segon referèndum. Els federalistes deien: no voti per la independència perquè tindran l'autonomia màxima, tindran una quasi independència. Els nacionalistes afirmaven que l'endemà de la independència seurien amb els germans canadencs per anar junts en molts àmbits. No hi havia gaires diferències. Abans de la campanya pel referèndum, l'alta burgesia de Mont-real sempre havia estat anglosaxona. Ja tenia un pes a Ontario i Toronto. No és veritat que el referèndum fes tant de mal. Abans ja hi havia una dinàmica de crisi en relació a Ontario. Moltes empreses ja no estaven allí i l'únic que van fer va ser formalitzar la sortida. El Banc de Mont-real ja no tenia la seu real, que era a Toronto.  

" ofereix una explicació indecent que és donar tota la culpa de la incertesa, i d'aquests moviments de bancs i empreses al sobiranisme"

- Mentrestant, aquest dilluns han arribat a Madrid els inspectors de la Comissió Europea i del BCE per avaluar l'estat del sistema financer espanyol. Està en risc la devolució del rescat bancari?

- El conflicte català afectarà de ple l'economia espanyola. Seguríssim, encara que no en siguin encara conscients els governants espanyols. He assistit a presentacions de bancs d'inversions internacionals en què s'establia una línia vermella, que és el moment hipotètic de la DUI. En aquest moment, hi hauria venda massiva de títols espanyols. I catalans, però espanyols també. Aquests bancs pensen que es generarà una inestabilitat econòmica i financera a Espanya. Els catalans patirem molt, però els espanyols també. Per Espanya, pot representar una situació molt difícil. Estem parlant d'unes  economies enormement integrades. L'Estat juga a fer creure que l'aplicació del 155 donarà estabilitat. Però ja sabem que això no passarà. Com tampoc la garantiria una DUI.

- Sorgeixen iniciatives sobre campanyes de protesta. Una proposta que el 20 d'octubre s'ajornin els pagaments de l'IVA. Això pot tenir sentit? Té un cost?

- Crec que això només s'atreviria a fer-ho una part molt petita de la població. Pot tenir efectes immediats i haver de pagar una multa el mes següent.

"Des del PDECat s'ha menystingut el vincle amb la Internacional Liberal, on haguessin trobat simpaties"

- Vostè es defineix com un liberal progressista. Va ser durant anys l'únic català membre del buró de la Internacional Liberal. Què creu que no s'ha fet prou bé des de Catalunya en política exterior?

- La causa de Catalunya hagués pogut trobar més suports polítics perquè genera simpaties. En el cas de la Internacional Liberal, em consta que hi havia dirigents favorables a acollir amb simpatia les propostes catalanes, però a partir de cert moment, des del PDECat s'ha menystingut aquest lligam, crec que de manera errònia.