28
de maig
de
2022, 14:05
Actualitzat:
19:25h
ERC és el principal "adversari" a les properes municipals de cara a assolir l'objectiu de convertir-se en el "primer partit del país". Aquest és el missatge que ha verbalitzat aquest dissabte el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, en la convenció local que ha celebrat la formació a Reus. Sànchez, que deixarà el càrrec en el congrés del 4 de juny, ha indicat que és "compatible" ser "lleials" amb els socis de Govern a la Generalitat i, al mateix temps, "batallar" per cada vot en tots els municipis del país. També ha demanat evitar al màxim que hi hagi pactes post-electorals que desallotgin Junts d'alcaldies que s'hagin guanyat a les urnes. En clau interna, el dirigent independentista ha demanat aparcar les "vanitats" de cara al procés congressual de la formació.
"El 2023 sortim a totes, hi anirem amb la millor de les determinacions. És la millor credencial per explicar que jugarem a totes per donar a la ciutadania un millor servei. Hem de ser molt realistes per saber qui són els nostres adversaris electorals per fer-los fronts i que no ens guanyin cap partida. El nostre principal rival és, paradoxalment, el nostre soci de Govern. Tinguem molt clar que és possible mantenir una lleialtat a l'executiu i estar absolutament per batallar per cada vot i que ERC no ens guanyi cap partida. Ho podem fer, perquè tenim molt bones credencials allà on governem", ha apuntat l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Segons ell, no hi ha "res a témer". "Hem de sortir a batre'ns per guanyar cada vot d'aquell que dubti sobre qui representarà millor en el projecte local i nacional. Ens pot portar a moments de rivalitat i de tensió", ha avisat Sànchez, en referència a la relació amb els republicans. Tanmateix, ha situat com a prioritat pactar amb ERC l'endemà dels comicis.
"Hem d'aspirar a ser el primer partit del país. Ha de ser fort, robust, amb la màxima capacitat d'influència al nostre país i que tingui la capacitat de fer allò que no hem estat capaços de fer: culminar el projecte que vam explicitar la tardor del 2017 amb l'1-O. Per créixer i ser forts hem de tenir bones arrels, una bona base, perquè si no el creixement no tindrà base per tenir fortalesa. Les arrels sou la gent que aspireu a tenir el reconeixement dels veïns i veïnes sent escollits regidors dels vostres consistoris i tenir l'alcaldia. Aquest és el repte", ha ressaltat l'encara secretari general, que ha apostat per superar les 300 alcaldies obtingudes el 2019, encara amb el PDECat.
La fita, ha indicat el dirigent independentista, ha reclamat almenys "tenir representació" en aquells municipis en els quals no tindran la batllia. "El 2023 és l'inici del repte del 2027", ha apuntat Sànchez. Això vol dir, en essència, "posar la llavor" per tal que, en les següents, aconseguir més alcaldies. "Les municipals són un moment molt important per a Junts, perquè és una oportunitat per renovar els nostres lideratges. Els pobles són l'escola dels nostres lideratges. La importància del món local, saber escoltar, donar resposta a tot el que se'ns demana, té el sentit últim del servei al país", ha indicat.
La cita d'aquest dissabte a Reus ha estat el primer acte de gran format en què han participat Laura Borràs i Jordi Turull després d'anunciar, fa pràcticament tres setmanes, que havien arribat a un acord per presentar una candidatura conjunta al conclave que celebra Junts dissabte vinent, 4 de juny, a Argelers. La presidenta del Parlament també ho serà del partit, mentre que l'exconseller comandarà la secretaria general. Agafen el relleu de Carles Puigdemont i deJordi Sànchez, que fa dos mesos va anunciar que no continuaria a la sala de màquines de Junts i en dirigirà el think tank. Amb l'acord entre Borràs i Turull es va tancar del tot la possibilitat d'un conclave marcat per l'enfrontament entre les dues principals famílies del partit. El congrés tindrà una segona fase al juliol per tal de detallar la ponència política i l'organitzativa.
La segona convenció municipalista del partit s'ha celebrat a Reus, una ciutat en què l'espai liderat -encara- per Puigdemont aspira a retenir l'alcaldia. Carles Pellicer, batlle des del 2011 primer sota les sigles de CiU, després de CDC, a continuació del PDECat i finalment sota el paraigua de Junts, no es presenta a la reelecció, i li agafarà el relleu Teresa Pallarès com a cap de cartell. No ha estat un procediment senzill: Víctor Terradellas es va presentar a les primàries, però un seguit de polèmiques van fer-lo desistir i s'ha acabat donant de baixa del partit. Reus, en el seu moment, va ser un dels emblemes del tomb que CiU va aconseguir en múltiples capitals de comarca el 2011, ja amb Artur Mas a Palau. El 2012 s'hi va celebrar el congrés que va consagrar el gir independentista convergent, amb Oriol Pujol com a secretari general.
En clau local, un dels principals reptes que afrontarà el tàndem Borràs-Turull serà trobar candidat o candidata a Barcelona després de la renúncia d'Elsa Artadi, que no només va renunciar a liderar la llista a la capital catalana sinó que ha deixat la política activa. A Girona, Junts també veurà renovada la candidatura, perquè l'alcaldessa Marta Madrenas no es presentarà a la reelecció. A les primàries de la ciutat s'hi havien presentat dues candidatures -Assumpció Puig i Santi Baone-, però aquest últim s'ha retirat per sorpresa i, per tant, la primera serà la cap de cartell en una ciutat especialment simbòlica per al partit, tenint en compte que Puigdemont en va ser alcalde del 2011 al 2016 abans d'assumir la presidència de la Generalitat.
"El 2023 sortim a totes, hi anirem amb la millor de les determinacions. És la millor credencial per explicar que jugarem a totes per donar a la ciutadania un millor servei. Hem de ser molt realistes per saber qui són els nostres adversaris electorals per fer-los fronts i que no ens guanyin cap partida. El nostre principal rival és, paradoxalment, el nostre soci de Govern. Tinguem molt clar que és possible mantenir una lleialtat a l'executiu i estar absolutament per batallar per cada vot i que ERC no ens guanyi cap partida. Ho podem fer, perquè tenim molt bones credencials allà on governem", ha apuntat l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Segons ell, no hi ha "res a témer". "Hem de sortir a batre'ns per guanyar cada vot d'aquell que dubti sobre qui representarà millor en el projecte local i nacional. Ens pot portar a moments de rivalitat i de tensió", ha avisat Sànchez, en referència a la relació amb els republicans. Tanmateix, ha situat com a prioritat pactar amb ERC l'endemà dels comicis.
"Hem d'aspirar a ser el primer partit del país. Ha de ser fort, robust, amb la màxima capacitat d'influència al nostre país i que tingui la capacitat de fer allò que no hem estat capaços de fer: culminar el projecte que vam explicitar la tardor del 2017 amb l'1-O. Per créixer i ser forts hem de tenir bones arrels, una bona base, perquè si no el creixement no tindrà base per tenir fortalesa. Les arrels sou la gent que aspireu a tenir el reconeixement dels veïns i veïnes sent escollits regidors dels vostres consistoris i tenir l'alcaldia. Aquest és el repte", ha ressaltat l'encara secretari general, que ha apostat per superar les 300 alcaldies obtingudes el 2019, encara amb el PDECat.
La fita, ha indicat el dirigent independentista, ha reclamat almenys "tenir representació" en aquells municipis en els quals no tindran la batllia. "El 2023 és l'inici del repte del 2027", ha apuntat Sànchez. Això vol dir, en essència, "posar la llavor" per tal que, en les següents, aconseguir més alcaldies. "Les municipals són un moment molt important per a Junts, perquè és una oportunitat per renovar els nostres lideratges. Els pobles són l'escola dels nostres lideratges. La importància del món local, saber escoltar, donar resposta a tot el que se'ns demana, té el sentit últim del servei al país", ha indicat.
La cita d'aquest dissabte a Reus ha estat el primer acte de gran format en què han participat Laura Borràs i Jordi Turull després d'anunciar, fa pràcticament tres setmanes, que havien arribat a un acord per presentar una candidatura conjunta al conclave que celebra Junts dissabte vinent, 4 de juny, a Argelers. La presidenta del Parlament també ho serà del partit, mentre que l'exconseller comandarà la secretaria general. Agafen el relleu de Carles Puigdemont i deJordi Sànchez, que fa dos mesos va anunciar que no continuaria a la sala de màquines de Junts i en dirigirà el think tank. Amb l'acord entre Borràs i Turull es va tancar del tot la possibilitat d'un conclave marcat per l'enfrontament entre les dues principals famílies del partit. El congrés tindrà una segona fase al juliol per tal de detallar la ponència política i l'organitzativa.
La segona convenció municipalista del partit s'ha celebrat a Reus, una ciutat en què l'espai liderat -encara- per Puigdemont aspira a retenir l'alcaldia. Carles Pellicer, batlle des del 2011 primer sota les sigles de CiU, després de CDC, a continuació del PDECat i finalment sota el paraigua de Junts, no es presenta a la reelecció, i li agafarà el relleu Teresa Pallarès com a cap de cartell. No ha estat un procediment senzill: Víctor Terradellas es va presentar a les primàries, però un seguit de polèmiques van fer-lo desistir i s'ha acabat donant de baixa del partit. Reus, en el seu moment, va ser un dels emblemes del tomb que CiU va aconseguir en múltiples capitals de comarca el 2011, ja amb Artur Mas a Palau. El 2012 s'hi va celebrar el congrés que va consagrar el gir independentista convergent, amb Oriol Pujol com a secretari general.
En clau local, un dels principals reptes que afrontarà el tàndem Borràs-Turull serà trobar candidat o candidata a Barcelona després de la renúncia d'Elsa Artadi, que no només va renunciar a liderar la llista a la capital catalana sinó que ha deixat la política activa. A Girona, Junts també veurà renovada la candidatura, perquè l'alcaldessa Marta Madrenas no es presentarà a la reelecció. A les primàries de la ciutat s'hi havien presentat dues candidatures -Assumpció Puig i Santi Baone-, però aquest últim s'ha retirat per sorpresa i, per tant, la primera serà la cap de cartell en una ciutat especialment simbòlica per al partit, tenint en compte que Puigdemont en va ser alcalde del 2011 al 2016 abans d'assumir la presidència de la Generalitat.