La CUP aspira a arrossegar Barcelona cap a l'esquerra i la ruptura amb l'Estat

La formació, que afronta el 26-M amb el repte de mantenir els tres regidors, s'obre a pactar amb els comuns i ERC per evitar "el continuisme de la Marca Barcelona del PSC, el partit del 155 i la repressió"

La CUP Barcelona ha tancat la campanya del 26-M al Poliesportiu Virrei Amat a Nou Barris
La CUP Barcelona ha tancat la campanya del 26-M al Poliesportiu Virrei Amat a Nou Barris | ACN
24 de maig de 2019, 20:19
Actualitzat: 23:49h
La CUP Capgirem Barcelona afronta les eleccions d'aquest diumenge amb l'aspiració de ser la força decisiva que arrossegui el pròxim govern municipal "cap a polítiques d'esquerres i cap a la ruptura democràtica amb l'estat espanyol". La candidatura que encapçala Anna Saliente ha insistit aquest divendres i durant tota la recta final de la campanya que "el 26-M no va de triar entre Ada Colau o Ernest Maragall" (els dos candidats que totes les enquestes situen en la pugna per guanyar els comicis), sinó que el que està en joc és quina força condicionarà el proper mandat.

L'esquerra independentista, que ha tancat la campanya al Poliesportiu Municipal Virrei Amat al districte de Nou Barris, es col·loca, per tant, en el centre de la dicotomia entre Barcelona en Comú i ERC: "A partir de diumenge tocarà escollir entre la proposta transformadora de la CUP Capgirem Barcelona i el continuisme i el conservadorisme de la Marca Barcelona del PSC, el partit del 155, del règim i de la repressió", ha proclamat Saliente enmig de l'ovació de les més de 300 persones que han omplert el pavelló on Anna Gabriel va fer l'última intervenció abans de marxar de Catalunya en l'acte final de la campanya del 21-D.

Des del primer fins a l'últim dia de campanya, Saliente ha assegurat que la CUP està oberta a pactar amb els comuns i ERC. De fet, la cap de llista de l'esquerra independentista ha afirmat -per activa i per passiva- que la CUP assumirà "les responsabilitats que siguin necessàries" (fins i tot entrar a l'executiu municipal), tot i que també ha deixat clar que les línies vermelles de l'esquerra independentista passen per "avançar en el procés desobedient i de ruptura amb l'estat espanyol i l'adopció de polítiques d'emergència per resoldre la situació de la classe treballadora".
 
Aquest és el principal missatge de la CUP que defensa els tres regidors que va obtenir a les eleccions municipals del 2015, quan la formació va irrompre amb força a l'ajuntament de la capital catalana. Ara, amb l'independentisme dividit amb quatre candidatures, la llista que encapçala Saliente lluita per mantenir la seva representació i de fet, un dels seus reptes és superar el topall del 5% necessari per poder tenir presència al consistori.

És per això que la CUP és reivindica i, de fet, aquest divendres a l'acte final de campanya ha enviat un missatge als votants indecisos dels comuns i ERC: "La CUP va néixer per respondre aquesta dicotomia, perquè a nosaltres ningú ens farà triar entre la qüestió nacional i la social, perquè són dues cares de la mateixa moneda", ha apuntat Saliente.

La CUP és una força "intransigent"

El míting final de campanya l'han obert Isabel Vallet i Carles Riera, dos pesos pesants de l'esquerra independentista. L'exdiputada cupaire ha assegurat que aquestes eleccions municipals arriben amb el règim del 78 "més viu i legitimat que mai", mentre que Riera ha aconseguit la primera gran ovació del vespre quan ha proclamat que "la CUP és la única força política que evitarà que cap partit polític del 155 posi les mans a cap govern municipal del país i l'única força que posarà els ajuntaments al servei de la desobediència".

Riera ha reconegut que la CUP és una força "intransigent": "Sí, som una força intransigent. Som i serem l'única força intransigent amb que ni JxCat, ni ERC, ni PDeCat, ni els comuns, ni els socialistes tanquin per dalt, amb un miserable pacte d'estat, allò que el poble va guanyar l'1 d'octubre als carrers ".
 

Carles Riera, aquest divendres a l'acte de tancament de campanya de CUP a Barcelona Foto: CUP Capgirem Barcelona



Crítiques a Maragall

També han participat a l'acte les fins ara regidores Maria Rovira i Eulàlia Reguant i el número dos de la candidatura Jordi Magrinyà. El candidat no s'han estalviat atacs a l'alcaldable d'ERC, Ernest Maragall, a qui han responsabilitzat, per exemple, del foment de l'escola "segregada" per la Llei d'Educació de Catalunya. El número dos de la formació anticapitalista també ha culpabilitzat Maragall de la reforma urbanística del barri del Raval en els temps de la Barcelona olímpica.

Magrinyà ha dit que "parlar del Raval és parlar del que passa a Barcelona", on "hi ha una pugna entre els interessos dels veïns i els dels poders econòmics". El candidat ha criticat durament el candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona: "Els Maragall, Ernest i Pasqual, van anomenar sanejament al que van fer al barri, però va ser una massacre contra el teixit social".
Arxivat a