07
de març
del
2024
Actualitzat
a les
20:02h
Una llei positiva però insuficient, perquè es queda curta. Amb una sensació agredolça ha rebut la CUP el nou text de l'amnistia que s'ha aprovat aquest dijous a la comissió de Justícia del Congrés després d'un acord d'última hora entre ERC, Junts i el PSOE. Els anticapitalistes celebren que hagi tirat endavant finalment perquè podrà beneficiar centenars de persones represaliades, fet que descriuen com una "alegria", però critiquen que les esmenes que s'han introduït no han resolt alguns "clarobscurs", perquè obliden "persones anònimes" i, en canvi, blinden dirigents.
"Ens deixa perplexos. Nosaltres vam advertir que hi hauria persones anònimes que podrien quedar fora de l'amnistia i no hem vist cap modificació al respecte. Hem vist que s'han fet més robustes causes que afecten un determinat estrat social de l'independentisme, però que no s'inclou cap modificació respecte al delicte de coaccions", ha declarat el diputat Xavier Pellicer en declaracions a Nació.
A què es refereix exactament la CUP? Una de les modificacions en el nou text afecta l'abast temporal de l'amnistia, de tal manera que abraça les accions dutes a terme entre l'1 de novembre de 2014 i fins al 23 de novembre de 2023. Aquest canvi serveix per lligar més bé les causes per responsabilitat comptable al Tribunal de Comptes en relació amb el 9-N, que afecten diversos dirigents com Artur Mas, amb multes milionàries. De fet, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha destacat aquest dijous com una de les claus de les modificacions haver "alleugerit" l'amenaça econòmica que pesava sobre algunes famílies de "servidors públics".
Des de la CUP, ho veuen com un greuge entre causes. "Veiem un canvi rellevant de dates en les quals s'aplica, i això es fa per determinats casos concrets. Amb uns supòsits molt clars. I no veiem aquestes modificacions en el delicte de coaccions. El focus es posa on es posa i és evident per quin motiu es fa", ha valorat Pellicer. Lamenten que amb el fet de no perfilar més el delicte de coaccions, possiblement quedaran fora de la mesura antirepressiva casos com el del Joan, un jove independentista de l'Alt Empordà a qui l'Audiència de Barcelona va condemnar a 2 anys i 4 mesos de presó per haver coaccionat una dona que duia una bandera espanyola en una protesta contra el rei Felip VI, el 9 d'octubre de 2020.
Tot i els dubtes que afloren entre les files dels cupaires, asseguren que la seva tasca a partir d'ara serà intentar aportar estant "al costat de totes les persones que demanin acollir-se a la llei d'amnistia". En aquest sentit, reivindiquen la posada en marxa de l'observatori sobre l'amnistia, que van plantejar al Parlament i s'ha aprovat. L'objectiu és que serveixi per vigilar com s'aplica la llei, quines persones s'hi poden acollir, i com ajudar-les perquè puguin fer-ho. "Fins i tot en els casos en el qual es pugui aplicar, no serà automàtic. Hi ha persones en risc d'entrar a presó, com Adrià Sas o Dani Gallardo. S'haurà de fer una tasca de vigilància, denúncia política, seguiment i suport perquè s'apliqui urgentment", afegeix.
Amb tot, lamenten que la llei no s'hagi negociat a Madrid tenint en compte l'acord que es va aprovar al Parlament. "L'acord era avançar paral·lelament en l'autodeterminació i l'amnistia. Perquè sense resoldre el nus del conflicte, que és polític, difícilment l'amnistia podrà tenir tot l'abast que ha de tenir. Perquè ja exclou qualsevol mobilització futura que hi hagi a partir de l'aprovació de la llei. En queden fora totes les persones que a partir d'ara es mobilitzin per un dret no garantit, que és l'autodeterminació", reblen des de la CUP.
"Ens deixa perplexos. Nosaltres vam advertir que hi hauria persones anònimes que podrien quedar fora de l'amnistia i no hem vist cap modificació al respecte. Hem vist que s'han fet més robustes causes que afecten un determinat estrat social de l'independentisme, però que no s'inclou cap modificació respecte al delicte de coaccions", ha declarat el diputat Xavier Pellicer en declaracions a Nació.
A què es refereix exactament la CUP? Una de les modificacions en el nou text afecta l'abast temporal de l'amnistia, de tal manera que abraça les accions dutes a terme entre l'1 de novembre de 2014 i fins al 23 de novembre de 2023. Aquest canvi serveix per lligar més bé les causes per responsabilitat comptable al Tribunal de Comptes en relació amb el 9-N, que afecten diversos dirigents com Artur Mas, amb multes milionàries. De fet, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha destacat aquest dijous com una de les claus de les modificacions haver "alleugerit" l'amenaça econòmica que pesava sobre algunes famílies de "servidors públics".
Des de la CUP, ho veuen com un greuge entre causes. "Veiem un canvi rellevant de dates en les quals s'aplica, i això es fa per determinats casos concrets. Amb uns supòsits molt clars. I no veiem aquestes modificacions en el delicte de coaccions. El focus es posa on es posa i és evident per quin motiu es fa", ha valorat Pellicer. Lamenten que amb el fet de no perfilar més el delicte de coaccions, possiblement quedaran fora de la mesura antirepressiva casos com el del Joan, un jove independentista de l'Alt Empordà a qui l'Audiència de Barcelona va condemnar a 2 anys i 4 mesos de presó per haver coaccionat una dona que duia una bandera espanyola en una protesta contra el rei Felip VI, el 9 d'octubre de 2020.
Cap òrgan de control
Aquesta, però no és l'única feblesa que els cupaires veuen al text. Lamenten que en la llei no s'hagi incorporat cap "òrgan de control" per l'aplicació de la llei. "La continuaran aplicant els mateixos tribunals, els que han aplicat el dret penal de l'enemic, els tribunals que han generat tota una estratègia de repressió política contra l'independentisme i que formen part de les institucions de l'Estat que de forma sistemàtica persegueixen l'independentisme. Això és el que més reserves ens genera", valora Pellicer.Tot i els dubtes que afloren entre les files dels cupaires, asseguren que la seva tasca a partir d'ara serà intentar aportar estant "al costat de totes les persones que demanin acollir-se a la llei d'amnistia". En aquest sentit, reivindiquen la posada en marxa de l'observatori sobre l'amnistia, que van plantejar al Parlament i s'ha aprovat. L'objectiu és que serveixi per vigilar com s'aplica la llei, quines persones s'hi poden acollir, i com ajudar-les perquè puguin fer-ho. "Fins i tot en els casos en el qual es pugui aplicar, no serà automàtic. Hi ha persones en risc d'entrar a presó, com Adrià Sas o Dani Gallardo. S'haurà de fer una tasca de vigilància, denúncia política, seguiment i suport perquè s'apliqui urgentment", afegeix.
Amb tot, lamenten que la llei no s'hagi negociat a Madrid tenint en compte l'acord que es va aprovar al Parlament. "L'acord era avançar paral·lelament en l'autodeterminació i l'amnistia. Perquè sense resoldre el nus del conflicte, que és polític, difícilment l'amnistia podrà tenir tot l'abast que ha de tenir. Perquè ja exclou qualsevol mobilització futura que hi hagi a partir de l'aprovació de la llei. En queden fora totes les persones que a partir d'ara es mobilitzin per un dret no garantit, que és l'autodeterminació", reblen des de la CUP.