10
de juny
de
2023, 11:38
Actualitzat:
12:53h
La CUP es presentarà a les eleccions espanyoles del 23 de juliol. Després del debat exprés d'aquesta setmana, les bases, amb el 61% dels vots favorables d'un total de 1.282 persones, han acordat desmarcar-se de les crides a l'abstenció que promouen alguns sectors de l'independentisme i repetir candidatura al Congrés dels Diputats. L'experiència de la darrera legislatura, amb Albert Botran i Mireia Vehí, ha estat positiva i la CUP vol optar a tenir de nou representació a la cambra baixa espanyola davant del risc real d'una victòria de la dreta i l'extrema dreta. Aquest mateix dissabte, el secretariat nacional ha proposat que tant Botran com Vehí tornin a liderar la llista al Congrés, situant-los com a cap de llista de Barcelona i Girona.
En els següents dies la formació anticapitalista anunciarà la resta de caps de llista i candidats arreu del país, però a hores d'ara ja es coneixen altres noms. Així, per Barcelona, acompanyaran Botran, Laure Vega i Ignasi Bea. A Girona, Robert Sabater serà el número dos. I a Tarragona, encapçalen la llista Edgar Fernández i Pepa Plana. La decisió de la CUP per presentar-se a aquestes eleccions busca lliurar una "batalla d'idees" i també "utilitzar tots els altaveus". En una roda de premsa per informar sobre els resultats de les votacions, Botran ha reivindicat la CUP com l'opció clarament independentista, que no "amaga l'estelada" ni en les municipals, ni mai. Vehí, per la seva banda, ha assegurat que si depèn de la CUP no hi haurà govern de dreta ni extrema dreta.
El debat intern a la CUP sobre el 23-J estava previst, però no que fos tan precipitat. L'avançament electoral de Pedro Sánchez ha obligat la CUP a adaptar els tempos al calendari i prendre la decisió per la via ràpida a través d'un debat que ha transitat en paral·lel a l'anàlisi dels resultats de les eleccions municipals, que no han estat especialment bons per als cupaires. La setmana passada, el Consell Polític va decidir la metodologia per perquè les bases abordessin la qüestió, i els militants han pres una decisió amb contingut polític, lligada a uns objectius concrets en cas d'obtenir representació.
Amb la decisió de participar al 23-J, la CUP s'allunya de l'abstenció massiva que proposen alguns sectors polítics i mediàtics de l'independentisme, i que té per objectiu "castigar" els actuals partits. En les darreres eleccions, els partits independentistes han patit un retrocés, amb l'exemple clar d'ERC que ha perdut 300.000 vots en quatre anys. També els cupaires, que ja presentaven menys llistes, han perdut vots, cosa que ha alimentat el debat intern sobre el rumb que ha de tenir la candidatura de cara a futures votacions. Alguns sectors proposen opcions més àmplies, com la de Girona, mentre que d'altres avisen que és difícil extrapolar experiències concretes al conjunt de municipis.
En tot cas, la CUP competirà a les espanyoles amb ERC i Junts. Els republicans repeteixen amb Gabriel Rufián com a cap de llista després de la seva experiència municipalista a Santa Coloma de Gramenet. Els postconvergents també han situat Míriam Nogueras com a cap de files, després que la setmana passada Jaume Giró renunciés a participar en unes primàries per disputar-li el lloc. Ara, els cupaires hauran de concretar en els propers dies i setmanes la seva posició sobre el "front democràtic" plantejat per Pere Aragonès, que consideren electoralista i que no resol els problemes de fons del moviment independentista.