La cúpula del PDECat es conjura perquè el partit no desaparegui

La reunió del comitè nacional del PDECat celebrada aquest dilluns a la planta baixa de l'Hotel Catalonia Plaza, just a l'espai on Junts per Catalunya (JxCat) ha organitzat les dues últimes nits electorals, ha estat una de les cites més concorregudes dels últims temps a nivell intern. La trobada s'ho mereixia: ha servit per arrencar el curs polític, per escalfar els ànims de cara a la Diada, per avaluar els avenços en la reconstrucció de la unitat estratègica -millora del clima, concrecions encara poc palpables- i per abordar la refundació de l'espai nacionalista. En aquest sentit, la direcció liderada per David Bonvehí i els responsables més afins al president del partit estan conjurats per evitar que el PDECat desaparegui, segons relaten diverses fonts a NacióDigital.

En aquest sentit, hi ha hagut una sèrie d'intervencions que, sense fer-ho directament, s'han referit a unes declaracions de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en les quals apostava per la "desaparició" del partit en cas que la confluència amb JxCat fos completa. Una de les dirigents que ha defensat la vigència del partit ha estat Montserrat Candini, alcaldessa de Calella i membre de l'executiva, segons assenyalen fonts presents en la reunió. Budó, en cas de sentir-se al·ludida, no hauria pogut respondre perquè no hi era. Sí que hi han anat altres consellers del Govern, com és el cas de Miquel Buch -Interior-, Damià Calvet -Territori- i Àngels Chacón -Empresa-.

Tots tres, en una o altra mesura, es troben implicats en la reordenació de l'espai nacionalista. Chacón és una aposta de futur de Bonvehí com a candidata a la presidència de la Generalitat, una responsabilitat que, segons diverses fonts de la cúpula de JxCat, també ambiciona de forma creixent Calvet, provinent del sector més proper a Josep Rull, ara empresonat a Lledoners i pendent de la sentència del Tribunal Suprem. Buch és l'únic que ha expressat públicament la seva voluntat de liderar les sigles que sorgeixin de la refundació, i avui ha defensat una "confluència" basada en la "transversalitat" de l'espai producte de la suma del PDECat i els independents.

Si bé Buch aposta per liderar el partit, Calvet ambiciona ser candidat a la presidència de la Generalitat, responsabilitat per a la qual el PDECat també defensa le nom d'Àngels Chacón

Fonts del partit assenyalen que el conseller d'Interior "manté" l'aposta per dirigir la formació, per bé que públicament maniobra amb prudència. En la reunió d'aquest dilluns també ha fet autocrítica "en positiu", subratllant que el PDECat "no ho ha fet tot bé". El partit ha engegat un procés de participació a la militància per tal que expressi quin ha de ser el futur del partit, i és l'argument que desplega Bonvehí per evitar respondre sobre quin model prefereix. En la roda de premsa posterior al comitè nacional, però, ha ressaltat que ell no era partidari de la desaparició de les sigles.

També ha volgut circumscriure les paraules de Budó a un criteri "personal". La consellera segueix sent membre de la direcció executiva del PDECat, per bé que els estatuts de la formació impedeixen formar part del Govern i de la cúpula del partit al mateix temps. Tampoc ha estat a la trobada Montserrat Morante, que forma part de l'anomenat "govern" -direcció- de la Crida Nacional per la República impulsada per Carles Puigdemont i presidida per Jordi Sànchez. Sí que ha assistit al comitè nacional Míriam Nogueras, vicepresidenta del PDECat, que en la majoria de les últimes trobades restringides -sobretot de la direcció- havia excusat la seva presència.

Perservar l'eina

Els més propers a Bonvehí sostenien després de la trobada al Catalonia Plaza que la cita "havia anat bé" perquè fins i tot els més propers a la Crida i a l'esperit fundacional de JxCat entenen que és necessari "preservar l'eina" del PDECat. L'estructura territorial està organitzada, els alcaldes repartits pel territori -especialment en una vintena de capitals de comarca- es mantenen fidels al "llegat" del partit -com recalca una de les fonts consultades- i ara són les sigles nacionalistes les qui disposen de tots els drets electorals un cop s'ha acabat -per ara- la marató de comicis a totes les cambres.

El compromís de Bonvehí, en tot cas, és el de "defensar on calgui" les conclusions que surtin del procés participatiu, que acabarà el 20 de setembre. Aquest dissabte té previst tancar l'assemblea del PDECat al Bages, en la qual es debatrà el futur de la formació. "La gent té ganes de dir-hi la seva i crec que molts associats i càrrecs significatius del partit hi participaran", ha assenyalat el president del partit. Un dels qui s'ha implicat en la refundació, Artur Mas, apuntava aquest vespre en una entrevista al programa No ho sé de RAC1 que "cada vegada més gent" li demana que torni a primera fila.

Bonvehí es compromet a defensar "on calgui" les conclusions del procés participatiu a la militància del PDECat, que es tanca el 20 de setembre

"Mas és vist com una figura del passat per als més independents de JxCat i tampoc acaba de ser reivindicat del tot pel PDECat", diagnostiquen des de la sala de màquines del partit. L'expresident de la Generalitat va deixar de liderar el partit el 9 de gener del 2018, però en les dues últimes campanyes de JxCat ha tornat a ser un actiu per a la formació. Fins al punt que ha aparegut en els mítings més importants i s'ha reunit amb Puigdemont a Waterloo per abordar el futur de les sigles nacionalistes. Tot i que durant una fase de l'estiu l'expresident va tornar a impulsar la Crida a nivell intern, el que genera més consens és aixoplugar tot l'espai sota la marca de JxCat.

Sense eleccions

En la trobada a porta tancada també s'han escoltat intervencions en contra de la celebració d'eleccions com a resposta a la sentència, un posicionament que és granític en tot l'espai nacionalista. Els comicis són vistos amb mals ulls per dirigents com Puigdemont, Mas i també el president Quim Torra, i la direcció del PDECat comparteix aquesta qüestió. Al mateix temps, són múltiples les veus consultades que consideren que ERC està "intentant forçar ja" la convocatòria d'unes eleccions que permetin als republicans liderar la Generalitat després del veredicte de Manuel Marchena.

En privat, a banda, es tem l'escenari d'una repetició electoral a Espanya, perquè si el 10 de novembre es tornen a posar les urnes per la manca d'entesa entre el PSOE i Unides Podem l'espai de JxCat es trobarà en ple repensament intern. En els últims comicis els candidats van ser Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull a les circumscripcions de Barcelona, Lleida i Tarragona, respectivament, però en aquell moment poden estar ja inhabilitats pel Suprem. El relleu natural com a cap de cartell seria Laura Borràs, número dos de Sànchez el 28-A, però el seu nom també apareix en les travesses de Waterloo per anar a la Generalitat i al Congrés s'arriscaria a un resultat minso.

En tot cas, però, la prioritat immediata és preparar la reacció a la sentència. El PDECat aspira a que sigui el màxim d'unitària possible, i fa equilibris entre tots els actors de l'espai polític del qual forma part. L'aturada de país descartada per la consellera Chacón i ben vista per Torra n'és un exemple: Bonvehí l'ha avalat, però només si dura "un o dos dies" i genera consens entre els sindicats i la patronal. El president del partit, cada cop que parla, ha de mesurar el to per no ferir sensibilitats.