31
de gener
de
2023, 13:05
Actualitzat:
13:05h
El Govern ha analitzat amb prudència la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l'abast de les euroordes, aspecte nuclear que pot afectar el futur dels exiliats, amb Carles Puigdemont al capdavant. La portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, ha assenyalat que es tracta d'un text "complex", i ha suggerit que se'n pot desprendre un reconeixement de l'existència d'una causa general contra l'independentisme. "El que més desitja aquest Govern és el retorn de tots els exiliats", ha assenyalat Plaja. Puigdemont sempre ha demanat a l'executiu que el seu cas no formi part de cap negociació amb el govern espanyol.
La sentència, de 24 pàgines i de la qual n'ha estat ponent el vicepresident del TJUE, Lars Bay Larsen, fa equilibris entre la decisió de l'advocat general de la UE, Richard de la Tour, favorable a Llarena, i les posicions dels exiliats. Els jutges conclouen que un estat membre no pot denegar, en principi, una euroordre per manca de competència de l'òrgan que demana l'extradició -en aquest cas és Suprem- com va fer Bèlgica, si no és una "incompetència manifesta", que ha d'estar acreditada amb una sol·licitud d'informació prèvia complementària a l'autoritat que demana l'extradició. En aquest punt, preval la confiança mútua, però els jutges van molt més enllà i reparteixen noves cartes als exiliats per poder-se defensar en cas de noves euroordres.
Si bé en principi un estat no pot rebutjar una euroordre per manca de competència del tribunal que la demana, sí que ho pot fer de manera excepcional si hi ha "elements fiables, precisos i acreditats" que demostrin "deficiències sistèmiques o generalitzades" en el sistema de l'estat que demana l'extradició, com plantejava l'advocat general de la UE i com defensa també Llarena. Ara bé, això no ha de ser necessàriament per a tothom, també es pot denegar una euroordre si aquestes deficiències acreditades afecten un "grup objectivament identificat de persones", que impliqui que durant el judici se'ls poden vulnerar els drets fonamentals.
És aquí on entraria la "minoria nacional" que sovint argumenta l'advocat Gonzalo Boye o el "grup de persones" que argumenten altres advocats com Andreu Van den Eynde o Benet Salellas i que de fet es va plantejar durant la vista al TJUE l'any passat. D'aquesta manera, una extradició es podria denegar si els exiliats acrediten de manera precisa i fiable que pel fet de ser independentistes catalans no tindran un judici just a Espanya. "L'autoritat judicial d'execució pot denegar una euroordre només si arriba a la conclusió que l'òrgan jurisdiccional que haurà de jutjar-los és manifestament incompetent o que hi ha deficiències a l'estat que demana l'extradició", diu el tribunal. És l'argument més celebrat pels exiliats.
El tribunal també diu que l'informe del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l'ONU -que denunciava vulneracions de drets dels presos polítics independentistes- és important, però no és suficient per demostrar que hi poden haver vulneracions de drets, però sí que pot ser tingut en compte. Llarena va menysprear aquest informe i ara el TJUE diu que és vàlid, si bé calen altres elements per acreditar vulneracions de drets.
La sentència, de 24 pàgines i de la qual n'ha estat ponent el vicepresident del TJUE, Lars Bay Larsen, fa equilibris entre la decisió de l'advocat general de la UE, Richard de la Tour, favorable a Llarena, i les posicions dels exiliats. Els jutges conclouen que un estat membre no pot denegar, en principi, una euroordre per manca de competència de l'òrgan que demana l'extradició -en aquest cas és Suprem- com va fer Bèlgica, si no és una "incompetència manifesta", que ha d'estar acreditada amb una sol·licitud d'informació prèvia complementària a l'autoritat que demana l'extradició. En aquest punt, preval la confiança mútua, però els jutges van molt més enllà i reparteixen noves cartes als exiliats per poder-se defensar en cas de noves euroordres.
Si bé en principi un estat no pot rebutjar una euroordre per manca de competència del tribunal que la demana, sí que ho pot fer de manera excepcional si hi ha "elements fiables, precisos i acreditats" que demostrin "deficiències sistèmiques o generalitzades" en el sistema de l'estat que demana l'extradició, com plantejava l'advocat general de la UE i com defensa també Llarena. Ara bé, això no ha de ser necessàriament per a tothom, també es pot denegar una euroordre si aquestes deficiències acreditades afecten un "grup objectivament identificat de persones", que impliqui que durant el judici se'ls poden vulnerar els drets fonamentals.
És aquí on entraria la "minoria nacional" que sovint argumenta l'advocat Gonzalo Boye o el "grup de persones" que argumenten altres advocats com Andreu Van den Eynde o Benet Salellas i que de fet es va plantejar durant la vista al TJUE l'any passat. D'aquesta manera, una extradició es podria denegar si els exiliats acrediten de manera precisa i fiable que pel fet de ser independentistes catalans no tindran un judici just a Espanya. "L'autoritat judicial d'execució pot denegar una euroordre només si arriba a la conclusió que l'òrgan jurisdiccional que haurà de jutjar-los és manifestament incompetent o que hi ha deficiències a l'estat que demana l'extradició", diu el tribunal. És l'argument més celebrat pels exiliats.
El tribunal també diu que l'informe del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l'ONU -que denunciava vulneracions de drets dels presos polítics independentistes- és important, però no és suficient per demostrar que hi poden haver vulneracions de drets, però sí que pot ser tingut en compte. Llarena va menysprear aquest informe i ara el TJUE diu que és vàlid, si bé calen altres elements per acreditar vulneracions de drets.