La Junta Electoral fa el primer pas per apartar Laura Borràs

L'organisme electoral dona deu dies al Parlament perquè digui si manté l'escó a la diputada de Junts i recorda els casos de Quim Torra i Pau Juvillà, en què ja va aplicar la "inelegibilitat sobrevinguda" i van ser avalats pel Suprem

La presidenta de Junts, Laura Borràs, davant del Parlament, després de conèixer la sentència
La presidenta de Junts, Laura Borràs, davant del Parlament, després de conèixer la sentència | Lorena Sopena / EP
13 d'abril de 2023, 16:35
Actualitzat: 19:10h
La maquinària que ha d'acabar fent fora Laura Borràs del Parlament ja s'ha activat. La Junta Electoral Central (JEC) ha abordat aquest migdia el cas de la diputada de Junts i ha donat deu dies a la vicepresidenta primera i presidenta en funcions, Alba Vergés, perquè digui què farà amb l'escó de Borràs. També ha obert un termini perquè el Parlament i la mateixa Borràs presentin al·legacions abans de prendre una decisió. Amb aquest moviment, la JEC fa el primer pas per retirar la credencial de diputada a la presidenta de Junts. Quan això passi, deixarà automàticament de ser presidenta del Parlament -ara està suspesa- i la cambra n'haurà d'escollir un altre. Un procediment que es trepitjarà de ple amb la campanya electoral i les eleccions municipals.

En l'acord de la JEC, de tres pàgines, l'ens recorda els casos de Quim Torra i Pau Juvillà, per anticipar, en certa manera, què li acabarà passant a Borràs. Tant a Torra com a Juvillà se'ls va aplicar la "inelegibilitat sobrevinguda", una interpretació de la llei electoral que ha rebut l'aval del Tribunal Suprem. Aquesta inelegibilitat permet retirar l'acta de diputat condemnat per delictes contra l'administració pública, encara que la sentència no sigui ferma. Torra i Juvillà van ser condemnats per desobediència, i Borràs ho està per prevaricació, uns delictes que es troben al capítol de delictes contra l'administració pública. Constatat això, la JEC passa la pilota al Parlament perquè prengui la decisió. Ni amb Torra ni amb Juvillà, la cambra va poder protegir els seus escons.

La Junta Electoral s'ha activat a instàncies de Vox, Ciutadans i PP, que tot just l'endemà de fer-se pública la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) van reclamar a l'ens electoral executar-la, en el sentit de retirar l'acta de diputada a Borràs i fer córrer la llista de Junts. La presidenta del partit està condemnada a quatre anys i mig de presó i tretze d'inhabilitació pels delictes de prevaricació i falsedat documental per adjudicacions irregulars de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Malgrat que li ho han demanat tots els partits -excepte Junts-, Borràs no vol renunciar a la presidència del Parlament i manté que és innocent, i tot apunta que l'acabarà apartant la JEC d'aquí a unes poques setmanes.

L'ens ja ha començat a aplanar el terreny per fer fora Borràs a través de l'article 6.2 de la llei electoral, que defineix en quins casos una persona és inelegible per a un càrrec públic, i de l'article 6.4, que estableix que els casos d'inelegibilitat ho són també d'incompatibilitat. Els deu dies de termini al Parlament per pronunciar-se és el mateix que la JEC va fer amb Juvillà, i fa preveure noves picabaralles entre independentistes sobre com gestionar la resposta. En tot cas, es produirà un xoc entre les competències de la Junta Electoral i la sobirania del Parlament. La cambra considera que un organisme administratiu no pot decidir sobre les actes dels diputats, perquè és competència seva, però la JEC sosté que és una competència compartida, i que si no actua el Parlament ho pot fer ella. 
 

Si no actua el Parlament, ho farà la JEC

Si d'aquí a deu dies el Parlament no es mou, actuarà la JEC. En els casos de Torra i Juvillà, la qüestió es va resoldre amb poques setmanes, per tant, el marge de dubte sobre què passarà amb Borràs és limitat. La via de la JEC va més enllà del que estableix el reglament del Parlament, que diu que un diputat només serà desposseït de l'acta quan hi hagi sentència ferma. La interpretació de l'organisme electoral permet, en alguns casos, retirar actes sense sentència ferma, cosa que ha rebut l'aval del Suprem. De tota manera, juristes consultats per Nació qüestionen la constitucionalitat d'aquesta interpretació, perquè obre la porta a vulneracions de drets. Si el Suprem accepta el recurs de cassació de Borràs -Gonzalo Boye ja ha anunciat que el presentarà- i tomba la sentència del TSJC, la diputada de Junts ja haurà perdut l'escó, i no el podrà recuperar fins que no hi hagi noves eleccions.