26
de setembre
de
2019, 15:00
Actualitzat:
15:01h
La mesa del Parlament ha desestimat aquest dijous al migdia les peticions de reconsideració que Cs i PSC havien presentat per reclamar que no s'admetessin a tràmit les propostes de resolució de JxCat, ERC i la CUP que fan referència a la desobediència, el dret a l'autodeterminació i la plena sobirania del Parlament i de Catalunya. La majoria independentista de la mesa ha rebutjat l'intent de Cs i PSC d'evitar que es tramitessin, i per tant els textos es podran votar aquest dijous a la tarda a la part final del Debat de Política General.
El PSC havia presentat una petició de reconsideració per la resolució de la CUP per l'acord per l'autodeterminació i l'amnistia, i més concretament per dos dels paràgrafs del text dels anticapitalistes en considerar que són "inconstitucionals" i que "contravenen resolucions del TC". En una, es demana que el Parlament reconegui que Catalunya va exercir el dret a l'autodeterminació l'1-O "en un marc d'amenaces i de repressió exercides per l'Estat abans, durant i després". En aquest sentit, la CUP apunten que en lloc de perseguir "els culpables d'aquella violència, s'ha empresonat i forçat a l'exili a moltes de les responsables d'un referèndum legítim i legal".
Els socialistes també demanaven que es descartés l'apartat on els cupaires demanen que la cambra catalana rebutgi les imposicions "antidemocràtiques" de les institucions de l'Estat, en especial del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem. "Com a conseqüència, el Parlament afirma la legitimitat de la desobediència civil i institucional, com a instruments en defensa d’aquells drets civils, polítics i socials que puguin ser lesionats", apunta el text.
Ciutadans, en contra de la resposta institucional a la sentència
Per la seva part, Cs havia presentat una petició de reconsideració perquè no s'admetessin a tràmit les propostes de JxCat, ERC i la CUP que fan referència al "lideratge del Parlament d'una resposta institucional" a la sentència de l'1-O "basada en el respecte, la garantia i la defensa dels drets fonamentals civils i polítics, les llibertats, i l'exercici del dret a l'autodeterminació". En la iniciativa parlamentària també volen que la cambra catalana es comprometi a treballar per la llibertat dels polítics presos "amb l'aplicació d'una amnistia", en cas que la sentència del Tribunal Suprem sigui condemnatòria. Igualment, no volien que s'admetés a tràmit una altra proposta de la CUP per l'acord per l'autodeterminació i l'amnistia, coincidint aquest cop amb el PSC.
Segons els dos grups que havien presentat la petició de reconsideració, els lletrats del Parlament han recordat a la mesa després del debat intern que algun dels punts fa referència a textos i declaracions que el TC va declarar inconstitucional i que en el seu dia els aleshores membres de la Mesa van rebre advertiments per no tramitar qüestions que s'hi referissin.
La CUP denuncia "amenaces" de Cs
La CUP ha denunciat que des de Cs se'ls vulgui "fer callar" i ha afirmat que han rebut "amenaces" dels grups unionistes. I és que una de les propostes presentades per la CUP inclou una reafirmació en la declaració de sobirania aprovada el 9 de novembre de 2015 i que va ser suspesa pel Tribunal Constitucional.
Entre les propostes clau del debat de política general també hi haurà la petició d'amnistia als dirigents independentistes empresonats, que serà avalada per JxCat, ERC i la CUP i que els comuns no han revelat encara quin serà el seu vot. El Parlament també s'haurà de pronunciar, a instàncies dels anticapitalistes, sobre la "legitimitat" de la desobediència institucional, proposta que difícilment prosperarà. JxCat preveu una abstenció en aquest punt.
Amb tot, els anticapitalistes demanen que no es separi la petició d'amnistia de l'exercici del dret a l'autodeterminació. "No podem parlar en termes individuals d'amnistia. Si són represaliats per haver defensat l'autodeterminació, la resolució del conflicte ha d'estar vinculat a l'autodeterminació", ha defensat la diputada Natàlia Sánchez.
El Parlament demanarà la retirada de la Guàrdia Civil i la dimissió de Cunillera
Els cupaires sí que donaran suport a la proposta presentada per JxCat i ERC en la qual demanen que la Guàrdia Civil marxi de Catalunya i la dimissió de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, arran de les detencions de membres dels CDR. "L'independentisme voldria expulsar més de la meitat dels catalans i ara també a la Guàrdia Civil", ha lamentat Roldán, que ha assenyalat de nou el president de la Generalitat, Quim Torra, per "no condemnar la violència". De fet, Ciutadans demanarà al Parlament en les propostes de resolució del debat de política general que els grups condemnin el terrorisme.
El PSC havia presentat una petició de reconsideració per la resolució de la CUP per l'acord per l'autodeterminació i l'amnistia, i més concretament per dos dels paràgrafs del text dels anticapitalistes en considerar que són "inconstitucionals" i que "contravenen resolucions del TC". En una, es demana que el Parlament reconegui que Catalunya va exercir el dret a l'autodeterminació l'1-O "en un marc d'amenaces i de repressió exercides per l'Estat abans, durant i després". En aquest sentit, la CUP apunten que en lloc de perseguir "els culpables d'aquella violència, s'ha empresonat i forçat a l'exili a moltes de les responsables d'un referèndum legítim i legal".
Els socialistes també demanaven que es descartés l'apartat on els cupaires demanen que la cambra catalana rebutgi les imposicions "antidemocràtiques" de les institucions de l'Estat, en especial del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem. "Com a conseqüència, el Parlament afirma la legitimitat de la desobediència civil i institucional, com a instruments en defensa d’aquells drets civils, polítics i socials que puguin ser lesionats", apunta el text.
Ciutadans, en contra de la resposta institucional a la sentència
Per la seva part, Cs havia presentat una petició de reconsideració perquè no s'admetessin a tràmit les propostes de JxCat, ERC i la CUP que fan referència al "lideratge del Parlament d'una resposta institucional" a la sentència de l'1-O "basada en el respecte, la garantia i la defensa dels drets fonamentals civils i polítics, les llibertats, i l'exercici del dret a l'autodeterminació". En la iniciativa parlamentària també volen que la cambra catalana es comprometi a treballar per la llibertat dels polítics presos "amb l'aplicació d'una amnistia", en cas que la sentència del Tribunal Suprem sigui condemnatòria. Igualment, no volien que s'admetés a tràmit una altra proposta de la CUP per l'acord per l'autodeterminació i l'amnistia, coincidint aquest cop amb el PSC.
Segons els dos grups que havien presentat la petició de reconsideració, els lletrats del Parlament han recordat a la mesa després del debat intern que algun dels punts fa referència a textos i declaracions que el TC va declarar inconstitucional i que en el seu dia els aleshores membres de la Mesa van rebre advertiments per no tramitar qüestions que s'hi referissin.
La CUP denuncia "amenaces" de Cs
La CUP ha denunciat que des de Cs se'ls vulgui "fer callar" i ha afirmat que han rebut "amenaces" dels grups unionistes. I és que una de les propostes presentades per la CUP inclou una reafirmació en la declaració de sobirania aprovada el 9 de novembre de 2015 i que va ser suspesa pel Tribunal Constitucional.
Entre les propostes clau del debat de política general també hi haurà la petició d'amnistia als dirigents independentistes empresonats, que serà avalada per JxCat, ERC i la CUP i que els comuns no han revelat encara quin serà el seu vot. El Parlament també s'haurà de pronunciar, a instàncies dels anticapitalistes, sobre la "legitimitat" de la desobediència institucional, proposta que difícilment prosperarà. JxCat preveu una abstenció en aquest punt.
Amb tot, els anticapitalistes demanen que no es separi la petició d'amnistia de l'exercici del dret a l'autodeterminació. "No podem parlar en termes individuals d'amnistia. Si són represaliats per haver defensat l'autodeterminació, la resolució del conflicte ha d'estar vinculat a l'autodeterminació", ha defensat la diputada Natàlia Sánchez.
El Parlament demanarà la retirada de la Guàrdia Civil i la dimissió de Cunillera
Els cupaires sí que donaran suport a la proposta presentada per JxCat i ERC en la qual demanen que la Guàrdia Civil marxi de Catalunya i la dimissió de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, arran de les detencions de membres dels CDR. "L'independentisme voldria expulsar més de la meitat dels catalans i ara també a la Guàrdia Civil", ha lamentat Roldán, que ha assenyalat de nou el president de la Generalitat, Quim Torra, per "no condemnar la violència". De fet, Ciutadans demanarà al Parlament en les propostes de resolució del debat de política general que els grups condemnin el terrorisme.