La matinada del 12 de febrer de 1978 un gran soroll va despertar els veïns de la modesta localitat de Santa Comba Dão, a l'interior de Portugal. Algú havia col·locat un artefacte explosiu contra l'estàtua d'Antonio de Oliveira Salazar, el dictador portuguès -amic i aliat del general Franco- que havia mort poc abans que la Revolució dels Clavells destruís completament el règim tirànic que ell s'havia fet a mida. L'estàtua va quedar decapitada i els veïns del poble on havia nascut el dictador van deixar aquell home metàl·lic sense cap tal i com havia quedat durant molts anys, fins que van retirar el monument sencer.

Salazar està enterrat al cementiri del seu poble. Com Benito Mussolini, el cos del qual va ser salvatgement vexat després de ser executat. Nicolae Ceaucescu va ser afusellat i enterrat, sota nom fals, fins que, passat el temps, els familiars van poder identificar la tomba i traslladar-ne les restes. El cos de Stalin també va ser retirat del mausoleu on se'l va sepultar inicialment.

Les cendres d'Augusto Pinochet estan en mans de la família per la negativa de l'exèrcit xilè a rendir-li honors militars. Videla està enterrat en un cementiri privat, després de passar el final de la seva vida a la presó. Els cossos de Hitler i Pol Pot van ser cremats amb benzina pels seus últims partidaris i ni tan sols tenen tomba.

Només estan en mausoleus els cadàvers de tirans que encara són venerats pel règim que van fundar. Kim Il Sung i Kim Jong Il estan en estances visitables a la capital de Corea del Nord i Mao també està momificat a la plaça de Tiananmen. Exactament igual que Francisco Franco. Repeteixo: Exactament igual que Francisco Franco.