La petició de l'autodeterminació i l'amnistia es votarà a la majoria dels municipis

L'objectiu és aplegar el suport de 800 ajuntaments per visibilitzar que es tracta de dues reivindicacions majoritàries a Catalunya

Els impulsors de l'Acord Social per l'Amnistia i l'Autodeterminació, aquest divendres
Els impulsors de l'Acord Social per l'Amnistia i l'Autodeterminació, aquest divendres | ND
22 de juliol del 2022
Actualitzat a les 10:16h
Visibilitzar que existeix una àmplia majoria de la societat catalana a favor del dret a l'autodeterminació i la petició d'amnistia. Aquest és l'objectiu que s'ha marcat el grup promotor de l'Acord Social per l'Amnistia i l'Autodeterminació, que ha afermat el suport a aquesta iniciativa d'ERC, el PDECat, Junts, la CUP i grups independents, així com l'abstenció o el "sí crític" dels comuns, en funció del municipi. Aquesta entesa aplega el 75% dels càrrecs electes municipals -6.287 regidors dels 9.069 que hi ha en total-. En el cas de Barcelona, segons els impulsors, s'han avingut a "obrir un procés de transacció de la proposta inicial", com a es va fer al febrer de l'any passat, quan es va posicionar a favor de l'amnistia, així com d'altres propsotes per avançar en la desjudicialització del conflicte polític. 

L'Acord Social per l'Amnistia i l’Autodeterminació, impulsat per David Fernàndez, Carme Forcadell, Quim Forn, Marina Geli, Marina Llansana i Ozgur Günes Öztürk, han teixit l'entesa amb les diferents formacions durant el mes de juny i compta amb el suport de l'Associació de Municipis per la Independència. "Visibilitzar, al costat del suport social a la doble demanda d’amnistia i autodeterminació, el compromís del món local i municipal amb el reclam de la fi de la repressió", recullen com a fita d'aquesta acció, que té per objectiu arribar a aplegar el suport de 800 ajuntaments. 

De fet, durant aquest mes de juliol ja hi ha fins a 13 municipis que han aprofitat el darrer ple municipal abans de l’estiu per aprovar el manifest per unanimitat. Entre ells hi ha: Arbúcies, Calders, Cassà de la Selva, Granyena de les Garrigues, Gurb, El Perelló, Llagostera, L’Espluga de Francolí, Oristà, Palau d’Anglesola, Pira, Puig-reig o Sant Feliu Sasserra. I en una dotzena més s'ha aprovat amb majoria absoluta: Corbera de Llobregat, Deltebre, Les Franqueses del Vallés, Palau-solità i Plegamans, Palamós, Premià de Mar, Ripoll, Sant Julià de Ramis, Sitges, Tortosa, Torelló i Vilassar de Mar.

Mentre continuen les votacions als ajuntaments, l'agenda de l'Acord passa per continuar sumant adhesions en el teixit associatiu català. Per ara, compten amb el suport de més de 200 entitats de l'àmbit social, cultural, econòmic i sindical. Entre les més recents hi ha CECOT i la Confederació de Cooperatives de Catalunya. També s'hi ha adherit l'entitat de referència del moviment veïnal de Catalunya, la CONFAVC (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya), el Sindicat de Llogateres o el CIEMEN, així com Òmnium Cultural, entre d'altres.

L'Acord Social per l'Amnistia i l’Autodeterminació, que va ser una aposta del president de la Generalitat, Pere Aragonès, té previst acabar els seus treballs just després de l'estiu i presentarà les seves conclusions el 3 d'octubre, coincidint amb el cinquè aniversari de l'1-O.