Els noms de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart també han ressonat aquesta setmana a Estrasburg. El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, va intervenir davant l'intergrup del Parlament Europeu per les minories, les comunitats nacionals i les llengües per presentar l'entitat i explicar la tasca en defensa del reconeixement ple del català a les institucions comunitàries. Però els esdeveniments van canviar el guió previst, i Escuder va aprofitar per traslladar el clam per l'alliberament dels presidents de l'ANC i Òmnium.

El màxim responsable de Plataforma per la Llengua va denunciar l'acció de l'estat a Catalunya, els atacs contra les llibertats civils, les detencions de càrrecs públics i la repressió produïda l'1-O per part de la policia espanyola contra ciutadans que volien votar, una actuació culminada amb la intervenció de l'autonomia. Escuder va finalitzar la seva intervenció demanant "la llibertat immediata" de Cuixart i Sànchez. En la seva exposició, també va exposar la realitat d'una llengua catalana que es parla a Catalunya, el País Valencià, les Illes, el departament dels Pirineus Orientals de la República francesa, el Principat d'Andorra i el territori de l'Alguer a Sardenya. Va esmentar el potencial de la cultura i la literatura catalana des de Joanot Martorell a Jaume Cabré, i va recordar alguns elements importants d'un idioma que és el catorzè més parlat de la Unió Europea.

Discriminació estructural

La Plataforma per la Llengua va néixer el 1993 per a la promoció i la defensa del català i té 14.000 associats. Òscar Escuder va referir-se a la "discriminació estructural" de la llengua catalana dins de l'estat espanyol. Una situació que va explicar començant pel que diu l'article 3 de la Constitució, que estableix una clara preeminència del castellà sobre la resta de llengües de l'estat. Una realitat que es plasma en les dificultats que encara arrossega el català per obrir-se pas en l'administració de justícia, o en les normes legals que obliguen a l'etiquetatge en castellà, així com a l'ofensiva contra la immersió lingüística.

Aquesta discriminació estructural es fa molt evident en l'administració pública, on el coneixement del català no és un requisit obligatori per als funcionaris estatals que treballen a Catalunya. Segons els estudis elaborats per la Plataforma, només un 1,4% dels webs de l'administració espanyola estan traduïts al català. Escuder es va referir també a l'increment de sancions pel fet d'adreçar-se en català a membres de les forces d'ordre espanyoles. El darrer cas ha estat el d'una multa de 600 euros a un ciutadà per dirigir-se en català a un policia a l'aeroport. Davant aquest cúmul de situacions, Escuder va afirmar a Estrasburg que "Catalunya necessita un estat propi per sobreviure".  

Per això, la Plataforma per la Llengua ja ha demanat al Parlament Europeu que els ciutadans es puguin adreçar directament a les institucions comunitàries en català, sense haver de traslladar abans les comunicacions a la delegació de la Generalitat a Brussel·les per a la seva traducció. Un sistema que alenteix en dos o tres mesos la resposta. En aquest sentit, Escuder va sol·licitar a Estrasburg -ho ha fet en totes les entrevistes mantingudes aquesta setmana amb eurodiputats- que els parlamentaris reclamin al seu president, Antonio Tajani, que compleixi la seva paraula de fer tots els possibles per normalitzar l'ús del català a l'Eurocambra.