En una setmana que serà clau per al procés sobiranista, la Plataforma per la Llengua ha desembarcat a Estrasburg per denunciar davant les institucions europees la vulneració dels drets lingüístics dels catalanoparlants. Però la Plataforma també aprofitarà la seva estada a Estrasburg per explicar la situació política que es viu a Catalunya, i la greu vulneració de drets civils i polítics que s'està produint per part de l'Estat espanyol, amb detencions de càrrecs públics, la repressió contra el referèndum de l'1-O i l'empresonament dels presidents de l'ANC i d'Òmnium Cultural.

Des d'ahir i fins dijous, una delegació de l'entitat presidida pel seu president, Òscar Escuder, està mantenint contactes amb un seguit de personalitats del Consell d'Europa i del Parlament Europeu. Ahir, la delegació es va reunir amb Sixto Molina, responsable del secretariat de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries del Consell d'Europa, i aquest dimarts ho ha fet amb un seguit d'eurodiputats de diversos grups de l'eurocambra, entre ells amb Helga Stevens, diputada flamenca i portaveu del Grup de Conservadors i Reformistes Europeus, i l'irlandès Mat Carthy, del Sinn Féin, que han mostrat el seu suport al ple reconeixement del català a la Unió.

Més parlants que onze de les llengües oficials

El català és la catorzena llengua més parlada de la UE i hi ha onze idiomes oficials que tenen menys parlants que el català. Però malgrat això, el més calent és a l'aigüera i la llengua pròpia de Catalunya encara no ha estat admesa com a oficial dins de la UE. El principal entrebanc és el veto del govern espanyol. La Plataforma per la Llengua ha demanat al Parlament Europeu que requereixi al president de la cambra, Antonio Tajani, que compleixi el seu compromís quan era candidat al càrrec, que va ser el de donar tot el seu suport a la plena normalització de l'ús de la llengua a la UE, sempre que el govern espanyol no s'hi oposés.

La no-oficialitat del català implica la impossibilitat d'utilitzar el català amb normalitat en les institucions comunitàries. Des de la Plataforma s'ha denunciat l'incompliment per part de l'Estat espanyol dels acords bilaterals subscrits per Madrid amb la Comissió Europea, el Consell de la UE, el Defensor del Poble europeu, el Comitè de les Religions, el Comitè Econòmic i Europeu i el Tribunal de Justícia de la UE. Aquests acords havien de permetre la correspondència normal en català amb aquestes institucions, cosa que no es produeix i només és factible en comunicacions bàsiques, però no amb documents de caràcter jurisdiccional.

Una de les reivindicacions reclamades per la Plataforma és facilitar la reciprocitat de les emissions audiovisuals en català, com a mínim, entre els territoris transfronterers. Una disposició que també s’hauria d’aplicar entre els diferents territoris d’un mateix estat que parlen la mateixa llengua, cosa que no es produeix.  

L'entitat insistirà en totes les trobades que no s'ha complert amb la Resolució Reding de 1990, que instava la Comissió Europea a facilitar els usos del català malgrat el seu estatus de llengua no oficial a la UE. Encara ara, les comunicacions en català dels ciutadans a la UE no funcionen plenament i les respostes a les peticions en català triguen dos o tres mesos més que les que es tramiten en castellà.

Dijous, l'entitat intervindrà davant l'intergrup de llengües minoritàries i regionals del Parlament Europeu, que copresideix l'eurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras.