Amb permís del "funeral d'Estat" per les 237 víctimes de la dana, que va estar marcat per les lògiques escridassades a Carlos Mazón, cada cop està més acorralat, la setmana política ha estat marcada pel trencament, per ara sense cap efecte pràctic, de Junts amb el PSOE al Congrés. Avui se sabrà el suport que la iniciativa de Carles Puigdemont ha tingut entre la militància, i s'espera que sigui molt alt. Bàsicament perquè deixar de ser socis de Pedro Sánchez no implica que governin el PP i Vox ni varia la posició institucional del partit. A Madrid, però, hi ha altres set diputats independentistes, els d'Esquerra.

Com els afecta la decisió de Junts? Hi haurà algun canvi? Els posa nerviosos? Bernat Surroca escriu avui aquesta interessant informació després d'auscultar la sala de màquines de la formació que lidera Oriol Junqueras. No preveuen revisar res, defugen la crítica (això queda per Gabriel Rufián) i diuen que la cosa no va amb ells. D'entrada, algunes coses. La primera és que, a diferència de Junts, Esquerra es va presentar a les eleccions dient que, si podia, faria possible un govern d'esquerres. Els seus votants prefereixen Sánchez tant com els de Junts, però intueixen que trencar-hi a ells els castigaria més. Ni estan per pactes amb la dreta ni creuen que se'n puguin obtenir concessions polítiques per Catalunya en àmbits com l'antirepressiu, la llengua o les inversions. En aquests assumptes van posar l'accent els partits independentistes amb el PSOE.

La segona és que ERC no té una frontera tan accentuada (i pel que sembla sagnant) amb Aliança Catalana com Junts. Això fa que els de Puigdemont estiguin més inquiets i hagin evitat acabar la legislatura de bracet del govern espanyol d'esquerres. Que Junts es despengi té un efecte pràctic sobre ERC: no hi haurà pressupostos generals de l'Estat (Salvador Illa sí que manté la idea de presentar-los i aprovar-los) i això treu als republicans una palanca de pressió per disputar les dues pilotes vives per les quals lluita, el finançament singular i el traspàs de Rodalies.   

Amb els socialistes no n'hi ha prou amb fer un bon pacte, per detallat que estigui com era el cas del finançament singular. Després, quan s'ha d'aplicar, cal tornar a negociar. Illa es vanta de complir sempre els acords, però no pot afirmar que aquesta sigui la pauta de conducta dels seus companys espanyols. A ERC ho han assumit, però mantenen l'aposta dels darrers anys per més discutida que sigui dins i fora del partit. Els ha donat resultats com els indults, la llei d'amnistia, la de l'audiovisual o la reducció del deute de la Generalitat. Això no els ha portat un reconeixement de Junts o d'altres actors de l'independentisme, més aviat al revés, però els anima a continuar provant-ho com a mal menor i malgrat el mal regust de boca que deixen els incompliments flagrants en matèria pressupostària o les dificultats que s'intueixen amb el finançament. El cavall de batalla és el principi d'ordinalitat, que establiria unes regles de joc diferents de les actuals i estabilitzaria un sistema que rebaixés de forma clara el dèficit fiscal.

ERC creu que se'n pot sortir perquè les seves dues pilotes tenen també com a beneficiari al govern d'Illa i milloraran la vida i els serveis públics de milions de catalans. Però l'experiència, i la dificultat afegida d'haver-ho de fer pràcticament sols, hauria de mantenir-los en un optimisme més que moderat. 

Avui no et perdis

• Dades: Què en pensen els votants de Junts de Pedro Sánchez?; Bernat Surroca Albet.
• Al PP se li acumulen les desgràcies; per Pep Martí i Vallverdú.
• Les deu perles de l'entrevista a Joan Carles I: «La democràcia no va caure del cel»; per Guillem Delso.
• Nou rumb a la Mina amb els reallotjaments del bloc Venus i un pla 2030 per al barri; per David Cobo.
• La CCMA estén la mà als treballadors per fer conviure el 3CatInfo amb les marques de TV3 i Catalunya Ràdio; per Víctor Rodrigo.

El passadís

La setmana passada us explicava que ahir havia de ser un dia gran per a Sílvia Orriols. Estava convidada a dictar una conferència en un dels esmorzars del Nova Economia Fòrum a un hotel de luxe de la Gran Via de Barcelona. No se sabia encara qui en faria la presentació i hi havia expectació per la nòmina de convidats. A última hora, però, l'acte es va haver de suspendre per motius de salut de la líder de la formació xenòfoba. Alguns dels convidats i periodistes que la volien escoltar ja eren presents. Entre ells, l'exconseller i actual líder de Convergents, Germà Gordó.

Vist i llegit

El periodista Toni Clapés és un dels premiats dels Ondas d'enguany. El presentador del Versió RAC1 ha viscut dies feliços. Ahir, Jordi Basté, l'altra gran estrella de l'emissora privada, li va dedicar una bona i emotiva estona de ràdio a El Món a RAC1 carregada de sorpreses, entre elles la seva esposa, la també periodista, en aquest cas a Catalunya Ràdio, on presenta La nit dels ignorants, Marta Romagosa, i la seva filla. Clapés passa una època de salut complicada perquè no li acaben de trobar el que té i el guardó és un reconeixement que va permetre que també parlés de la seva vida i de com entén la feina. Podeu recuperar-ho aquí.

La cançó

Fa uns dies us vaig explicar que, com a avançament al seu nou treball, que veurà la llum el 2026, el cantautor xativí Feliu Ventura havia publicat una cançó, Quan el cel es torna negre, molt crítica amb Mazón i la seva gestió, que naixia de la indignació i que volia ser una abraçada i memòria a les víctimes. En el repertori musical per recordar la dana hi destaca també Lladres de sobretaula, animada per les víctimes de la catàstrofe i en el que han participat Panxo, Feliu Ventura, Los Chikos del Maíz, Abril, Pep Gimeno Botifarra o La Maria. La cançó és emotiva i s'enganxa i la referència a Mazón i el seu llarg àpat al Ventorro també.

 [Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]