08
de juny
de
2020, 20:15
Actualitzat:
20:15h
De família intocable a família imputada. El 25 de juliol de 2014 un terratrèmol sacsejava la política catalana. En un comunicat de dues pàgines, Jordi Pujol, que aleshores encara conservava el títol de Molt Honorable, revelava l'existència d'una suposada herència del pare, Florenci Pujol, sense regularitzar a l'estranger. Un terratrèmol que arribava amb Oriol Pujol ja imputat pel cas de les ITV i que portaria problemes judicials en cascada a la resta de fills del clan i inclús a Marta Ferrusola, la "mare superiora" que demanava fer moviments de diners en forma de "missals" als bancs andorrans.
El comunicat de Jordi Pujol confirmava la informació que havia sortit a El Mundo tres setmanes abans, segons la qual existien moviments bancaris sospitosos de la família a Andorra per valor de 3,4 milions d'euros des del 2010. La confessió seria l'inici oficiós de l'anomenat cas Pujol, que ha deixat una família imputada pendent de l'Audiència Nacional.
Sis anys després, la instrucció continua oberta. Havia començat dos anys abans, el 2012, amb el focus sobre el primogènit, Jordi Pujol Ferrusola. El 2016 la causa va ser declarada "complexa". Estava previst que acabés el setembre de l'any passat, però José de la Mata, magistrat de l'Audiència Nacional, va prorrogar-la fins al març de 2021 per poder analitzar les proves pendents. El jutge investiga l'origen de la fortuna de la família de l'expresident i hi ha una quarantena de persones investigades, entre les quals el propi Pujol, la seva dona, Marta Ferrusola, i els set fills.
La defensa dels Pujol Ferrusola manté que no hi ha delicte. De fet, va aportar fa pocs dies a l'Audiència Nacional un certificat d'Hisenda que negava cap compte fora d'Andorra i insistia que els diners estaven regularitzats o bé en tràmit d'estar-ho. Els advocats de la família sostenen que dels prop d'onze milions d'euros que hi havia als comptes procedents de l'avi Florenci s'haurien regularitzat excepte 2,4 milions del fill gran, Jordi Pujol Ferrusola -a qui tant des de CDC com en l'entorn familiar s'assenyala com a artífex de les operacions ombrívoles que persegueixen tant pares com germans-, per uns préstecs que, un cop liquidats, deixaran el compte en saldo negatiu.
Una família imputada
El jutge considera el "clan Pujol" una organització criminal que va cometre durant anys diversos delictes de blanqueig de capitals i frau fiscal a l'empara de la presidència de la Generalitat que va ostentar durant dues dècades el patriarca. L'origen de tot plegat és l'herència de l'avi Florenci, que la família "no va trobar el moment" de regularitzar durant 30 anys i diverses amnisties fiscals. Tots els membres de la família tenen causes obertes amb la justícia: els casos més destacats són els de Jordi Pujol fill i el cas de les ITV d'Oriol Pujol, l'únic dels fills que s'ha dedicat a la política i hereu de Mas a CDC.
El fill gran de l'expresident va passar sis mesos a la presó per haver intentat ocultar el seu patrimoni durant la investigació en una trama internacional de blanqueig de capitals, amb ramificacions a Panamà on va tenir fins i tot la peculiar ajuda del pare d'una diputada de Vox. El fill petit, Oriol, va arreglar concursos per a la concessió d'ITV a Catalunya a canvi de comissions i va ser condemnat a dos anys i mig de presó per tràfic d'influència, frau i falsedat documental després d'acceptar el delicte i acordar una pena menor. Des del juliol de 2019 surt de la presó regularment amb el tercer grau. A banda d'ells, el jutge també investiga els negocis milionaris de Jordi, Josep i Pere Pujol, i el cobrament de comissions per part d'Oleguer Pujol.
Quedarà per a la història de les comissions parlamentàries la compareixença de la mare, Marta Ferrusola, que va assegurar que els fills "anaven amb una mà al davant i l'altra al darrere" i que la família "no en tenia ni cinc". Quan Ferrusola "renyava" els diputats, el maig de 2017, la policia sospitava que el "benefici il·lícit" de les activitats dels Pujol s'acostava als 70 milions d'euros i el ball de xifres que des del principi ha anat sortint als mitjans s'allunya de la imatge de família humil que va voler donar l'esposa de Pujol a la cambra catalana.
Un cas que esquitxa les clavegueres de l'Estat
El cas Pujol combina política, herències sospitoses i negocis poc transparents, però també hi tenen un paper important les clavegueres de l'Estat. L'any 2014, en ple procés independentista i amb el 9-N a l'horitzó, la maquinària estatal estava en plena activitat per treure els draps bruts de l'independentisme, i en la causa dels Pujol hi juguen les filtracions interessades d'informes policials i noms ben coneguts del deep state com José Manuel Villarejo, actualment en presó provisional.
Fa unes setmanes, la família de l'expresident va denunciar a l'Audiència Nacional seguiments i violació de domicili per part de l'excomissari de la policia espanyola, en el marc d'un operatiu orquestrat pel Ministeri de l'Interior durant el govern del PP. Segons l'escrit de la defensa de Jordi Pujol Ferrusola, presentat al jutjat d'instrucció 6 que investiga el cas Villarejo, el febrer de 2013 es van produir almenys "tres intrusions en el domicili de l'exdona i la filla petita de Pujol Ferrusola" per trobar-hi documentació en poder del fill gran dels Pujol, encarregat de gestionar durant anys l'herència de l'avi Florenci.
És sospitosa també la qüestió del pen-drive que va aparèixer el febrer de 2017 amb informació sobre els Pujol des de 1998. Va sortir l'endemà de la declaració a l'Audiència Nacional d'un altre dels noms cèlebres del deep state, el comissari Marcelino Martín Blas i el director adjunt operatiu de la policia Eugenio Pino. En relació a aquest fet, Jordi Pujol fill i Villarejo declararan el proper 10 de juny en el judici contra Pino, acusat d'un delicte de revelació de secrets.
El cas va anar a parar inicialment a l’Audiència Nacional perquè la documentació de Pujol Ferrusola va ser incorporada en un informe de la UDEF, que es va presentar al jutjat central d'instrucció número 5, en el marc de la investigació sobre l'origen de la família. El jutge instructor, José de la Mata, però, va veure "indicis de l'origen incert" dels documents i va decidir incoar una peça separada per tal de no contaminar la causa.
Caiguda, silenci i una última entrevista
Des que va esclatar el cas Pujol el 2014, Jordi Pujol viu en l'ostracisme polític. Les seves aparicions públiques es compten amb els dits de les mans i no ha donat detalls de la causa contra ell, més enllà de les declaracions com a imputat que ha fet davant del jutge i de la compareixença que va fer al Parlament. La confessió va tenir com a conseqüència directa la renúncia al títol de Molt Honorable, a la pensió vitalícia i a l'oficina de l'expresident. També va haver de tornar la Medalla d'Or de Barcelona.
Des d'aleshores, silenci, però també una advertència que va deixar anar al Parlament: "Si vas segant la branca d'un arbre, al final cau tota la branca i tots els nius que hi ha. Després cauran tots! I haurà estat responsabilitat de tots els que han practicat aquest tipus de política!". Amb 90 anys acabats de fer, Pujol encara no ha explicat res, però ha enregistrat una entrevista on parlarà "de tot" davant les càmeres. El document es va gravar el 2019 però encara no se sap quan es publicarà ni on es podrà veure.
El comunicat de Jordi Pujol confirmava la informació que havia sortit a El Mundo tres setmanes abans, segons la qual existien moviments bancaris sospitosos de la família a Andorra per valor de 3,4 milions d'euros des del 2010. La confessió seria l'inici oficiós de l'anomenat cas Pujol, que ha deixat una família imputada pendent de l'Audiència Nacional.
Sis anys després, la instrucció continua oberta. Havia començat dos anys abans, el 2012, amb el focus sobre el primogènit, Jordi Pujol Ferrusola. El 2016 la causa va ser declarada "complexa". Estava previst que acabés el setembre de l'any passat, però José de la Mata, magistrat de l'Audiència Nacional, va prorrogar-la fins al març de 2021 per poder analitzar les proves pendents. El jutge investiga l'origen de la fortuna de la família de l'expresident i hi ha una quarantena de persones investigades, entre les quals el propi Pujol, la seva dona, Marta Ferrusola, i els set fills.
La defensa dels Pujol Ferrusola manté que no hi ha delicte. De fet, va aportar fa pocs dies a l'Audiència Nacional un certificat d'Hisenda que negava cap compte fora d'Andorra i insistia que els diners estaven regularitzats o bé en tràmit d'estar-ho. Els advocats de la família sostenen que dels prop d'onze milions d'euros que hi havia als comptes procedents de l'avi Florenci s'haurien regularitzat excepte 2,4 milions del fill gran, Jordi Pujol Ferrusola -a qui tant des de CDC com en l'entorn familiar s'assenyala com a artífex de les operacions ombrívoles que persegueixen tant pares com germans-, per uns préstecs que, un cop liquidats, deixaran el compte en saldo negatiu.
Una família imputada
El jutge considera el "clan Pujol" una organització criminal que va cometre durant anys diversos delictes de blanqueig de capitals i frau fiscal a l'empara de la presidència de la Generalitat que va ostentar durant dues dècades el patriarca. L'origen de tot plegat és l'herència de l'avi Florenci, que la família "no va trobar el moment" de regularitzar durant 30 anys i diverses amnisties fiscals. Tots els membres de la família tenen causes obertes amb la justícia: els casos més destacats són els de Jordi Pujol fill i el cas de les ITV d'Oriol Pujol, l'únic dels fills que s'ha dedicat a la política i hereu de Mas a CDC.
El fill gran de l'expresident va passar sis mesos a la presó per haver intentat ocultar el seu patrimoni durant la investigació en una trama internacional de blanqueig de capitals, amb ramificacions a Panamà on va tenir fins i tot la peculiar ajuda del pare d'una diputada de Vox. El fill petit, Oriol, va arreglar concursos per a la concessió d'ITV a Catalunya a canvi de comissions i va ser condemnat a dos anys i mig de presó per tràfic d'influència, frau i falsedat documental després d'acceptar el delicte i acordar una pena menor. Des del juliol de 2019 surt de la presó regularment amb el tercer grau. A banda d'ells, el jutge també investiga els negocis milionaris de Jordi, Josep i Pere Pujol, i el cobrament de comissions per part d'Oleguer Pujol.
Quedarà per a la història de les comissions parlamentàries la compareixença de la mare, Marta Ferrusola, que va assegurar que els fills "anaven amb una mà al davant i l'altra al darrere" i que la família "no en tenia ni cinc". Quan Ferrusola "renyava" els diputats, el maig de 2017, la policia sospitava que el "benefici il·lícit" de les activitats dels Pujol s'acostava als 70 milions d'euros i el ball de xifres que des del principi ha anat sortint als mitjans s'allunya de la imatge de família humil que va voler donar l'esposa de Pujol a la cambra catalana.
Un cas que esquitxa les clavegueres de l'Estat
El cas Pujol combina política, herències sospitoses i negocis poc transparents, però també hi tenen un paper important les clavegueres de l'Estat. L'any 2014, en ple procés independentista i amb el 9-N a l'horitzó, la maquinària estatal estava en plena activitat per treure els draps bruts de l'independentisme, i en la causa dels Pujol hi juguen les filtracions interessades d'informes policials i noms ben coneguts del deep state com José Manuel Villarejo, actualment en presó provisional.
Fa unes setmanes, la família de l'expresident va denunciar a l'Audiència Nacional seguiments i violació de domicili per part de l'excomissari de la policia espanyola, en el marc d'un operatiu orquestrat pel Ministeri de l'Interior durant el govern del PP. Segons l'escrit de la defensa de Jordi Pujol Ferrusola, presentat al jutjat d'instrucció 6 que investiga el cas Villarejo, el febrer de 2013 es van produir almenys "tres intrusions en el domicili de l'exdona i la filla petita de Pujol Ferrusola" per trobar-hi documentació en poder del fill gran dels Pujol, encarregat de gestionar durant anys l'herència de l'avi Florenci.
És sospitosa també la qüestió del pen-drive que va aparèixer el febrer de 2017 amb informació sobre els Pujol des de 1998. Va sortir l'endemà de la declaració a l'Audiència Nacional d'un altre dels noms cèlebres del deep state, el comissari Marcelino Martín Blas i el director adjunt operatiu de la policia Eugenio Pino. En relació a aquest fet, Jordi Pujol fill i Villarejo declararan el proper 10 de juny en el judici contra Pino, acusat d'un delicte de revelació de secrets.
El cas va anar a parar inicialment a l’Audiència Nacional perquè la documentació de Pujol Ferrusola va ser incorporada en un informe de la UDEF, que es va presentar al jutjat central d'instrucció número 5, en el marc de la investigació sobre l'origen de la família. El jutge instructor, José de la Mata, però, va veure "indicis de l'origen incert" dels documents i va decidir incoar una peça separada per tal de no contaminar la causa.
Caiguda, silenci i una última entrevista
Des que va esclatar el cas Pujol el 2014, Jordi Pujol viu en l'ostracisme polític. Les seves aparicions públiques es compten amb els dits de les mans i no ha donat detalls de la causa contra ell, més enllà de les declaracions com a imputat que ha fet davant del jutge i de la compareixença que va fer al Parlament. La confessió va tenir com a conseqüència directa la renúncia al títol de Molt Honorable, a la pensió vitalícia i a l'oficina de l'expresident. També va haver de tornar la Medalla d'Or de Barcelona.
Des d'aleshores, silenci, però també una advertència que va deixar anar al Parlament: "Si vas segant la branca d'un arbre, al final cau tota la branca i tots els nius que hi ha. Després cauran tots! I haurà estat responsabilitat de tots els que han practicat aquest tipus de política!". Amb 90 anys acabats de fer, Pujol encara no ha explicat res, però ha enregistrat una entrevista on parlarà "de tot" davant les càmeres. El document es va gravar el 2019 però encara no se sap quan es publicarà ni on es podrà veure.