22
de novembre
de
2021, 19:40
Actualitzat:
23
de novembre,
13:28h
És una seqüència curta, amb prou feines s'allarga més de deu segons. Pere Aragonès, molest, es queixa a Jordi Puigneró mentre amb la mà apunta lleugerament cap al faristol. Qui parla, en aquell moment? Joan Canadell, diputat de Junts i autor d'una de les intervencions que explica millor la jornada que s'ha viscut a cavall del Palau de la Generalitat i del Parlament. Què deia Canadell? Que no trobarien el seu partit en cap gir autonomista que inclogués un tripartit de la "via àmplia", expressió de capçalera d'ERC en campanya. El debat de pressupostos, superat a favor del Govern gràcies a l'acord entre el president de la Generalitat i dels comuns per superar les esmenes a la totalitat, ha servit per retratar les discrepàncies dins l'independentisme. No només les que existeixen entre la CUP i el Govern, conegudes des de fa setmanes, sinó també a les que condicionen de forma perenne les relacions entre ERC i Junts.
La intervenció de Canadell ha generat malestar a les files republicanes, però el cert és que dins del partit de Carles Puigdemont tampoc ha generat unanimitat, tant pel fons com per les formes. Sense anar més lluny, consellers del Govern mostraven el seu disgust en privat. El dia s'ha salvat perquè el pressupost continua viu després de transitar per la incertesa al llarg de l'última setmana, però les seqüeles són òbvies: la relació entre socis a Palau torna a quedar lesionada, i la CUP queda més lluny de la majoria governamental. Fins que no hi hagi gestos sobre el referèndum -fixar data i crear les condicions per celebrar-lo- ni variacions sobre els grans projectes -Hard Rock, Jocs Olímpics d'Hivern, ampliació del Prat i Circuit de Catalunya-, no seran al costat del Govern. En els propers dies, Aragonès s'hi haurà de citar per avaluar fins a quin punt continua vigent l'acord d'investidura, que inclou una qüestió de confiança el 2023.
També s'haurà de veure amb els socis de Junts, perquè l'acord amb els comuns ha aixecat ampolles. Per dos motius: perquè altera la majoria del 52% -preludi, diuen, d'un tripartit de "via àmplia autonomista"- i perquè una de les penyores a pagar per part d'ERC és el suport als pressupostos d'Ada Colau, antagonista d'Elsa Artadi a Barcelona. "Això no és un canvi de cromos com si fos el Mercat de Sant Antoni", ha apuntat Canadell. Joan Carles Gallego, negociador dels comuns i que ha aprofitat per agrair la feina del departament d'Economia liderat per Jaume Giró en les converses dels últims dies -una participació que des de Junts s'ha intentat obviar al màxim, absència inclosa de Giró en la reunió decisiva de diumenge-, ha recomanat a l'expresident de la Cambra que aprofités futures visites al mercat de Sant Antoni per comprar llibres.
Literatura de mercat a banda, Giró sortia aquest dilluns satisfet per haver superat el tràmit dels pressupostos, malgrat l'ensurt ocasionat pel discurs de Canadell. Ara té fins al 23 de desembre per negociar el suport final del comuns, i també per mirar de refer ponts amb la CUP, amb qui ha interactuat intensament durant mesos per elaborar els comptes. El conseller ha "celebrat" l'acord amb els comuns, perquè li permetia continuar el tràmit pressupostari, però ha lamentat no fer-ho de bracet amb els anticapitalistes, als quals ha retret que no considerin "prou sobiranista" l'executiu i que hagin volgut enviar els comptes a la paperera de la història. Ha reivindicat un cop més la figura d'Artur Mas -de llarg, és el conseller que més ho ha fet des que ha arrencat la legislatura-, i ha negat l'existència de l'anomenada "sociovergència".
"Pot no existir Convergència, però sí que existeix la sociovergència", ha replicat des del faristol Eulàlua Reguant, cara visible aquests dies de la CUP, com ja ho va ser de l'episodi que va derivar en la "mutació" de l'acord que va permetre investir Carles Puigdemont i, després, tombar-li els pressupostos al cap de només mig any. L'escenari presenta similituds evidents amb el context actual, però hi ha dues diferències: no hi ha un horitzó nacional clar -la CUP el continua reclamant, mentre Junts insisteix que l'acord amb els comuns "allunya" el "nou embat-, i els comuns han entrat a formar part del joc de la governabilitat. Fins i tot l'expresident Quim Torra va tramitar els comptes amb ells abans que arrenqués la pandèmia del coronavirus, que encara ho empapa tot.
Una majoria del 52% formalment esquerdada al Parlament
En aquell moment, el Govern de Torra ja tenia data de caducitat. Les divisions internes derivades de la pèrdua de l'acta de diputat van dur l'expresident a proclamar aquell "pressupostos i eleccions" el 29 de gener del 2020, quan quedava només un mes i mig per l'esclat de la crisi sanitària. Les discrepàncies, dins l'executiu liderat per Aragonès, encara no han arribat a aquest nivell, però en els grans debats de la legislatura -ampliació del Prat, taula de diàleg i pressupostos- s'hi han notat les esquerdes. El millor exemple és la gestió matinal de l'acord, que el president ha comunicat dins del consell executiu sense queixes per part dels consellers, també els de Junts.
Si més no, aquesta era la visió que transmetia Presidència, tot i que després Vicepresidència -en mans de Junts i comandada per Jordi Puigneró, a qui dirigents del seu partit retreuen en privat "inacció" en el tram final dels comptes- es matisava que s'havia fet constar la queixa per haver "trencat" la majoria del 52%. En una compareixença des de la Galeria Gòtica, Aragonès ha situat el Govern "per sobre" de les divergències. "L'important és que les coses passin", radiografiava des de Palau, mentre al Parlament s'hi reunia l'executiva de Junts. El partit de Puigdemont carregava contra l'acord amb els comuns, per bé que no s'introdueixen modificacions substancials; i també mostrava favoritisme per haver arribat a una entesa amb la CUP, que precisament exigia canvis en aspectes nuclears de model de país. Canadell ha acabat donant la benvinguda als comuns al pressupost "del Hard Rock i dels Jocs Olímpics".
El PSC i una majoria "a la paperera de la història"
El grup que comanda Salvador Illa havia volgut jugar un paper central en la negociació dels comptes, però no se n'ha acabat sortint. Aragonès mai ha volgut acceptar-li la mà estesa, perquè interpreta que hauria hagut de renunciar a qüestions relacionades amb l'autodeterminació i l'amnistia, malgrat que ERC col·labora amb el PSOE al Congrés dels Diputats i s'asseu -sense Junts- a la taula de diàleg amb l'Estat. Alícia Romero, portaveu parlamentària del PSC, ha donat per trencada la majoria independentista, que ha situat "a la paperera de la història". També ha aprofitat per enviar un dard a Jéssica Albiach, perquè la líder dels comuns havia estat crítica amb la "sociovergència".
L'entesa amb el Govern inclou més recursos per a la Formació Professional (FP), passos per a la internalització del 061 i el 112, i 1.000 milions en polítiques d'habitatge. L'executiu i els comuns també han acordat més ajuts a la indústria, recursos per al tramvia a Tarragona i un impost per gravar els aliments ultraprocessats, així com l'ús de càmeres en les escopetes de foam dels Mossos d'esquadra. En matèria d'habitatge, l'executiu liderat per Aragonès ha assolit un compromís semblant al que ja va tancar amb la CUP abans que els anticapitalistes ratifiquessin l'esmena a la totalitat als comptes. El Govern farà "les modificacions pressupostàries necessàries" en l'execució del pressupost -i en funció dels ingressos- per assolir una despesa de 1.000 milions. A banda dels 749 milions previstos en el projecte aprovat la setmana passada pel consell executiu, es destinaran 251 milions a polítiques per fomentar l'habitatge públic.
PSC a banda, les crítiques de PP, Ciutadans i Vox han estat les previsibles sobre el rumb del Govern, i han aprofundit en la poca operativitat de la majoria independentistes. Aragonès té ara el repte de calmar els ànims de la CUP, amb els quals haurà de renegociar els termes de la investidura, i afrontar les crisis sistèmiques amb Junts. La reacció al discurs de Canadell exemplifica com a Palau somatitzen les pugnes amb els socis, que no s'aturen encara que hagin variat la majoria de cares al Govern. Potser perquè els símptomes del plet tenen arrels molt més profundes.
La intervenció de Canadell ha generat malestar a les files republicanes, però el cert és que dins del partit de Carles Puigdemont tampoc ha generat unanimitat, tant pel fons com per les formes. Sense anar més lluny, consellers del Govern mostraven el seu disgust en privat. El dia s'ha salvat perquè el pressupost continua viu després de transitar per la incertesa al llarg de l'última setmana, però les seqüeles són òbvies: la relació entre socis a Palau torna a quedar lesionada, i la CUP queda més lluny de la majoria governamental. Fins que no hi hagi gestos sobre el referèndum -fixar data i crear les condicions per celebrar-lo- ni variacions sobre els grans projectes -Hard Rock, Jocs Olímpics d'Hivern, ampliació del Prat i Circuit de Catalunya-, no seran al costat del Govern. En els propers dies, Aragonès s'hi haurà de citar per avaluar fins a quin punt continua vigent l'acord d'investidura, que inclou una qüestió de confiança el 2023.
També s'haurà de veure amb els socis de Junts, perquè l'acord amb els comuns ha aixecat ampolles. Per dos motius: perquè altera la majoria del 52% -preludi, diuen, d'un tripartit de "via àmplia autonomista"- i perquè una de les penyores a pagar per part d'ERC és el suport als pressupostos d'Ada Colau, antagonista d'Elsa Artadi a Barcelona. "Això no és un canvi de cromos com si fos el Mercat de Sant Antoni", ha apuntat Canadell. Joan Carles Gallego, negociador dels comuns i que ha aprofitat per agrair la feina del departament d'Economia liderat per Jaume Giró en les converses dels últims dies -una participació que des de Junts s'ha intentat obviar al màxim, absència inclosa de Giró en la reunió decisiva de diumenge-, ha recomanat a l'expresident de la Cambra que aprofités futures visites al mercat de Sant Antoni per comprar llibres.
Literatura de mercat a banda, Giró sortia aquest dilluns satisfet per haver superat el tràmit dels pressupostos, malgrat l'ensurt ocasionat pel discurs de Canadell. Ara té fins al 23 de desembre per negociar el suport final del comuns, i també per mirar de refer ponts amb la CUP, amb qui ha interactuat intensament durant mesos per elaborar els comptes. El conseller ha "celebrat" l'acord amb els comuns, perquè li permetia continuar el tràmit pressupostari, però ha lamentat no fer-ho de bracet amb els anticapitalistes, als quals ha retret que no considerin "prou sobiranista" l'executiu i que hagin volgut enviar els comptes a la paperera de la història. Ha reivindicat un cop més la figura d'Artur Mas -de llarg, és el conseller que més ho ha fet des que ha arrencat la legislatura-, i ha negat l'existència de l'anomenada "sociovergència".
"Pot no existir Convergència, però sí que existeix la sociovergència", ha replicat des del faristol Eulàlua Reguant, cara visible aquests dies de la CUP, com ja ho va ser de l'episodi que va derivar en la "mutació" de l'acord que va permetre investir Carles Puigdemont i, després, tombar-li els pressupostos al cap de només mig any. L'escenari presenta similituds evidents amb el context actual, però hi ha dues diferències: no hi ha un horitzó nacional clar -la CUP el continua reclamant, mentre Junts insisteix que l'acord amb els comuns "allunya" el "nou embat-, i els comuns han entrat a formar part del joc de la governabilitat. Fins i tot l'expresident Quim Torra va tramitar els comptes amb ells abans que arrenqués la pandèmia del coronavirus, que encara ho empapa tot.
Una majoria del 52% formalment esquerdada al Parlament
En aquell moment, el Govern de Torra ja tenia data de caducitat. Les divisions internes derivades de la pèrdua de l'acta de diputat van dur l'expresident a proclamar aquell "pressupostos i eleccions" el 29 de gener del 2020, quan quedava només un mes i mig per l'esclat de la crisi sanitària. Les discrepàncies, dins l'executiu liderat per Aragonès, encara no han arribat a aquest nivell, però en els grans debats de la legislatura -ampliació del Prat, taula de diàleg i pressupostos- s'hi han notat les esquerdes. El millor exemple és la gestió matinal de l'acord, que el president ha comunicat dins del consell executiu sense queixes per part dels consellers, també els de Junts.
Si més no, aquesta era la visió que transmetia Presidència, tot i que després Vicepresidència -en mans de Junts i comandada per Jordi Puigneró, a qui dirigents del seu partit retreuen en privat "inacció" en el tram final dels comptes- es matisava que s'havia fet constar la queixa per haver "trencat" la majoria del 52%. En una compareixença des de la Galeria Gòtica, Aragonès ha situat el Govern "per sobre" de les divergències. "L'important és que les coses passin", radiografiava des de Palau, mentre al Parlament s'hi reunia l'executiva de Junts. El partit de Puigdemont carregava contra l'acord amb els comuns, per bé que no s'introdueixen modificacions substancials; i també mostrava favoritisme per haver arribat a una entesa amb la CUP, que precisament exigia canvis en aspectes nuclears de model de país. Canadell ha acabat donant la benvinguda als comuns al pressupost "del Hard Rock i dels Jocs Olímpics".
El PSC i una majoria "a la paperera de la història"
El grup que comanda Salvador Illa havia volgut jugar un paper central en la negociació dels comptes, però no se n'ha acabat sortint. Aragonès mai ha volgut acceptar-li la mà estesa, perquè interpreta que hauria hagut de renunciar a qüestions relacionades amb l'autodeterminació i l'amnistia, malgrat que ERC col·labora amb el PSOE al Congrés dels Diputats i s'asseu -sense Junts- a la taula de diàleg amb l'Estat. Alícia Romero, portaveu parlamentària del PSC, ha donat per trencada la majoria independentista, que ha situat "a la paperera de la història". També ha aprofitat per enviar un dard a Jéssica Albiach, perquè la líder dels comuns havia estat crítica amb la "sociovergència".
L'entesa amb el Govern inclou més recursos per a la Formació Professional (FP), passos per a la internalització del 061 i el 112, i 1.000 milions en polítiques d'habitatge. L'executiu i els comuns també han acordat més ajuts a la indústria, recursos per al tramvia a Tarragona i un impost per gravar els aliments ultraprocessats, així com l'ús de càmeres en les escopetes de foam dels Mossos d'esquadra. En matèria d'habitatge, l'executiu liderat per Aragonès ha assolit un compromís semblant al que ja va tancar amb la CUP abans que els anticapitalistes ratifiquessin l'esmena a la totalitat als comptes. El Govern farà "les modificacions pressupostàries necessàries" en l'execució del pressupost -i en funció dels ingressos- per assolir una despesa de 1.000 milions. A banda dels 749 milions previstos en el projecte aprovat la setmana passada pel consell executiu, es destinaran 251 milions a polítiques per fomentar l'habitatge públic.
PSC a banda, les crítiques de PP, Ciutadans i Vox han estat les previsibles sobre el rumb del Govern, i han aprofundit en la poca operativitat de la majoria independentistes. Aragonès té ara el repte de calmar els ànims de la CUP, amb els quals haurà de renegociar els termes de la investidura, i afrontar les crisis sistèmiques amb Junts. La reacció al discurs de Canadell exemplifica com a Palau somatitzen les pugnes amb els socis, que no s'aturen encara que hagin variat la majoria de cares al Govern. Potser perquè els símptomes del plet tenen arrels molt més profundes.