"No l’hem convidat". En aquests termes es va referir ahir el president Quim Torra a la presència de Felip VI als actes de commemoració dels atemptats de Barcelona i Cambrils previstos per al 17 d’agost. Malgrat les crides a no polititzar una jornada que ha de tenir en les víctimes els principals protagonistes, la presència del monarca espanyol, sumada al disgust que viu bona part de la societat catalana pel paper que ha tingut a Casa Reial després de l’1-O, amenacen de reproduir la polèmica i la tensió que ja es va viure a la gran manifestació del 26 d’agost de l’any passat.
Les relacions entre la monarquia espanyola i la Generalitat estan totalment trencades. Just abans de la inauguració dels Jocs Mediterranis, a finals de juny, Torra va anunciar que no assistiria a cap acte organitzat per la Casa Reial. Ho va dir a través d’una declaració institucional, denunciant que Felip VI no s’havia disculpat pel seu discurs del 3 d’octubre ni havia tingut "cap paraula de suport cap als represaliats de l’1-O". Aquestes disculpes, 10 mesos després del referèndum, encara no han arribat.
Torra, per tant, coincidirà de nou amb el monarca espanyol. I és que malgrat el malestar que genera la presència de Felip VI a Barcelona, Torra va anunciar ahir que "evidentment" assistiria a qualsevol acte que es fes a Catalunya, tot i reiterar la negativa a participar d’actes organitzats per la Casa Reial. Qui també serà a Barcelona el 17 d’agost serà el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que va ser l’encarregat d’anunciar divendres l’assistència de Felip VI als actes. "Crec que tenim una monarquia renovada i exemplar en la figura de Felip VI", va dir en una declaració institucional després de l’últim consell de ministres del curs.
Felip VI no és ben rebut a Barcelona
Els últims precedents indiquen que Felip VI no és ben rebut a Catalunya. La presència del monarca espanyol a Barcelona ha deixat sonores xiulades i mostres de rebuig. De fet, l'any passat, el rei d'Espanya i l'aleshores president del govern espanyol Mariano Rajoy van haver d'aguantar una eixordadora xiulada i crits de "fora el Borbó" per la seva presència a la manifestació del 26 d'agost.
En aquella gran manifestació el rebuig a Felip VI i a la monarquia es va centrar, sobretot, en els vincles comercials de l'estat espanyol amb l'Aràbia Saudita. "Felipe, qui vol la pau no trafica amb armes" o "Volem la pau, no vendre armes", van ser algunes de les pancartes i els lemes que es van poder veure aquell dia pels carrers de Barcelona.
Colau demana no polititzar l’aniversari dels atemptats
En aquest escenari, tot fa pensar que hi haurà mostres de rebuig en la presència de Felip VI i Sánchez. Tot plegat malgrat l’advertència de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va avisar que no permetria "cap politització" de l’acte de record de l’atemptat. "El protagonisme serà només de víctimes i familiars", va anunciar l’alcaldessa.
Barcelona ha dissenyat record a les víctimes que comptarà amb una ofrena floral a la Rambla i no tindrà cap parlament oficial. L’acte principal se celebrarà a la plaça de Catalunya, a les 10.30h, sota el lema “Barcelona, ciutat de pau”. Abans farà l’ofrena floral al mosaic de Joan Miró amb familiars de les víctimes mortals. Tot plegat en un acte “auster, senzill i emotiu” conduït per la periodista Gemma Nierga.
Obrirà l'actuació El cant dels ocells, interpretat per cinc violoncel·listes, un contrabaix i un piano de mitja cua, i després es llegirà un text en els set idiomes de les víctimes mortals: català, castellà, anglès, francès, portuguès, italià i alemany. La lectura la faran persones que van participar en l'acte interconfessional que es va celebrar l'agost de l'any passat.
A banda de la presència dels representants institucionals de l’Estat i de la Generalitat, l’acte comptarà també amb presència dels ajuntament de Cambrils, Ripoll, Alcanar i Subirats. També hi haurà representants de Rubí, Sant Hipòlit de Voltregà, Vilafranca del Penedès i Saragossa, municipis on residien les víctimes mortals, i membres de tots els cossos policials, serveis d’emergència i la resta de serveis públics que van ajudar en l’atenció als atemptats.
