16
d'octubre
de
2019, 06:25
Actualitzat:
9:12h
Quim Torra i Miquel Buch afronten, des de despatxos i responsabilitats diferents, els moments més crucials dels últims temps. El president de la Generalitat malda perquè la sentència suposi una palanca de canvi per recuperar el pols cap a la independència, i per això és partidari de la mobilització ciutadana. Fins i tot, de la desobediència civil. El conseller d'Interior, tot i compartir programa polític, també té els Mossos d'Esquadra sota el seu comandament polític i es troba al mig de la tempesta, especialment després de les escenes de caos a Barcelona de la segona jornada de protestes per la sentència.
És en aquest context que Torra ha convocat una reunió urgent a Palau amb Buch, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera de la Presidència, Meritxell Budó. La cita al més alt nivell arriba després que veus de l'independentisme ja hagin demanat la dimissió o el cessament del conseller d'Interior, que farà una declaració institucional a partir de les 10.30, sense preguntes i retransmesa per TV3, Catalunya Ràdio i l'ACN.
A la petició dels comuns, efectuada dimarts al matí en roda de premsa al Parlament, s'hi va sumar al vespre la de Demòcrates de Catalunya, que disposa de dos diputats a la cambra catalana -Antoni Castellà i Maria Assumpció Laïlla-, l'exconsellera Clara Ponsatí (JxCat), i la de la periodista Pilar Rahola, influent en cercles independentistes i ben connectada tant amb el Palau de la Generalitat com l'estructura de l'exili a Waterloo. Les càrregues policials al centre de Barcelona, on es va desfermar el caos després d'un acte de protesta convocat per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural davant la delegació del govern espanyol, van ser la gota que va fer vessar el vas de diversos sectors de l'independentisme.
El conseller, al corrent de les actuacions policials, va canviar fa només una setmana i mitja el director dels Mossos. Ara és Pere Ferrer el responsable polític del cos, quan abans ho era Andreu Martínez. La policia catalana ha estat sovint sota el focus de Torra, que sempre ha vist amb mals ulls les actuacions contra concentracions sobiranistes i que va demanar fa poc menys d'un any al conseller canvis als Mossos que s'han anat encadenant. La inestabilitat és la moneda de canvi a la cúpula del cos des del 155, i ara viu sota l'amenaça d'una nova intervenció per les imatges d'aldarulls.
El president i el seu entorn -que sovint ha estat l'encarregat de difondre el malestar de Torra amb els Mossos, com va passar en l'episodi del desembre passat des d'Eslovènia- es mantenien ahir al vespre en silenci. La versió oficial és que cal garantir tant el dret a la protesta com el "funcionament normal" del país, en paraules de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en la roda de premsa posterior al consell executiu d'ahir dimarts. El Govern fa equilibris per instar a la mobilització i per defensar la feina d'un cos que es desplega coordinadament amb la Policia Nacional espanyola en aquestes concentracions. La Moncloa elogia la tasca conjunta, però ja llança avisos.
Pendents del futur
I ho fa perquè tant el PP com Ciutadans reclamen l'aplicació de la llei de seguretat nacional i també la del 155, un article que el vicepresident Pere Aragonès reclama el mateix dimarts a la nit evitar públicament. ERC manté una prudent distància cap a Buch, i no dubta en incórrer en crítiques davant les imatges de les càrregues, amb Gabriel Rufián, candidat al Congrés, com a principal veu en aquesta línia. Interior és la responsabilitat més dura del Govern, com sempre ha recalcat l'entorn de Buch, però fins ara no havia viscut una situació de pressió com aquesta. Fins al punt que ja hi ha fonts, sempre en privat, que posen en dubte la seva continuïtat si es van repetint episodis com els d'aquests dies.
A la manifestació continuada de dilluns a l'aeroport ja es van produir imatges que van generar crítiques dins l'independentisme, i el caos al centre de Barcelona les ha consolidat. El conseller d'Interior afronta els dies més complicats del seu mandat mentre Torra, que dijous compareix al Parlament i viurà una escena de foc creuat: la CUP, per exemple, li demanarà explicacions per les càrregues i la dimissió de Buch; els constitucionalistes dubtaran de la seva capacitat per mantenir l'ordre públic. Tot plegat amanit per l'amenaça d'una intervenció que plana des de fa dies sobre la Generalitat.
És en aquest context que Torra ha convocat una reunió urgent a Palau amb Buch, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera de la Presidència, Meritxell Budó. La cita al més alt nivell arriba després que veus de l'independentisme ja hagin demanat la dimissió o el cessament del conseller d'Interior, que farà una declaració institucional a partir de les 10.30, sense preguntes i retransmesa per TV3, Catalunya Ràdio i l'ACN.
A la petició dels comuns, efectuada dimarts al matí en roda de premsa al Parlament, s'hi va sumar al vespre la de Demòcrates de Catalunya, que disposa de dos diputats a la cambra catalana -Antoni Castellà i Maria Assumpció Laïlla-, l'exconsellera Clara Ponsatí (JxCat), i la de la periodista Pilar Rahola, influent en cercles independentistes i ben connectada tant amb el Palau de la Generalitat com l'estructura de l'exili a Waterloo. Les càrregues policials al centre de Barcelona, on es va desfermar el caos després d'un acte de protesta convocat per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural davant la delegació del govern espanyol, van ser la gota que va fer vessar el vas de diversos sectors de l'independentisme.
El conseller, al corrent de les actuacions policials, va canviar fa només una setmana i mitja el director dels Mossos. Ara és Pere Ferrer el responsable polític del cos, quan abans ho era Andreu Martínez. La policia catalana ha estat sovint sota el focus de Torra, que sempre ha vist amb mals ulls les actuacions contra concentracions sobiranistes i que va demanar fa poc menys d'un any al conseller canvis als Mossos que s'han anat encadenant. La inestabilitat és la moneda de canvi a la cúpula del cos des del 155, i ara viu sota l'amenaça d'una nova intervenció per les imatges d'aldarulls.
El president i el seu entorn -que sovint ha estat l'encarregat de difondre el malestar de Torra amb els Mossos, com va passar en l'episodi del desembre passat des d'Eslovènia- es mantenien ahir al vespre en silenci. La versió oficial és que cal garantir tant el dret a la protesta com el "funcionament normal" del país, en paraules de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en la roda de premsa posterior al consell executiu d'ahir dimarts. El Govern fa equilibris per instar a la mobilització i per defensar la feina d'un cos que es desplega coordinadament amb la Policia Nacional espanyola en aquestes concentracions. La Moncloa elogia la tasca conjunta, però ja llança avisos.
Pendents del futur
I ho fa perquè tant el PP com Ciutadans reclamen l'aplicació de la llei de seguretat nacional i també la del 155, un article que el vicepresident Pere Aragonès reclama el mateix dimarts a la nit evitar públicament. ERC manté una prudent distància cap a Buch, i no dubta en incórrer en crítiques davant les imatges de les càrregues, amb Gabriel Rufián, candidat al Congrés, com a principal veu en aquesta línia. Interior és la responsabilitat més dura del Govern, com sempre ha recalcat l'entorn de Buch, però fins ara no havia viscut una situació de pressió com aquesta. Fins al punt que ja hi ha fonts, sempre en privat, que posen en dubte la seva continuïtat si es van repetint episodis com els d'aquests dies.
A la manifestació continuada de dilluns a l'aeroport ja es van produir imatges que van generar crítiques dins l'independentisme, i el caos al centre de Barcelona les ha consolidat. El conseller d'Interior afronta els dies més complicats del seu mandat mentre Torra, que dijous compareix al Parlament i viurà una escena de foc creuat: la CUP, per exemple, li demanarà explicacions per les càrregues i la dimissió de Buch; els constitucionalistes dubtaran de la seva capacitat per mantenir l'ordre públic. Tot plegat amanit per l'amenaça d'una intervenció que plana des de fa dies sobre la Generalitat.