04
de juny
de
2019, 17:05
Actualitzat:
18:00h
No hi ha rebel·lió, però sí sedició. Això és el que considera l’Advocacia de l’Estat, que en la presentació de les conclusions al judici de l’1-O ha descrit aquest delicte, i l’ha situat en el marc dels fets viscuts durant la tardor del 2017. “Es donen tots els elements del delicte de sedició en la forma de procedir del dia 1 d’octubre”, ha afirmat l’advocada de l’Estat, Rosa María Seoane. Segons ha afegit, l’1-O es va fer “notori i evident l’alçament tumultuari”, que és un dels elements principals del tipus de la sedició.
La finalitat del delicte de sedició, ha dit, busca impedir l’aplicació de la llei, el lliure exercici dels funcionaris públics o el compliment d’una resolució judicial. Això és el que es va trencar el 20 de setembre, però sobretot l’1 d’octubre, quan es van produir “concentracions massives de persones”, que estaven dotades de “certa organització”, amb l’objectiu de trencar amb la “pau social” i “l’ordre de la legalitat”.
Seoane ha destacat, per altra banda, que es pugui condemnar els presos per rebel·lió. Mentre que aquest delicte exigeix que l’alçament sigui públic i violent, en la sedició es canvia la violència per un tumult. Segons el seu punt de vista, doncs, “no es pot equiparar violència amb l’ús de la força”.
Per tant, ha conclòs l’advocada de l’Estat, creu que durant el judici “no ha resultat provat l’element de la violència com un element comú”, tot i que sí “l’ús de la força entesa com la resistència activa o passiva per part de les mobilitzacions”. “La violència no ha estat un dels elements estructurals del pla portat a terme per part dels acusats”, ha sentenciat.
La mobilització ciutadana, un element clau
L'Advocacia de l'Estat també ha establert quins són els tres pilars bàsics de l'estratègia independentista. Es tracta de tenir el control del Parlament, del Govern i de la mobilització ciutadana, que van alinear-se per aconseguir la realització del referèndum i la declaració d'independència al Parlament.
La mobilització de la ciutadania va estar liderada per Òmnium i l'ANC, segons ha manifestat l'advocada de l'Estat, amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart al capdavant. Així va quedar acreditat, ha esgrimit, el 20 de setembre durant la mobilització davant de la conselleria d’Economia. Un lideratge dels Jordis, ha afegit, que havia de ser “clau de l’èxit” del procés, tal com també consta a l’agenda Moleskine i al document EnfoCATs.
Aquell dia, ha afirmat Seoane, tant Sànchez com Cuixart van pujar als cotxes de la Guàrdia Civil per "animar la massa", contràriament al que ells mateixos i altres testimonis van apuntar, en el sentit de promoure la desconvocatòria, ja que se superava la mitjanit. Cap de les seves actuacions, doncs, es va regir amb l'ànim de promoure el civisme i el respecte envers les autoritats policials i judicials, sinó al contrari.
Un procediment sense legitimitat
“Tota l’actuació que en aquest procediment s’enjudicia mancava de legitimitat”, ha afirmat. Segons ha dit, “no hi ha més legitimitat que la fundada en la Constitució” i, per tant, qualsevol altra pretensió emparada en l’exercici dels drets i llibertats, com podia ser el dret a l’autodeterminació, queda subrogada a l’ordre constitucional.
Seoane ha desplegat una argumentació molt tècnica en la fase de conclusions al judici, tornant a dividir –com també ha fet prèviament la Fiscalia- la causa de l’1-O entre tres actors diferenciats: el Parlament, el Govern i la mobilització ciutadana. Abans d’entrar en cadascuna d’aquestes parts, però, Seoane ha remarcat que, segons el seu punt de vista, les proves que s’han exposat durant el judici han estat tractades correctament, sense que s'hagi causat indefensió a les parts.
Per a l'Advocacia de l'Estat hi ha diversos elements provatoris que acrediten la sedició, que s'acompanya de penes de fins a 12 anys de presó. El full de ruta del govern que desplega el Llibre Blanc, el full de ruta de l’ANC del 2015, així com l’agenda Moleskine i el document EnfoCATs, trobats al domicili de Josep Maria Jové, número 2 d’Oriol Junqueras al Departament d’Economia: “Aquestes proves les considerem essencials i de caràcter comú per a tots els acusats”.
Continuats avisos del Constitucional
Segons ha recordat Seoane, el Tribunal Constitucional va haver d’intervenir diverses vegades sobre l’activitat del Parlament de Catalunya, sobre qüestions per les quals els membres de la mesa havien estat prèviament advertits. En el cas dels dies 6 i 7 de setembre, quan es van aprovar les lleis de desconnexió, el TC es va haver de pronunciar contra aquest “procediment insòlit”, ja que “vulnerava les garanties de les minories parlamentàries”.
De fet, ha dit, el Parlament va utilitzar "totes les excepcions el reglament" per poder tirar endavant les lleis de desconnexió, i fins i tot es va suprimir el tràmit de les esmenes a la totalitat: "Només van trigar dues hores a publicar la llei".
L'Advocacia de l'Estat també ha repassat l'actuació del Govern en el procés d'independència: "En la moció de confiança, Carles Puigdemont va introduir el referèndum en el full de ruta, i va dir que se celebraria sí o sí". Més endavant, amb la remodelació del Govern del 14 de juliol, ha afirmat Seoane, "ja estava clar que el referèndum seria unilateral".
Defensa de la malversació
A mesura que s'acostava la data del referèndum, ha afegit l'advocada de l'Estat, el Govern va preparar un important desplegament administratiu amb l'objectiu de garantir la votació. Es tracta de tot un conjunt d'accions internacionals, però també un desplegament publicitari, que són els que justifica -segons ha afirmat- el delicte de malversació. Pel que fa a la publicitat, i concretament la campanya Civisme, Seoane ha assegurat que tenia una estructura i contingut “singularment semblant” a la de les vies del tren.
L'advocada de l'Estat també s'ha referit a les factures i pressupostos que consten entre empreses i departaments de la Generalitat, i ha puntualitzat que, malgrat no haver-se efectuat el pagament en alguns casos, sí que hi havia la comanda i per tant, la despesa prevista.
La Fiscalia se centra en la violència
El torn de l'Advocacia de l'Estat ha arribat a primera hora de la tarda, després de l'argumentació de la Fiscalia, que ha engolit tot el matí, dividia en quatre parts. El ministeri públic ha centrat la seva intervenció a justificar la violència que construeix el relat de la rebel·lió. Concretament, el primer dels fiscals que ha intervingut ha afirmat que els fets que es van viure a Catalunya van ser "un cop d'estat", i va situar Oriol Junqueras al capdavant de l'operació.
Els fiscals també han parlat de "violència física", i han posat el focus en la "col·laboració" dels Mossos d'Esquadra per perpetuar l'"atac contra l'ordre constitucional". L'octubre del 2017, ha apuntat el fiscal, va tenir un clima "insurreccional" i, en les mobilitzacions ciutadanes que es van viure, hi va haver "empentes i cops". Segons ell, aquesta és una visió de la llibertat de manifestació que no concorda amb les imatges que s'han projectat al judici.
Les proves incloses dins la causa, segons la Fiscalia, confirmen el "concert criminal" per "delinquir" entre Parlament, Generalitat i associacions civils. Són sis les evidències, com ha apuntat Zaragoza, d'aquest "concert": el Llibre Blanc de la Transició Nacional, el full de ruta de partits i entitats del març del 2015, la proposta d'acord per la independència de Junts pel Sí, l'informe EnfoCATs, el full de ruta de l'ANC i la Moleskine de Josep Maria Jové, número dos d'Oriol Junqueras a Vicepresidència.
La finalitat del delicte de sedició, ha dit, busca impedir l’aplicació de la llei, el lliure exercici dels funcionaris públics o el compliment d’una resolució judicial. Això és el que es va trencar el 20 de setembre, però sobretot l’1 d’octubre, quan es van produir “concentracions massives de persones”, que estaven dotades de “certa organització”, amb l’objectiu de trencar amb la “pau social” i “l’ordre de la legalitat”.
Seoane ha destacat, per altra banda, que es pugui condemnar els presos per rebel·lió. Mentre que aquest delicte exigeix que l’alçament sigui públic i violent, en la sedició es canvia la violència per un tumult. Segons el seu punt de vista, doncs, “no es pot equiparar violència amb l’ús de la força”.
Per tant, ha conclòs l’advocada de l’Estat, creu que durant el judici “no ha resultat provat l’element de la violència com un element comú”, tot i que sí “l’ús de la força entesa com la resistència activa o passiva per part de les mobilitzacions”. “La violència no ha estat un dels elements estructurals del pla portat a terme per part dels acusats”, ha sentenciat.
La mobilització ciutadana, un element clau
L'Advocacia de l'Estat també ha establert quins són els tres pilars bàsics de l'estratègia independentista. Es tracta de tenir el control del Parlament, del Govern i de la mobilització ciutadana, que van alinear-se per aconseguir la realització del referèndum i la declaració d'independència al Parlament.
La mobilització de la ciutadania va estar liderada per Òmnium i l'ANC, segons ha manifestat l'advocada de l'Estat, amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart al capdavant. Així va quedar acreditat, ha esgrimit, el 20 de setembre durant la mobilització davant de la conselleria d’Economia. Un lideratge dels Jordis, ha afegit, que havia de ser “clau de l’èxit” del procés, tal com també consta a l’agenda Moleskine i al document EnfoCATs.
Aquell dia, ha afirmat Seoane, tant Sànchez com Cuixart van pujar als cotxes de la Guàrdia Civil per "animar la massa", contràriament al que ells mateixos i altres testimonis van apuntar, en el sentit de promoure la desconvocatòria, ja que se superava la mitjanit. Cap de les seves actuacions, doncs, es va regir amb l'ànim de promoure el civisme i el respecte envers les autoritats policials i judicials, sinó al contrari.
Un procediment sense legitimitat
“Tota l’actuació que en aquest procediment s’enjudicia mancava de legitimitat”, ha afirmat. Segons ha dit, “no hi ha més legitimitat que la fundada en la Constitució” i, per tant, qualsevol altra pretensió emparada en l’exercici dels drets i llibertats, com podia ser el dret a l’autodeterminació, queda subrogada a l’ordre constitucional.
Seoane ha desplegat una argumentació molt tècnica en la fase de conclusions al judici, tornant a dividir –com també ha fet prèviament la Fiscalia- la causa de l’1-O entre tres actors diferenciats: el Parlament, el Govern i la mobilització ciutadana. Abans d’entrar en cadascuna d’aquestes parts, però, Seoane ha remarcat que, segons el seu punt de vista, les proves que s’han exposat durant el judici han estat tractades correctament, sense que s'hagi causat indefensió a les parts.
Per a l'Advocacia de l'Estat hi ha diversos elements provatoris que acrediten la sedició, que s'acompanya de penes de fins a 12 anys de presó. El full de ruta del govern que desplega el Llibre Blanc, el full de ruta de l’ANC del 2015, així com l’agenda Moleskine i el document EnfoCATs, trobats al domicili de Josep Maria Jové, número 2 d’Oriol Junqueras al Departament d’Economia: “Aquestes proves les considerem essencials i de caràcter comú per a tots els acusats”.
Continuats avisos del Constitucional
Segons ha recordat Seoane, el Tribunal Constitucional va haver d’intervenir diverses vegades sobre l’activitat del Parlament de Catalunya, sobre qüestions per les quals els membres de la mesa havien estat prèviament advertits. En el cas dels dies 6 i 7 de setembre, quan es van aprovar les lleis de desconnexió, el TC es va haver de pronunciar contra aquest “procediment insòlit”, ja que “vulnerava les garanties de les minories parlamentàries”.
De fet, ha dit, el Parlament va utilitzar "totes les excepcions el reglament" per poder tirar endavant les lleis de desconnexió, i fins i tot es va suprimir el tràmit de les esmenes a la totalitat: "Només van trigar dues hores a publicar la llei".
L'Advocacia de l'Estat també ha repassat l'actuació del Govern en el procés d'independència: "En la moció de confiança, Carles Puigdemont va introduir el referèndum en el full de ruta, i va dir que se celebraria sí o sí". Més endavant, amb la remodelació del Govern del 14 de juliol, ha afirmat Seoane, "ja estava clar que el referèndum seria unilateral".
Defensa de la malversació
A mesura que s'acostava la data del referèndum, ha afegit l'advocada de l'Estat, el Govern va preparar un important desplegament administratiu amb l'objectiu de garantir la votació. Es tracta de tot un conjunt d'accions internacionals, però també un desplegament publicitari, que són els que justifica -segons ha afirmat- el delicte de malversació. Pel que fa a la publicitat, i concretament la campanya Civisme, Seoane ha assegurat que tenia una estructura i contingut “singularment semblant” a la de les vies del tren.
L'advocada de l'Estat també s'ha referit a les factures i pressupostos que consten entre empreses i departaments de la Generalitat, i ha puntualitzat que, malgrat no haver-se efectuat el pagament en alguns casos, sí que hi havia la comanda i per tant, la despesa prevista.
La Fiscalia se centra en la violència
El torn de l'Advocacia de l'Estat ha arribat a primera hora de la tarda, després de l'argumentació de la Fiscalia, que ha engolit tot el matí, dividia en quatre parts. El ministeri públic ha centrat la seva intervenció a justificar la violència que construeix el relat de la rebel·lió. Concretament, el primer dels fiscals que ha intervingut ha afirmat que els fets que es van viure a Catalunya van ser "un cop d'estat", i va situar Oriol Junqueras al capdavant de l'operació.
Els fiscals també han parlat de "violència física", i han posat el focus en la "col·laboració" dels Mossos d'Esquadra per perpetuar l'"atac contra l'ordre constitucional". L'octubre del 2017, ha apuntat el fiscal, va tenir un clima "insurreccional" i, en les mobilitzacions ciutadanes que es van viure, hi va haver "empentes i cops". Segons ell, aquesta és una visió de la llibertat de manifestació que no concorda amb les imatges que s'han projectat al judici.
Les proves incloses dins la causa, segons la Fiscalia, confirmen el "concert criminal" per "delinquir" entre Parlament, Generalitat i associacions civils. Són sis les evidències, com ha apuntat Zaragoza, d'aquest "concert": el Llibre Blanc de la Transició Nacional, el full de ruta de partits i entitats del març del 2015, la proposta d'acord per la independència de Junts pel Sí, l'informe EnfoCATs, el full de ruta de l'ANC i la Moleskine de Josep Maria Jové, número dos d'Oriol Junqueras a Vicepresidència.