L'Audiència Nacional ha acordat finalment aplicar l'amnistia als 12 CDR acusats de terrorisme en el marc de l'operació Judes. Després de set anys de persecució i de buscar subterfugis a la justícia europea per no aplicar la llei, els jutges han obeït les directrius de Luxemburg i han arxivat la causa contra els activistes, tal com ha anunciat Alerta Solidària en una piulada a "X". "Han trigat dos anys però ja tenim la resolució. Les acusacions faran recurs però no ens trauran l'alegria d'aquest moment. La victòria és nostra", han dit els advocats.
D'aquesta manera, l'Audiència Nacional obeeix la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que al juliol va concloure que amnistiar el suposat delicte de terrorisme no xocava amb les directives europees, com preguntaven els jutges espanyols. Han passat tres mesos, perquè el tribunal no ha tingut pressa, però finalment ha acabat aplicant la norma en una de les causes més controvertides del procés, i amb més risc de penes altes, malgrat que mai es va poder acreditar el terrorisme.
L'operació Judes es donava a conèixer el 23 de setembre de 2019. La Guàrdia Civil irrompia a casa de nou membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR), després de mesos d'investigacions i posava el focus als comitès com a "organització criminal". Van començar sent tretze els investigats, set dels quals van passar entre tres i quatre mesos a la presó, però mai es va poder acreditar l'existència d'explosius ni de plans per atemptar contra objectius concrets. "La Fiscalia sap des del 23-S que no hi ha res", deien dos dels investigats a Nació.
Sense ni rastre dels explosius, els investigadors van fer referència als "precursors d'explosius", productes químics d'ús comú que poden ser considerats de risc, sobretot pel seu abast explosiu en mescles concretes. Aquesta mena de productes sovint han servit per construir acusacions de terrorisme que després no s'han pogut acreditar. La Guàrdia Civil es va endur, com a elements de risc, un pot de pintura, petards de Sant Joan, una senyera, dues samarretes dels CDR, un ordinador i un disc dur amb fotos familiars. Set anys després, han quedat amnistiats.
Els CDR amnistiats han celebrat la decisió al casal popular de Sabadell Can Capablanca. Ho han fet amb un gust agredolç perquè el "patiment" viscut els darrers anys no desapareix. "Ens han desestructurat la vida i no ho podem oblidar", ha admès visiblement emocionat Edu Garzón, un dels amnistiats. Els activistes volen també mirar al futur i veuen la resolució judicial com una porta oberta a "preparar un altre embat contra l'estat repressiu espanyol".
Un dels advocats d'Alerta Solidària que ha portat el cas, Jordi Busquets, assegura que les evidències demostren ara que aquest periple ha estat excessivament "llarg i dolorós" per als activistes i les seves famílies. Hi ha hagut, recorda, presó, maltractaments, fiances i desgast personal: "Els ha pres una part de la vida de manera totalment gratuïta".
En parlen en primera persona dos dels encausats que s'han donat cita a Sabadell per fer un primer brindis per l'amnistia -diumenge s'ha convocat un altre acte a Folgueroles (Osona). "Estem alliberats i a la vegada emprenyats", admet Edu Garzón, que lamenta que l'amnistia no acaba amb els "problemes de salut i feina" que han patit alguns.
Per Garzón és "complicat" explicar el sentiment que els ha envoltat aquests darrers set anys en què s'han enfrontat a una causa "injusta". "De què els han amnistiat? És una causa totalment inventada", afegeix Ester Aimiel, una de les portaveus del grup de suport del 23-S.
També mira enrere Txevi Buigas, un altre dels activistes que ara veu com es posa fi a la causa judicial. La rep amb "ràbia" per la repressió viscuda. Buigas va ser un dels CDR que va ingressar uns mesos a presó i admet que allò li va "canviar la vida". "Els primers mesos van ser molt durs i acabes convivint amb això", relata.
