L'aplicació de l'amnistia encara la recta final. Pablo Llarena ultima el tancament del sumari de l'1-O per a Carles Puigdemont i els exiliats, abans d'enviar la causa a la sala penal, que l'haurà d'arxivar, i derogar també les condemnes a Oriol Junqueras i la resta de consellers perseguits per malversació. Han hagut de passar tres anys des que el Congrés va aprovar la llei i el posicionament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i del Tribunal Constitucional. El Suprem ha esgotat tots els subterfugis possibles i, finalment, amnistiarà els màxims responsables polítics de l'organització del referèndum. La paradoxa, però, és que mentre Puigdemont i Junqueras queden alliberats, encara hi ha membres destacats del seu sottogoverno que esperen que els tribunals apliquin la llei.
És el cas de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, que l'any 2017 eren el secretari general del Departament d'Economia i el secretari d'Hisenda, respectivament. Sota les ordres de Junqueras, eren considerats els "arquitectes" de l'1-O. Entre els detinguts en l'operatiu policial del 20 de setembre -la primera gran ofensiva de l'Estat per impedir la votació-, el seu cas s'ha eternitzat durant més de nou anys i no ha arribat mai a judici. Es podria dir que van ser "els primers" i que van camí de ser "els últims" a rebre l'amnistia. Han pogut continuar fent política, però amb la pressió de tenir una causa judicial oberta per malversació. I per què no han estat amnistiats, si ja ha quedat clar que aquest delicte encaixa dins de la llei? Perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya encara no ho acaba de tenir clar.
L'estratègia de la defensa de Jové i Salvadó, segons expliquen fonts coneixedores a Nació, passa per aprofitar la triple sentència que avala l'amnistia per doblegar Jesús María Barrientos, que alguns han batejat com "l'últim de Filipines". Els advocats dels dos dirigents d'ERC preparen un escrit per quan el Tribunal Suprem amnistiï Puigdemont i Junqueras, i el presentaran al TSJC per fer evident que tant el TJUE -al juliol, amb la sentència del Tribunal de Comptes-, el TC -al setembre, amb la sentència sobre Dolors Bassa- i el Suprem -quan resolgui sobre els casos dels exiliats i els condemnats- són motius de sobres perquè Barrientos cedeixi i apliqui la llei.
La clàusula escapatòria del Suprem
Anem a pams. La situació de Jové i Salvadó no és com la de Puigdemont o Junqueras. D'entrada, el seu cas està al TSJC i no al Suprem, però la seva malversació també és lleugerament diferent, a ulls dels tribunals. El Suprem va fer un interpretació rocambolesca de la llei, que impedia aplicar l'amnistia a tots els perseguits per malversació del procés. Per això també va establir una clàusula escapatòria: sí que es poden amnistiar aquelles causes de malversació en què l'acusat no té "disponibilitat dels fons" que es malversen encara que participin en l'execució i materialització de la despesa. És a dir, els alts càrrecs del Govern, com Jové i Salvadó, que compleixen l'encàrrec de l'executiu per actuar d'una determinada manera, sí que poden ser amnistiats perquè no disposen dels fons.
El TSJC es va agafar a aquesta clàusula i va dir que els dos acusats eren "amnistiables", però va expressar dubtes sobre la constitucionalitat de la llei i sobre l'encaix dins del dret europeu. Uns dubtes, per cert, que no va tenir l'Audiència de Barcelona quan va amnistiar una trentena d'alts càrrecs del Govern que també havien participat en l'organització del referèndum. Amb la llei sobre la taula, el jutge Barrientos va aturar el procediment sobre Jové i Salvadó i va presentar un seguit de preguntes al tribunal de Luxemburg sobre si perdonar la malversació vulnerava el dret europeu i afectava els interessos financers de la Unió Europea. Les preguntes es van registrar el 2024 i el procediment continua aturat des de 2025, pendents de resolució.
Europa ja ha parlat
Però Europa ja ha parlat. No només hi havia les qüestions prejudicials de Barrientos, també les del Tribunal de Comptes, que recentment ha amnistiat Puigdemont, Junqueras i més alts càrrecs de la Generalitat. Al juliol, el TJUE va avalar la llei i va concloure, de manera clara, que no violava el dret europeu i que el procés tampoc va afectar el pressupost de la UE. Eren, a grans trets, els dubtes que havia de resoldre Barrientos, per això els advocats de Jové i Salvadó donaven per fet que, amb aquesta resposta, el TSJC també donaria per resolts els dubtes i aplicaria l'amnistia als seus clients. "Si la resolució del TJUE ens és favorable, ha de ser automàtica l'amnistia de Jové i Salvadó", deien en una entrevista a Nació.
La resolució va ser favorable, però el TSJC no ha aplicat encara l'amnistia. Al setembre, la sala civil i penal va concloure que encara no quedaven resolts tots els seus dubtes perquè el procediment del Tribunal de Comptes que va resoldre el TJUE és de naturalesa diferent -és per responsabilitat comptable, no per malversació, i no responia específicament les seves preguntes. Així doncs, les prejudicials es mantenen vigents a l'espera que Luxemburg resolgui i Jové i Salvadó es troben en "stand-by". El procediment no avança, però l'amnistia no s'aplica. Des d'aleshores, "no ha canviat res".
El risc que s'eternitzi
Què pot passar, a partir d'ara? La defensa presentarà un escrit perquè el TSJC retiri les qüestions prejudicials i apliqui, com farà el Suprem, la doctrina del TC que es fixa en el cas de Bassa. Si el moviment doblega Barrientos, se'ls aplicaria la llei i el cas quedaria resolt. Si no, caldrà esperar el que digui Europa. Els advocats tenen dos escenaris sobre la taula: el TJUE pot aplicar la doctrina del Tribunal de Comptes al cas de Jové i Salvadó, cosa que permetria agilitzar el procediment, o bé que consideri que cal obrir un nou procés, demanar el posicionament de l'advocat general de la Unió Europea, i dictar sentència. Aquest escenari s'allargaria sis o set mesos. Mentrestant, amb la palanca del TJUE, el TC i el Suprem, els esforços se centren a intentar moure el TSJC, l'últim de Filipines.
