Hi haurà investigació judicial. L'Audiència Nacional s'ha declarat competent i investigarà l'entrada massiva de migrants a Ceuta els dies 30 i 31 de juliol. La jutgessa María Tardón sosté que es tracte de delictes que comprometen la pau i la independència de l'Estat, contra els drets de ciutadans estrangers per les morts que hi va haver al mar, i també d'organització criminal. La magistrada sosté que els fets suposen una "conducta delictiva presumptament comesa a l'estranger" que ha "atacat greument la integritat territorial d'Espanya utilitzant l'entrada massiva, unida a fluxos migratoris irregulars que han afectat greument la vida i els drets dels ciutadans de Ceuta".
La interlocutòria, de 26 pàgines, recull el polèmic informe del Centre Nacional d'Immigració i Fronteres (CENIF) sobre els fets, un document que assenyala les autoritats marroquines per permetre l'entrada de milers de persones a l'estat per la frontera de Ceuta, en contra de les tesis que sosté el govern espanyol. "S'ha evidenciat una clara i indubtable gestió favorable des del territori del Regne del Marroc", assenyala Tardón. La jutge, que basa el relat dels fets en la investigació del CENIF, detalla el paper de les forces de seguretat del Marroc, que van actuar amb "permissivitat" amb "guiant activament" els migrants per indicar-los per on creuar.
La jutgessa també assenyala que els migrants van entrar a l'Estat en diverses onades de diferent intensitat i amb diferents perfils de persones. Primer joves per col·lapsar la frontera, després famílies, i després de nou joves, segons la investigació policial. "Hi va haver un absolut menyspreu per la vida de les persones més vulnerables", constata Tardón. Apunta que se'ls va conduir a llançar-se al mar sense preparació, vestits de manera inadequada i amb elements precaris per flotar. Van entrar més de 70.000 persones i almenys 141 persones van morir al mar.
En aquest moment de la investigació, els fets encaixen en un delicte contra la pau o la independència de l'Estat, perquè "amb actes il·legals o que no autoritzats correctament" s'exposa els espanyols a "experimentar vexacions o represàlies en les seves persones o béns". De fet, Tardón sosté que hi havia voluntat d'atemptar contra l'Estat, vulnerant la integritat territorial, i es fa seves les paraules de Sánchez quan va visitar Ceuta el dia 31 de juliol i va dir que els fets havien estat "un atac, una violació a la integritat territorial d'Espanya". En aquest sentit, la jutgessa veu en l'entrada massiva a Ceuta un element de "guerra híbrida", combinat amb la desinformació a través de les xarxes socials.
Els fets també poden suposar un delicte contra els drets dels ciutadans estrangers, lligat a delictes d'homicidi imprudent pel fet que van morir -segons les dades acreditades per l'Audiència Nacional- 83 persones en aigües espanyoles. Aquestes persones, diu la jutgessa, van morir ofegades o aixafades mentre intentaven entrar nedant a Espanya des del Marroc, on se'ls va instar a llançar-se al mar amb "menys preu a les seves circumstàncies físiques i sense tenir en compte la seva vulnerabilitat". Hi havia gent gran, nens, nadons en braços.
Un procés "planificat" amb cinc nivell d'actuació
Un tercer delicte és l'organització criminal. La interlocutòria recull els indicis de la policia que apunten a diversos nivells d'actuació, des de l'activitat a les xarxes socials fins a organitzadors sobre el terreny i responsables d'una possible planificació estratègica. Per això Tardón sospita que darrere de tot plegat hi podria haver "una possible estructura criminal complexa". Per ara, s'identifiquen cinc nivells: el primer era la gent que va creuar; el segon els dinamitzadors del missatge a les xarxes per mobilitzar la gent; el tercer, els organitzadors del flux migratori que es trobaven sobre el terreny, tant policies uniformats com no uniformats; el quart, els responsables de la planificació del procés; i per últim, la direcció.
"Estem davant d'un procés planificat i executat per mitjà de la coordinació d'actors de la rellevància dels mencionats als nivells tres i quatre, i això demana una alta capacitat d'influència a les xarxes, en persones vinculades a les forces de seguretat del Marroc, o en persones o institucions amb capacitat i experiència per formar part del nivell de planificació del procés", assenyala Tardón.
