Les 10 noves cares del municipalisme a Catalunya

Les eleccions del 28 de maig van dibuixar el terreny de joc perquè els partits, amb els resultats a la mà, juguessin la partida dels pactes postelectorals per formar governs i aconseguir alcaldies. Els ajuntaments es van constituir dissabte amb la gran sorpresa de Barcelona, on els comuns van desdir-se i es van alinear amb el PP per fer alcalde Jaume Colboni, i amb el fracàs del cordó sanitari a Ripoll, on l'extrema dreta tindrà l'alcaldia. Des d'aquest diumenge, ha quedat configurat el mapa d'alcaldes i alcaldesses d'arreu del país, que tindran un mandat de quatre anys. Alcaldes com Marc Castells a Igualada, Núria Parlón a Santa Coloma, Núria Marín a l'Hospitalet, Xavier García Albiol a Badalona, o Marc Aloy a Manresa són prou coneguts per la majoria de ciutadans, però el 28-M deixa noves cares, menys mediàtiques, al municipalisme català.

Alguns arriben a l'alcaldia per primera vegada, com Marc Giribet, d'ERC, que desbanca el PSC després de més de 40 anys a Sant Andreu de la Barca, o Lluc Salellas, de Guanyem, a Girona, on sempre havien governat el PSC i CiU. D'altres, recuperen feus tradicionals que havien perdut, com Rubén Viñuales, que de Ciutadans ha passat al PSC per aconseguir l'alcaldia de Tarragona, o Josep Maria Vallès, de Junts, el nou alcalde de Sant Cugat del Vallès després del parèntesi del govern d'esquerres. També n'hi ha que són alcaldes per només 95 vots, com a Tortosa, o amb pactes que difícilment es poden deslligar de les diputacions, com a Reus. A continuació, us presentem deu nous alcaldes de Catalunya.
 

Rubén Viñuales, de voler renovar la política amb Ciutadans a recuperar Tarragona pel PSC

L'any 2015 Ciutadans desembarcava per primer cop a l'Ajuntament de Tarragona ho feia amb Rubén Viñuales (Tarragona, 1983), un advocat jove i del barri de Campclar que deia tenir ànsies de renovar la política. La seva proposta va convèncer els votants en dues eleccions successives, però l'objectiu primordial de Viñuales no era cap altra cosa que l'alcaldia i un cop passats els primers mesos de la pandèmia va fitxar pel PSC. El 14 de febrer de 2021, havent trencat el carnet del partit i havent renunciat a l'acta de regidor, seria el número 2 de la llista dels socialistes al Parlament per Tarragona. No va millorar els resultats de Josep Fèlix Ballesteros el 2019, però sí que va aturar la sagnia de vots que es podria haver produït. La victòria el 28-M i la impossibilitat d'un pacte alternatiu que sumi majoria absoluta l'ha convertit en alcalde, i recupera Tarragona per al PSC. Contrari als extrems de CUP i Vox, diu es penedeix d'haver fet campanya contra el català i el sobiranisme de la mà de Ciutadans. Per Josep Maria Llauradó.
  

Lluc Salellas, alcaldia cupaire i tripartit independentista a l'oasi gironí

Girona s'ha convertit en una mena d'oasi per a la CUP. Els cupaires, amb fórmules diverses, han fet bons resultats a les comarques gironines malgrat el descens general arreu del país, i a la capital han aconseguit la seva alcaldia més important de la mà de Lluc Salellas (Girona, 1984). Guanyem, candidatura que va més enllà de les fronteres de l'esquerra independentista, ha travat un pacte amb Junts i ERC per fer un tripartit independentista, amb presència dels tres partits al govern municipal. Gemma Geis, relleu de Marta Madrenas i protagonista de la davallada juntaire a les eleccions, en serà la vicealcaldessa. L'entesa ha impedit que el PSC tingui l'alcaldia com a llista més votada i contrasta amb les picabaralles entre independentistes en altres municipis, on ERC, Junts, però també la CUP, han optat pel PSC, a vegades per desbancar-se entre ells. Girona és, també, l'oasi de la unitat independentista. Per Bernat Surroca.
  

Albert Castells, el relleu d'Erra manté la posició a Vic sense majoria absoluta

Junts se la jugava a Vic, feu històric de Convergència i Unió, que sempre hi ha governat amb les diverses marques que ha tingut aquest espai. La marxa d'Anna Erra, alcaldessa des de fa vuit anys i que el darrer mandat va aconseguir la majoria absoluta, podia fer pensar en una oportunitat per a l'oposició en un dels municipis forts per a l'independentisme. L'aposta juntaire ha estat Albert Castells (Vic, 1974), que va irrompre a la política municipal vigatana fa tot just quatre anys, avalat per Erra i com a peça clau del projecte de l'alcaldessa, que quan va fer públic el seu pas al costat es va convertir en el seu projecte natural, malgrat que no apareixia a les travesses. "Home de consens", ha aconseguit guanyar les eleccions, però no reeditar la majoria absoluta dels postconvergents. Mantindrà l'alcaldia gràcies a un pacte amb el PDECat i la impossibilitat d'un pacte alternatiu. Per Irene Giménez.
  

Josep Maria Vallès, la fi del parèntesi d'esquerres a Sant Cugat

Josep Maria Vallès (Sant Cugat, 1967) va arribar a la política just farà només quatre anys esperonat per la líder de Junts, Carmela Fortuny, com a fitxatge estrella per vertebrar la candidatura del 2019. Trenta anys al capdavant del periodisme local l'avalaven com a figura forta per impulsar una llista que va fer acabar fent curt, habilitant la configuració d'un tripartit d'esquerres (ERC-PSC-CUP) que trencava l'històric de 32 anys consecutius de governs convergents. Dos anys més tard, Vallès es va postular com a alcaldable per disputar el lideratge de Fortuny en un complex procés de primàries, que va acabar amb la retirada de la líder de Junts de la política. L'exdirector del TOT ha fet una candidatura de "consens" que ha guanyat les eleccions. Malgrat no millorar resultats i perdre un miler de vots, la desfeta de les formacions d'esquerres li ha permès posar fi al parèntesi del govern d'esquerres i recuperar les regnes de l'Ajuntament de Sant Cugat. Per Sergi Baixas.
  

Jordi Jordan i els 95 vots que aparten Junts de l'alcaldia de Tortosa

Només 95 vots van impedir a Meritxell Roigé, de Junts, guanyar un escó i aconseguir la majoria absoluta a Tortosa, on els postconvergents han governat els darrers 16 anys. Sense els regidors necessaris, les darreres setmanes han estat marcades per les negociacions i la pressió a ERC per decidir entre un pacte amb Junts o bé un pacte alternatiu. Els republicans s'han decantat per una entesa a quatre amb tots els partits del consistori per fer fora els postconvergents de l'alcaldia. Jordi Jordan (Tortosa, 1983), dels comuns, s'ha convertit en el nou alcalde d'un govern de coalició entre Movem Tortosa i el PSC, i amb el suport d'ERC i la CUP. Es treu així l'espina de l'anterior mandat, on no hi va haver entesa i va quedar com a cap de l'oposició. L'alcaldia dona aire també als comuns després de la pèrdua de la derrota de la seva plaça clau, Barcelona. Per Sílvia Berbís.
  

Lorena González, una veu forta de Ponent per aprofitar la patacada d'ERC 

ERC s'ha ensorrat a Balaguer i qui ho ha aprofitat ha estat el PSC, amb una de les seves veus fortes a Ponent, Lorena González (Balaguer, 1988). Militant socialista de tota la vida, ha anat pujant dins del partit fins a formar part de l'executiva permanent i ser designada senadora pel Parlament. Ara es converteix en la primera dona alcaldessa de la ciutat després de guanyar per sorpresa les eleccions amb sis regidors, una fita que ningú preveia, ni tan sols dins del seu partit. La majoria absoluta que ostentava ERC generava uns pronòstics de continuïtat que González ha aconseguit trencar. El seu partit tornarà a governar la ciutat després de 12 anys d’haver perdut el poder, i ho farà amb un pacte amb Treballem per Balaguer, la marca local del PDECat que ha aconseguit tres regidors. ERC va intentar negociacions amb Junts i el PDECat, però no van reeixir, i González serà la nova paera en cap de la capital de la Noguera. Per Alvar Llobet
  

Sandra Guaita, canvi de parella d'ERC perquè el PSC recuperi l'alcaldia de Reus

És difícil no veure vincles entre els pactes a Reus i els de la Diputació de Tarragona. Després de diversos governs de Carles Pellicer amb CiU, PDECat i Junts, la socialista Sandrà Guaita (Reus, 1976) és la nova alcaldessa gràcies a la davallada dels postconvergents i els pactes postelectorals. En aquest cas, serà un govern tripartit liderat pel PSC i amb el suport dels independents del PDECat i ERC, que s'hi va afegir després, poc abans d'anunciar un pacte a la Diputació de Tarragona entre socialistes i republicans, liderat en aquest cas pels independentistes. Guaita va entrar a l'Ajuntament el 2011 i s'hi va estar deu anys, abans de deixar-ho per centrar-se en la feina al Congrés. No estava previst que ella fos cap de llista del PSC el 28-M, ho havia de ser Andreu Martín, però per una situació personal sobrevinguda va haver d'apartar-se. Al capdavant del partit, Guaita governarà la capital del Baix Camp els propers quatre anys. Per Jordi Olària.
  

Eduard Rovira, l'alcalde d'ERC que ha calmat les aigües a Torredembarra de la mà del PSC

El cas 3% i l'atomització política van fer de Torredembarra un municipi convuls i políticament inestable durant anys. El 2015 l'electorat va donar el seu suport a un canvi liderat per Esquerra Republicana i Eduard Rovira. Durant aquests darrers vuit anys s'ha guanyat la confiança de l'oposició, especialment del seu màxim adversari, el PSC, amb qui tornarà a governar aquest nou mandat i es repartiran l'alcaldia. Rovira serà l'alcalde el primer i l'últim any del mandat, mentre que els socialistes tindran els dos anys centrals. Amb Rovira, s'han calmat les aigües al municipi, a diferència dels municipis veïns. La davallada electoral d'ERC no ha frenat la trajectòria política d'un dels pesos pesants dels republicans al Camp de Tarragona, que malgrat perdre dos escons mantindrà l'alcaldia durant mig mandat. Per Josep Maria Llauradó.
  

Sílvia Romero, la caiguda independentista dona ales al PSC a Tremp

L'independentisme en general -i singularment ERC- ha patit una davallada arreu del país que es veu clarament en l'exemple de Tremp. A la capital del Pallars Jussà, el PSC hi ha fet bons resultats els últims anys, però durant l'últim mandat va quedar a les portes de la majoria absoluta i la reedició del pacte entre ERC i Junts va deixar Sílvia Romero (Tremp, 1968) sense l'alcaldia. Això ha canviat. La pèrdua de vots independentistes ha fet que els socialistes, mantenint pràcticament el mateix el suport, hagin obtingut, ara sí, la majoria absoluta amb quasi un 50% dels vots, a molta distància dels seus rivals. Romero, regidora des de 2007, es converteix en alcaldessa amb el repte de compaginar aquesta tasca amb la de diputada socialista al Parlament, on és la primera dona pallaresa i trempolina que representa al territori a la cambra catalana. Per Jordi Ubach.
  

Marc Giribet, entre el miratge i el final d'una era a Sant Andreu de la Barca

No han estat unes bones eleccions per ERC, que ha perdut 300.000 vots arreu del país, però Sant Andreu de la Barca és una excepció. Marc Giribet (Sant Andreu de la Barca, 1989), fins ara portaveu i regidor del grup municipal dels republicans, ha aconseguit posar fi a 44 anys de govern del PSC amb una victòria que l'ha deixat a les portes de la majoria absoluta. Ha duplicat vots i ha obtingut 10 regidors, que li permetran governar davant la impossibilitat dels pactes alternatius, en un consistori molt fragmentat amb Vox com a tercera força. Aquests propers quatre anys serviran per veure si l'alcaldia d'ERC és només un miratge o realment suposa el final d'una era socialista en un municipi que ha estat protagonista per l'ofensiva judicial contra els docents de l'IES El Palau per haver menyspreat suposadament alguns alumnes per ser fills de guàrdies civils. Per Bernat Surroca.