11
de gener
de
2018, 20:00
Actualitzat:
12
de gener,
15:48h
La gestió del 21-D no està sent senzilla per a l'independentisme. A la dificultat de les negociacions, marcada per la pressió de la justícia espanyola sobre Carles Puigdemont i la situació d'empresonament i exili dels principals dirigents del país, s'hi ha sumat una pluja fina de renúncies a primera fila. L'última en deixar les seves responsabilitats ha estat la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que en la roda de premsa de comiat ha volgut deixar clar que la nova etapa requereix "una figura lliure de processos judicials".
Al llarg dels últims mesos, de fet, destacats alts càrrecs del sobiranisme han anat desapareixent gradualment de la primera fila. És el cas dels consellers que van deixar el càrrec al juliol -Neus Munté i Jordi Jané, entre d'altres- i dels presidents de les principals entitats municipalistes, que preveuen abandonar les responsabilitats en les properes setmanes. Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipus (ACM) ho farà el 20 de gener, mentre que Neus Lloveras, cap de files de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), preveu dir adeu en un termini curt de temps.
Al reguitzell de baixes s'hi suma l'estratègia judicial de Jordi Sànchez, número dos de Junts per Catalunya, i Joaquim Forn, conseller d'Interior i també diputat electe, de renunciar a la unilateralitat davant del Tribunal Suprem. Tots dos han deixat clar que renunciaran a l'escó en el cas que el seu grup aposti -de nou- per la via unilateral. Malgrat això, la justícia espanyola no afluixa: ja ha demanat a exconsellers com Munté, Jané, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget que declarin al Suprem pels preparatius del referèndum.
La dinàmica judicial impactarà de ple en la legislatura, i influirà de ple en la formació del nou Govern. Quin programa podran defensar els encausats que formin part de l'executiu? És una pregunta que caldrà resoldre en els propers dies, tenint en compte que el primer debat d'investidura se celebrarà a partir del 31 de gener. El procés i la pressió dels tribunals espanyols, de moment, es van cobrant víctimes.
Al llarg dels últims mesos, de fet, destacats alts càrrecs del sobiranisme han anat desapareixent gradualment de la primera fila. És el cas dels consellers que van deixar el càrrec al juliol -Neus Munté i Jordi Jané, entre d'altres- i dels presidents de les principals entitats municipalistes, que preveuen abandonar les responsabilitats en les properes setmanes. Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipus (ACM) ho farà el 20 de gener, mentre que Neus Lloveras, cap de files de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), preveu dir adeu en un termini curt de temps.
Al reguitzell de baixes s'hi suma l'estratègia judicial de Jordi Sànchez, número dos de Junts per Catalunya, i Joaquim Forn, conseller d'Interior i també diputat electe, de renunciar a la unilateralitat davant del Tribunal Suprem. Tots dos han deixat clar que renunciaran a l'escó en el cas que el seu grup aposti -de nou- per la via unilateral. Malgrat això, la justícia espanyola no afluixa: ja ha demanat a exconsellers com Munté, Jané, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget que declarin al Suprem pels preparatius del referèndum.
La dinàmica judicial impactarà de ple en la legislatura, i influirà de ple en la formació del nou Govern. Quin programa podran defensar els encausats que formin part de l'executiu? És una pregunta que caldrà resoldre en els propers dies, tenint en compte que el primer debat d'investidura se celebrarà a partir del 31 de gener. El procés i la pressió dels tribunals espanyols, de moment, es van cobrant víctimes.