25
de setembre
de
2016, 10:50
Actualitzat:
13:58h
Carles Puigdemont s'acostarà dimecres, a les quatre de la tarda, cap al faristol del Parlament. Hi farà el que, segurament, és fins ara el discurs més important de la seva trajectòria política. Tindrà davant el repte de rebre la confiança de la cambra per seguir al càrrec i comandar la fase decisiva del procés independentista. Del contingut de la seva intervenció en dependrà el suport de la CUP i, per tant, el futur de la legislatura. Mirarà d'aplanar el terreny donant garanties d'un referèndum vinculant per validar el procés a les urnes.
Com afronta el president de la Generalitat aquest tràmit? Quins seran els eixos de la intervenció? Com influeix la incertesa a l'Estat en el full de ruta català? Són preguntes que es resoldran a partir de mitjans de la setmana entrant, quan Puigdemont ja hagi informat al Parlament dels seus plans. És la primera vegada que la cambra catalana viu una qüestió de confiança que vindrà marcada per aquestes cinc preguntes.
1. Què dirà Puigdemont?
El president porta mesos pensant en la intervenció i, al llarg de les últimes setmanes, s'ha reunit amb representants polítics de tots els partits. També del seu, el Partit Demòcrata Català (PDC), on ha existit un fort debat sobre els passos a seguir. "S'ho està preparant molt discretament, i segur que sorprendrà", assenyalen fonts governamentals. El referèndum vinculant apareixerà en el full de ruta.
La paraula clau del seu discurs serà precisament aquesta, "vinculant". Per què? Perquè és així com vol que sigui el mecanisme que validarà el procés a les urnes. La unilateralitat, molt demandada per la CUP, no és un terme que agradi als estrategs de Palau. "És mal vista a nivell internacional", sostenen diverses fonts. Oferirà un referèndum pactat amb l'Estat, però res fa pensar que se'n surti, i és aquí on s'obre el camí per una consulta feta des de Catalunya que permeti tirar endavant les lleis de desconnexió i la proclamació del nou estat.
Puigdemont també té intenció de destinar bona part del discurs a qüestions socials. També s'espera que faci esment de la negativa de la CUP a tirar endavant els pressupostos per al 2016, sense fer-ne sang, però sí per recordar que hi ha polítiques concretes que no s'han pogut dur a terme arran de la manca de comptes.
2. Hi haurà unitat independentista?
El president es va reunir amb representants de la CUP el 2 de setembre per desencallar la qüestió de confiança i, uns dies després, Anna Gabriel -del sector més refractari dels anticapitalistes a pactar amb Junts pel Sí- va confirmar que li farien costat encara que no apostés pel referèndum. "Al llarg de l'estiu hi ha hagut contactes per refer ponts", apunten fonts governamentals.
Un alt dirigent del PDC assenyala que Puigdemont "té bona relació personal" amb els anticapitalistes, a diferència del que passava amb Artur Mas. "Es troba molt més còmode parlant amb ells que en un ambient empresarial", traça una altra font. Molt haurien de canviar les coses en els propers dies per revertir el suport de la CUP, i més després s'apostar pel referèndum vinculant.
3. Què ve a partir d'ara?
Els comptes per al 2017 són l'escull més important de la legislatura en cas que Puigdemont superi la qüestió de confiança. La negociació està aturada a l'espera que el president faci pública la seva proposta de full de ruta. Les converses per als comptes del 2016 estava molt contaminada per les ferides produïdes durant el procés de la investidura, però aquesta vegada es vol afrontar amb una perspectiva més amable.
Al llarg de les últimes setmanes, des de Palau es donava per fet que els pressupostos s'aprovarien, però ara s'extrema la prudència. Puigdemont va avisar divendres que, sense comptes, hi ha aspectes "crítics" com la reducció de les llistes d'espera -via 96 milions d'euros previstos- que quedarien tocats.
Els números de la Generalitat, però, arribaran més tard que el debat de política general, previst per als 4, 5 i 6 d'octubre. Fonts de Junts pel Sí insisteixen que caldrà "anar molt amb compte" per les resolucions que s'aprovin, especialment si tenen a veure amb el full de ruta. Les reunions de la mesa del Parlament són cada vegada més tenses -amb Ciutadans i PSC mirant d'obstaculitzar les lleis de desconnexió- i els lletrats estan sota la lupa del Tribunal Constitucional (TC), també molt al damunt de Carme Forcadell.
4. Com queda el lideratge de Puigdemont?
En el consell nacional de Convergència del passat 10 de gener, poques hores abans de ser investit com a president, Puigdemont va dir davant dels seus companys de partit que ell només estava "solucionant un problema", i que l'encàrrec que havia rebut era "temporal". La cúpula del PDC coneix de primera mà que la posició del president no ha variat, i confia a fer-lo canviar d'opinió de cara a les properes eleccions catalanes, que seran abans o després en funció dels esdeveniments.
El dia que Puigdemont va anunciar la qüestió de confiança, el seu entorn sostenia que era una bona manera per "guanyar legitimitat" després d'haver aparegut a última hora com a tercera via en l'enfrontament obert entre Mas, la majoria de CDC i la CUP. Amb la seva aposta pel referèndum, el màxim dirigent de la Generalitat decideix seguir el criteri propi i no les veus del partit que li recomanaven una altra via.
5. Quin paper juga l'Estat?
La qüestió de confiança, que pot suposar un revulsiu per al moviment sobiranista, arriba en un moment de bloqueig a l'Estat. Cap dels grans partits està decidit a cedir i tot s'encamina, si no hi ha novetats, cap a unes terceres eleccions. Veus del PDC insisteixen que uns tercers comicis serien una "oportunitat" per fer una llista conjunta que "voregés els trenta diputats" amb el referèndum com a bandera.
Com afronta el president de la Generalitat aquest tràmit? Quins seran els eixos de la intervenció? Com influeix la incertesa a l'Estat en el full de ruta català? Són preguntes que es resoldran a partir de mitjans de la setmana entrant, quan Puigdemont ja hagi informat al Parlament dels seus plans. És la primera vegada que la cambra catalana viu una qüestió de confiança que vindrà marcada per aquestes cinc preguntes.
1. Què dirà Puigdemont?
El president porta mesos pensant en la intervenció i, al llarg de les últimes setmanes, s'ha reunit amb representants polítics de tots els partits. També del seu, el Partit Demòcrata Català (PDC), on ha existit un fort debat sobre els passos a seguir. "S'ho està preparant molt discretament, i segur que sorprendrà", assenyalen fonts governamentals. El referèndum vinculant apareixerà en el full de ruta.
La paraula clau del seu discurs serà precisament aquesta, "vinculant". Per què? Perquè és així com vol que sigui el mecanisme que validarà el procés a les urnes. La unilateralitat, molt demandada per la CUP, no és un terme que agradi als estrategs de Palau. "És mal vista a nivell internacional", sostenen diverses fonts. Oferirà un referèndum pactat amb l'Estat, però res fa pensar que se'n surti, i és aquí on s'obre el camí per una consulta feta des de Catalunya que permeti tirar endavant les lleis de desconnexió i la proclamació del nou estat.
Puigdemont també té intenció de destinar bona part del discurs a qüestions socials. També s'espera que faci esment de la negativa de la CUP a tirar endavant els pressupostos per al 2016, sense fer-ne sang, però sí per recordar que hi ha polítiques concretes que no s'han pogut dur a terme arran de la manca de comptes.
2. Hi haurà unitat independentista?
El president es va reunir amb representants de la CUP el 2 de setembre per desencallar la qüestió de confiança i, uns dies després, Anna Gabriel -del sector més refractari dels anticapitalistes a pactar amb Junts pel Sí- va confirmar que li farien costat encara que no apostés pel referèndum. "Al llarg de l'estiu hi ha hagut contactes per refer ponts", apunten fonts governamentals.
Un alt dirigent del PDC assenyala que Puigdemont "té bona relació personal" amb els anticapitalistes, a diferència del que passava amb Artur Mas. "Es troba molt més còmode parlant amb ells que en un ambient empresarial", traça una altra font. Molt haurien de canviar les coses en els propers dies per revertir el suport de la CUP, i més després s'apostar pel referèndum vinculant.
3. Què ve a partir d'ara?
Els comptes per al 2017 són l'escull més important de la legislatura en cas que Puigdemont superi la qüestió de confiança. La negociació està aturada a l'espera que el president faci pública la seva proposta de full de ruta. Les converses per als comptes del 2016 estava molt contaminada per les ferides produïdes durant el procés de la investidura, però aquesta vegada es vol afrontar amb una perspectiva més amable.
Al llarg de les últimes setmanes, des de Palau es donava per fet que els pressupostos s'aprovarien, però ara s'extrema la prudència. Puigdemont va avisar divendres que, sense comptes, hi ha aspectes "crítics" com la reducció de les llistes d'espera -via 96 milions d'euros previstos- que quedarien tocats.
Els números de la Generalitat, però, arribaran més tard que el debat de política general, previst per als 4, 5 i 6 d'octubre. Fonts de Junts pel Sí insisteixen que caldrà "anar molt amb compte" per les resolucions que s'aprovin, especialment si tenen a veure amb el full de ruta. Les reunions de la mesa del Parlament són cada vegada més tenses -amb Ciutadans i PSC mirant d'obstaculitzar les lleis de desconnexió- i els lletrats estan sota la lupa del Tribunal Constitucional (TC), també molt al damunt de Carme Forcadell.
4. Com queda el lideratge de Puigdemont?
En el consell nacional de Convergència del passat 10 de gener, poques hores abans de ser investit com a president, Puigdemont va dir davant dels seus companys de partit que ell només estava "solucionant un problema", i que l'encàrrec que havia rebut era "temporal". La cúpula del PDC coneix de primera mà que la posició del president no ha variat, i confia a fer-lo canviar d'opinió de cara a les properes eleccions catalanes, que seran abans o després en funció dels esdeveniments.
El dia que Puigdemont va anunciar la qüestió de confiança, el seu entorn sostenia que era una bona manera per "guanyar legitimitat" després d'haver aparegut a última hora com a tercera via en l'enfrontament obert entre Mas, la majoria de CDC i la CUP. Amb la seva aposta pel referèndum, el màxim dirigent de la Generalitat decideix seguir el criteri propi i no les veus del partit que li recomanaven una altra via.
5. Quin paper juga l'Estat?
La qüestió de confiança, que pot suposar un revulsiu per al moviment sobiranista, arriba en un moment de bloqueig a l'Estat. Cap dels grans partits està decidit a cedir i tot s'encamina, si no hi ha novetats, cap a unes terceres eleccions. Veus del PDC insisteixen que uns tercers comicis serien una "oportunitat" per fer una llista conjunta que "voregés els trenta diputats" amb el referèndum com a bandera.