12
de juny
de
2016, 16:34
Actualitzat:
14
de juny,
1:22h
Pinten bastos al Partit Popular de Catalunya, que no té garantits els cinc escons obtinguts el 20-D (4 per Barcelona i 1 per Tarragona). En poques setmanes, ha canviat del tot la perspectiva dels populars a Catalunya. El partit donava per feta la conservació dels quatre diputats barcelonins i veia opcions d'assolir el cinquè. Tenien el convenciment que tot el seu esforç es dirimiria a la circumscripció de Lleida, on el PP sol obtenir un escó però on el va perdre el 20-D.
Les enquestes que maneja el PP no són bones i el CIS ho va corroborar en pronosticar que a Lleida els de Mariano Rajoy no recuperaran l'escó perdut, però a més està en perill el quart a Barcelona. Llum vermella encesa, per tant, als equips de campanya de Rajoy. El president del govern tenia previst tan sols un acte a Lleida, el 19 de juny, però s'ha vist forçat a aterrar també a Barcelona, dos dies després, per mirar d'assegurar l'escó de Dolors Montserrat, que ara veu trontollar el seu escó.
Girona i Lleida, dos termòmetres
El Partit Popular de Catalunya té dos termòmetres per avaluar la seva petjada electoral: Girona i Lleida. La primera plaça li és històricament molt difícil, i només hi obté diputat en moments en què el partit treu bons resultats a tot l'Estat. Només hi compta quan el PP assoleix la majoria absoluta al Congrés. Així va passar l'any 2000. I després, el 2011, amb Concepció Veray, que en aquestes eleccions torna a encapçalar la llista per Girona. El 20-D va tornar a quedar fora.
Lleida és diferent. El partit té un diputat per la circumscripció sempre i quan les coses no els vagin molt malament. És el que va passar l'any 1989, 2004 (amb la victòria de Rodríguez Zapatero) i el 20-D. Recuperar-lo és un objectiu prioritari. Pel que és, però també pel que suposa d'indici. No treure escó a Lleida vol dir perdre'ls també en altres llocs clau. Perdre el quart per Barcelona seria un senyal de molt mal resultat global.
Un "pota negra" del partit
José Ignacio Llorens és el diputat "etern" del PP per Lleida. És un "pota negra" de la formació, provinent de la vella Alianza Popular de Manuel Fraga. Es va estrenar al Congrés el 1982, quan l'ensorrament de la UCD va permetre als fraguistes fer-se amb tot l'espai de la dreta espanyola. Coneixedor dels temes agraris, de verb fogós que sol encendre els més convençuts en els mítings en què intervé, ara afronta, als 72 anys, una batalla costeruda. El 20-D va perdre l'escó, el "seu", el que ha anat revalidant amb poques excepcions des del 1982.
El 20-D va ser el segon cop que Llorens perdia l'escó. L'anterior va ser el 1989. L'any 2004 va ser l'únic en què el seu partit el va apartar. Eren els temps de Josep Piqué, que no va parar fins que va fer fora Llorens de la llista per posar un home de la seva confiança, Jordi Montanya, obrint-se una crisi forta al partit a Ponent. Però aquest tampoc va ser elegit, i Llorens va tornar. Ara, és altre cop a la batalla i el PP no té a ningú millor que ell per mirar de salvar els mobles a Lleida..
Les enquestes que maneja el PP no són bones i el CIS ho va corroborar en pronosticar que a Lleida els de Mariano Rajoy no recuperaran l'escó perdut, però a més està en perill el quart a Barcelona. Llum vermella encesa, per tant, als equips de campanya de Rajoy. El president del govern tenia previst tan sols un acte a Lleida, el 19 de juny, però s'ha vist forçat a aterrar també a Barcelona, dos dies després, per mirar d'assegurar l'escó de Dolors Montserrat, que ara veu trontollar el seu escó.
Girona i Lleida, dos termòmetres
El Partit Popular de Catalunya té dos termòmetres per avaluar la seva petjada electoral: Girona i Lleida. La primera plaça li és històricament molt difícil, i només hi obté diputat en moments en què el partit treu bons resultats a tot l'Estat. Només hi compta quan el PP assoleix la majoria absoluta al Congrés. Així va passar l'any 2000. I després, el 2011, amb Concepció Veray, que en aquestes eleccions torna a encapçalar la llista per Girona. El 20-D va tornar a quedar fora.
Lleida és diferent. El partit té un diputat per la circumscripció sempre i quan les coses no els vagin molt malament. És el que va passar l'any 1989, 2004 (amb la victòria de Rodríguez Zapatero) i el 20-D. Recuperar-lo és un objectiu prioritari. Pel que és, però també pel que suposa d'indici. No treure escó a Lleida vol dir perdre'ls també en altres llocs clau. Perdre el quart per Barcelona seria un senyal de molt mal resultat global.
Un "pota negra" del partit
José Ignacio Llorens és el diputat "etern" del PP per Lleida. És un "pota negra" de la formació, provinent de la vella Alianza Popular de Manuel Fraga. Es va estrenar al Congrés el 1982, quan l'ensorrament de la UCD va permetre als fraguistes fer-se amb tot l'espai de la dreta espanyola. Coneixedor dels temes agraris, de verb fogós que sol encendre els més convençuts en els mítings en què intervé, ara afronta, als 72 anys, una batalla costeruda. El 20-D va perdre l'escó, el "seu", el que ha anat revalidant amb poques excepcions des del 1982.
El 20-D va ser el segon cop que Llorens perdia l'escó. L'anterior va ser el 1989. L'any 2004 va ser l'únic en què el seu partit el va apartar. Eren els temps de Josep Piqué, que no va parar fins que va fer fora Llorens de la llista per posar un home de la seva confiança, Jordi Montanya, obrint-se una crisi forta al partit a Ponent. Però aquest tampoc va ser elegit, i Llorens va tornar. Ara, és altre cop a la batalla i el PP no té a ningú millor que ell per mirar de salvar els mobles a Lleida..