28
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
21:54h
"El nou partit recollirà el millor de Convergència". Aquesta va ser una de les frases destacades de la intervenció que va fer Artur Mas el 21 de maig del 2016, dia en què la militància va decidir fundar un nou partit. Per què la direcció de CDC va acabar apostant per aquesta opció? Els motius, en essència, van ser tres: pel desgast governamental -tant les retallades de la primera legislatura de Mas com el procés sobiranista han passat factura electoral-, pel cas Pujol -el seu esclat, fa dos anys, va convertir-se en un autèntic terratrèmol- i pels presumptes casos de corrupció oberts. Les sospites arriben aquest dimecres per primer cop a judici amb l'inici del procés del cas Palau.
La formació va sortir ràpidament esquitxada del saqueig que Fèlix Millet va perpetrar durant anys al Palau de la Música. El presumpte finançament irregular del partit a través de la institució va saltar a primera fila i ha obligat els responsables de la formació a donar explicacions de forma repetida. El balanç total ha danyat la imatge de CDC, que ha vist com se li han detingut els responsables de finances -Daniel Osàcar i Andreu Viloca, per aquest ordre- i com se li han embargat quinze seus. A banda, la Guàrdia Civil ha escorcollat dues vegades l'antiga seu de la formació i de la fundació CatDem, que es troba al centre de la presumpta trama que haurà d'esclarir la justícia.
Convenis retornats
Els convenis que va signar la CatDem amb la Fundació Orfeó Català van obligar Mas a actuar. Li va demanar a Germà Gordó, que durant l'etapa d'oposició era gerent del partit, que activés els mecanismes per retornar els diners, un total de 632.000 euros. "Quan es van signar els documents, Millet no estava autoritzat per fer-ho; a més, els convenis no havien passat per les juntes de l'Orfeó Català", destacava aquells dies l'ex-president de la Generalitat, que fins aquell moment s'havia mostrat reaci a retornar la quantitat. El dirigent nacionalista, ara al capdavant del PDECat -la direcció executiva del qual marca distàncies amb etapes anteriors-, ha donat explicacions en diverses ocasions al Parlament, algunes a petició pròpia i d'altres forçat per l'oposició.
El to d'aquestes intervencions ha anat variant de forma quasi imperceptible: en algunes ocasions ha posat la mà al foc pels responsables de finances -fins i tot després de les imputacions-, i en d'altres ha volgut assenyalar que tant Osàcar com Viloca tenien plens poders en la seva àrea. "Es podien vendre patrimoni, si ho haguessin volgut", destacava el propi Mas en una entrevista aquest diumenge a La Sexta. És a dir: que els dos tresorers actuaven amb criteri propi més enllà de les directrius polítiques. El nom de l'ex-president ha estat al centre del debat els últims dies després que un testimoni protegit l'hagi situat com a coneixedor directe de les presumptes comissions, un extrem que Mas ha negat categòricament.
Un adéu coincident
Osàcar va ser rellevat com a tresorer el mateix dia que David Madí, plenipotenciari estrateg de Mas en temps d'oposició, va anunciar que deixava la política per saltar al sector privat. La formació sempre ha defensat la innocència i ha menystingut les troballes que ha fet la Guàrdia Civil a la seu del partit. Després del primer escorcoll, l'agost del 2015 -el mateix dia que Junts pel Sí feia el seu primer míting a l'Arc de Triomf-, alts dirigents de Convergència insistien que "s'havien endut molt poca cosa". Aquell material ha servit a la Guàrdia Civil, segons el sumari del cas 3%, per situar Viloca com a "aconseguidor" de les presumptes comissions.
El mateix cas ha dut a dormir als calabossos Francesc Sanchez, ex-coordinador de règim intern de CDC i vinculat al PDECat -va negociar l'ERO signat a finals del 2016 i va liderar la transició entre les dues formacions, i Antoni Vives, ex-membre del "pinyol" de Mas i home fort de Xavier Trias al govern municipal de Barcelona. Aquestes dues detencions es van produir pocs dies abans que arrenqués el judici al 9-N contra l'ex-president, Joana Ortega i Irene Rigau al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La formació sosté que l'Estat es vol "carregar" el PDECat -en tant que hereu de CDC- per frenar el procés independentista, i vincula les actuacions amb l'operació Catalunya.
L'ombra dels Pujol
El 25 de juliol del 2014, a les vuit del matí, Jordi Pujol es va dirigir al despatx de Mas per anunciar-li que confessaria tot allò relacionat amb la seva presumpta herència a l'estranger. No era un dia qualsevol: feia dues setmanes que Oriol Pujol havia deixat definitivament la secretaria general de CDC -no era casualitat que ho fes en aquell moment, com es va poder comprovar- i la cúpula del partit es reunia per triar successor. Josep Rull va prendre possessió del càrrec de coordinador general al capdavant d'un comitè reduït de direcció i, al cap de poques hores, va esclatar la bomba.
Ràpidament, Pujol va perdre tots els privilegis com a ex-president i el món nacionalista va entrar en catarsi. Ràpidament es va començar a parlar de la "refundació". Es va completar en un congrés fundacional al juliol, però els caoss de corrupció segueixen pesant en l'imaginari nacionalista. A ningú li ha passat desapercebut que, després de les detencions de fa tres setmanes, Marta Pascal i David Bonvehí -màxims dirigents executius del PDECat- no sortissin a defensar ningú en públic. L'única cara que va sortir va ser la de Jacint Borràs, president de la CDC hibernada.
Les noves sigles nacionalistes, segons Mas, recullen la "millor herència" d'una trajectòria de quatre dècades. Ara bé: no s'escapen d'unes ombres que aquest dimecres arriben oficialment a judici.
La formació va sortir ràpidament esquitxada del saqueig que Fèlix Millet va perpetrar durant anys al Palau de la Música. El presumpte finançament irregular del partit a través de la institució va saltar a primera fila i ha obligat els responsables de la formació a donar explicacions de forma repetida. El balanç total ha danyat la imatge de CDC, que ha vist com se li han detingut els responsables de finances -Daniel Osàcar i Andreu Viloca, per aquest ordre- i com se li han embargat quinze seus. A banda, la Guàrdia Civil ha escorcollat dues vegades l'antiga seu de la formació i de la fundació CatDem, que es troba al centre de la presumpta trama que haurà d'esclarir la justícia.
Convenis retornats
Els convenis que va signar la CatDem amb la Fundació Orfeó Català van obligar Mas a actuar. Li va demanar a Germà Gordó, que durant l'etapa d'oposició era gerent del partit, que activés els mecanismes per retornar els diners, un total de 632.000 euros. "Quan es van signar els documents, Millet no estava autoritzat per fer-ho; a més, els convenis no havien passat per les juntes de l'Orfeó Català", destacava aquells dies l'ex-president de la Generalitat, que fins aquell moment s'havia mostrat reaci a retornar la quantitat. El dirigent nacionalista, ara al capdavant del PDECat -la direcció executiva del qual marca distàncies amb etapes anteriors-, ha donat explicacions en diverses ocasions al Parlament, algunes a petició pròpia i d'altres forçat per l'oposició.
El to d'aquestes intervencions ha anat variant de forma quasi imperceptible: en algunes ocasions ha posat la mà al foc pels responsables de finances -fins i tot després de les imputacions-, i en d'altres ha volgut assenyalar que tant Osàcar com Viloca tenien plens poders en la seva àrea. "Es podien vendre patrimoni, si ho haguessin volgut", destacava el propi Mas en una entrevista aquest diumenge a La Sexta. És a dir: que els dos tresorers actuaven amb criteri propi més enllà de les directrius polítiques. El nom de l'ex-president ha estat al centre del debat els últims dies després que un testimoni protegit l'hagi situat com a coneixedor directe de les presumptes comissions, un extrem que Mas ha negat categòricament.
Un adéu coincident
Osàcar va ser rellevat com a tresorer el mateix dia que David Madí, plenipotenciari estrateg de Mas en temps d'oposició, va anunciar que deixava la política per saltar al sector privat. La formació sempre ha defensat la innocència i ha menystingut les troballes que ha fet la Guàrdia Civil a la seu del partit. Després del primer escorcoll, l'agost del 2015 -el mateix dia que Junts pel Sí feia el seu primer míting a l'Arc de Triomf-, alts dirigents de Convergència insistien que "s'havien endut molt poca cosa". Aquell material ha servit a la Guàrdia Civil, segons el sumari del cas 3%, per situar Viloca com a "aconseguidor" de les presumptes comissions.
Antoni Vives, en una imatge d'arxiu. Foto: Adrià Costa
El mateix cas ha dut a dormir als calabossos Francesc Sanchez, ex-coordinador de règim intern de CDC i vinculat al PDECat -va negociar l'ERO signat a finals del 2016 i va liderar la transició entre les dues formacions, i Antoni Vives, ex-membre del "pinyol" de Mas i home fort de Xavier Trias al govern municipal de Barcelona. Aquestes dues detencions es van produir pocs dies abans que arrenqués el judici al 9-N contra l'ex-president, Joana Ortega i Irene Rigau al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La formació sosté que l'Estat es vol "carregar" el PDECat -en tant que hereu de CDC- per frenar el procés independentista, i vincula les actuacions amb l'operació Catalunya.
L'ombra dels Pujol
El 25 de juliol del 2014, a les vuit del matí, Jordi Pujol es va dirigir al despatx de Mas per anunciar-li que confessaria tot allò relacionat amb la seva presumpta herència a l'estranger. No era un dia qualsevol: feia dues setmanes que Oriol Pujol havia deixat definitivament la secretaria general de CDC -no era casualitat que ho fes en aquell moment, com es va poder comprovar- i la cúpula del partit es reunia per triar successor. Josep Rull va prendre possessió del càrrec de coordinador general al capdavant d'un comitè reduït de direcció i, al cap de poques hores, va esclatar la bomba.
Ràpidament, Pujol va perdre tots els privilegis com a ex-president i el món nacionalista va entrar en catarsi. Ràpidament es va començar a parlar de la "refundació". Es va completar en un congrés fundacional al juliol, però els caoss de corrupció segueixen pesant en l'imaginari nacionalista. A ningú li ha passat desapercebut que, després de les detencions de fa tres setmanes, Marta Pascal i David Bonvehí -màxims dirigents executius del PDECat- no sortissin a defensar ningú en públic. L'única cara que va sortir va ser la de Jacint Borràs, president de la CDC hibernada.
Les noves sigles nacionalistes, segons Mas, recullen la "millor herència" d'una trajectòria de quatre dècades. Ara bé: no s'escapen d'unes ombres que aquest dimecres arriben oficialment a judici.