En el document, els eurodiputats donen per fet que el govern espanyol està darrere el Catalangate i, alhora, lamenten la manca d'informació que els han proporcionat les autoritats estatals per justificar l'espionatge. En aquest sentit, exigeixen una investigació "justa i efectiva" dels casos d'espionatge no reconeguts pel Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) -ara exigeixen que s'investiguin els casos restants- i demanen a l'Estat que ofereixi més informació sobre les escoltes que es van produir sota l'argument de la seguretat nacional.
El text que detalla els resultats de la investigació -aprovat amb 30 vots a favor, tres en contra i quatre abstencions- observa que els processos judicials a Espanya que afecten persones espiades "no van tan de pressa com s'esperaria". És per això que demanen més "cooperació" amb les autoritats i suggereixen que l'Europol pugui donar suport a les autoritats nacionals per agilitzar els procediments. De fet, l'apartat de l'informe dedicat a l'estat espanyol lamenta la manca de transparència per part del govern central i reitera que la informació proporcionada ha estat "limitada", sota l'argument de la "confidencialitat i la seguretat nacional".
El document posa especial èmfasi en l'afer del Catalangate, que segons Citizen Lab va consistir en l'espionatge d'un total de 65 individus vinculats a l'independentisme. D'aquests, el CNI en va reconèixer 18. Si bé el text apunta que el defensor del poble espanyol va reconèixer que l'espionatge d'aquests 18 casos havia estat "adequat o proporcionat" i sota ordre judicial, també assenyala que no es van presentar càrrecs criminals contra aquestes persones.
Pel que fa als 47 individus restants, l'informe subratlla que l'Estat s'ha negat a comentar la seva situació. "Continua la incertesa sobre si aquestes persones van ser espiades pel CNI a través d'una ordre judicial o si alguna altra autoritat va rebre l'autorització per espiar-les", manifesta. Tanmateix, puntualitza que fins ara no s'ha pogut determinar si les persones espiades suposaven "una amenaça per a la seguretat nacional" i insta al govern espanyol a resoldre aquesta situació.
Una llista de recomanacions del comitè
A banda de l'informe sobre l'ús de Pegasus, els eurodiputats del comitè també han donat el vistiplau -amb 30 vots a favor, cinc en contra i dues abstencions- a una llista de recomanacions. En el cas espanyol, els membres del Parlament Europeu exigeixen una investigació "plena, justa i efectiva" sobre tots els casos d'espionatge del Catalangate, tant pel que fa als 18 reconeguts pel CNI, com pels 47 recollits per Citizen Lab i que encara no tenen resposta.
Encara sobre aquesta qüestió, demanen al govern espanyol que faciliti l'accés a les autoritzacions judicials rebudes pel CNI a les persones espiades. Alhora, insten a les corts espanyoles que agilitzin els processos judicials i que destinin "els recursos suficients" per posar fi als retards. En referència al CNI, els eurodiputats consideren que el marc legal espanyol està "desactualitzat" i fan una crida a la reforma del centre. Malgrat que l'executiu ja ha anunciat la intenció d'actuar en aquesta línia, el comitè lamenta que, a hores d'ara, no hi ha cap proposta ferma.
Un dels informes "més polititzats"
La ponent del comitè Pegasus i conductora de l'informe, Sophie In'T Veld, ha reconegut aquest dilluns que el document ha estat un dels "més polititzats" en la història del Parlament Europeu. "Als governs no els interessa que se'ls vigili, però és molt important que qüestions com aquesta estiguin en l'agenda", ha subratllat en una trobada amb diversos mitjans.
Si bé la dirigent holandesa ha declarat que en línies generals se sent "satisfeta" per l'informe final, també ha lamentat que "no s'ha fet justícia" a cap de les víctimes. "No hi ha investigacions nacionals en marxa ni tampoc investigacions sobre l'exportació de programes d'espionatge", ha afegit.
A més, ha denunciat que alguns estats estan abusant del seu poder mentre les institucions europees miren cap a una altra banda. "La gent que ha estat espiada ha d'anar a les autoritats nacionals a queixar-se; però si llavors són les mateixes autoritats les que espien, quin sentit té?", ha qüestionat. Davant aquesta situació, l'eurodiputada del grup Renew ha lamentat que diversos països vulguin eliminar les veus "crítiques" i ha lamentat que, sense confrontació, "la democràcia està morta".